"El suport dels poders públics a la creació és una condició indispensable per a disposar d’una oferta cultural viva i atractiva, que s’ha de veure complementat amb una política activa de generació de nous consumidors culturals"
Els gegants a Reus
Que la cultura és un bé de primera necessitat per a les persones ha quedat demostrat en aquest temps de pandèmia, com també que els treballadors de la cultura hem estat dels més damnificats. És per això que la cultura ha de recuperar la centralitat i, per tant, s’ha de dotar dels instruments econòmics per a fer-ho efectiu i d’un marc ordenat que permeti el desplegament del conjunt de polítiques culturals i sobretot l’adaptació als temps presents. El suport dels poders públics a la creació és una condició indispensable per a disposar d’una oferta cultural viva i atractiva, que s’ha de veure complementat amb una política activa de generació de nous consumidors culturals.
Palau de la Música, Barcelona
L'Auditori, Barcelona
Teatre Bartrina, Reus, Tarragona
La lliure pràctica cultural ha d’esdevenir la columna vertebral dels
valors cívics, ha de quedar establerta com un dret constitucional bàsic i
ser considerada el quart pilar de l’estat del benestar. Cal garantir
l’accés lliure i universal a la cultura, com un dret fonamental
inalienable, que fomenti el pensament crític i impulsi la creativitat en
totes les seves formes d’expressió.
Explicava Pere Calders que cadascú basteix les seves quimeres d’acord
amb les seves il·lusions més recòndites. I potser els Països Catalans
són això, una quimera, una il·lusió que duem a dintre el cor. Però també
són el nostre mercat cultural, un mercat al qual com a professionals de
la cultura no devem ni volem renunciar, volem el pa sencer, com deia
l’Ovidi. Fer dels Països Catalans una realitat comunicativa com a
expressió de la seva realitat cultural i lingüística i reforçar-ne els
vincles i la consciència col·lectiva.
Entre la nostàlgia i el futur no ens ha de faltar la cultura, perquè
no és un luxe, ni un caprici, ni una frivolitat, ni una conseqüència del
progrés i el benestar, sinó un dels seus motors i senyals més
prominents. Deia Montserrat Roig: “La cultura és l’opció política més
revolucionària a llarg termini.” I és per això que hem de convertir la
cultura en una eina d’intel·ligència col·lectiva per a esdevenir un
poble més culte, més lliure i més conscient de la nostra identitat. I
per tot això ens cal compromís, un pacte nacional per la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada