29 de maig del 2021

Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès



Unes 3.000 persones defensen a Perpinyà la immersió lingüística en català a l'escola
 
La protesta s'ha fet després que el Constitucional hagi avalat que a les escoles públiques del país, a primària, la llengua vehicular sigui només el francès

 


Unes 3.000 persones s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà per defensar el dret que a les escoles s'hi ensenyi en català. La protesta arriba després que el Consell Constitucional francès retallés fa una setmana la llei que promou les llengües minoritàries al país, com l'occità, el bretó o el català.

La sentència del Constitucional, que no es pot recórrer, censura dos articles de la la conegida com a llei Molac i prohibeix el sistema d'aprenentatge immersiu del català.

Això posa en perill la continuïtat de l'escola Arrels, l'única escola pública on des de fa 40 anys s'ensenya català, i també el model educatiu d'immersió lingüística de l'escola Bressola. A la Catalunya Nord, uns 16.000 alumnes aprenen en català.

Les associacions que impulsen l'ensenyament del català a la Catalunya Nord lamenten que el Constitucional francès hagi tombat la immersió lingüística a l'escola pública i ho consideren el cop de gràcia al català, que ja està en situació crítica.

 

Mateu Pons, president associació Arrels: "Ens mobilitzem perquè la constitució canviï i que el model pedagògic d'Arrels, que és ensenyament immersiu dins l'escoles públiques, continuï visquent i continuï sent un èxit"

La manifestació l'havia convocat la Federació d'Entitats i Associacions de la Catalunya Nord. A l'acte hi han participat moltes famílies i membres de la comunitat educativa. També polítics, com la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i representants d'Esquerra, Junts i la CUP. 

La capçalera de la manifestació a Perpinyà, amb Laura Borràs al capdavant




 ............

 
La marxa ha recorregut els carrers de la capital nord-catalana, amb el suport de batlles, escoles i representants institucionals
 
 
  29.05.2021 - Vilaweb
 
Una gran manifestació ha recorregut els carrers de Perpinyà aquesta tarda en defensa del català i contra el Consell Constitucional francès. “Avui i demà, l’escola en català!”, ha estat el càntic que ha fet més fortuna durant la mobilització. La ciutadania ha respost a la crida del Casal de Perpinyà, a la qual van adherir-se diverses entitats i personalitats del nord i del sud, per donar resposta a l’agressió del govern francès i el Consell Constitucional francès contra la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, aprovada l’abril passat a l’Assemblea francesa. El Casal de Perpinyà va convocar la manifestació arran del recurs de seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa contra l’anomenada llei Molac, i més de dos mil persones s’han manifestat pels carrers de la ciutat.
Entre els assistents també hi ha hagut representació del món local nord-català de tots els partits polítics –Els Republicans, Partit Socialista, França Insubmisa, La República En Marxa, els Verds…– excepte del Reagrupament Nacional. Uns quants batlles, com ara Nico Garcia (Elna), Jean-Jacques Thibaut (Tesà) i Jean Paul Billés (Pesillà de la Ribera), entre més, s’han desplaçat a Perpinyà per a protestar contra les maniobres i pressions del govern d’Emamnuel Macron contra la llei. Els batlles, a més, han col·locat una senyera sobre la tradicional banda tricolor que llueixen en públic. Moltes escoles nord-catalanes, com ara La Bressola i les escoles Arrels, també s’han mobilitzat en defensa de la immersió lingüística.
 La manifestació ha fet el recorregut entre la plaça de Catalunya i la seu de la Prefectura. Una volta davant l’edifici, els manifestants han cantat L’Estaca. A l’acte final al Castellet, el pedagog i activista Alà Baylac-Ferrer ha demanat la reforma de la constitució francesa per a blindar la protecció del català i les altres llengües de l’estat francès. “El Consell constitucional fa una incitació a la desobediència. Doncs desobeïm. Continuarem parlant en català. Continuarem ensenyant en català. Guanyarem perquè tenim la raó”, ha dit.
 El president de La Bressola, Joan-Sebastià Haydn, ha criticat la constitució francesa: “Es carreguen cinquanta anys d’escola, cinquanta anys d’esforços per a dignificar la llengua, un model pedagògic de qualitat. És una vergonya. On és la llibertat? Quina república més feble mostren. Potser el problema és de la República i la seva constitució vella i antiga. Volem una constitució que tingui en consideració la nostra llengua, el català.”

 
 
També hi ha hagut representació del govern de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya. La presidenta de la cambra, Laura Borràs, la consellera d’Universitats i Recerca,  Gemma Geis, i l’eurodiputada i consellera a l’exili, Clara Ponsatí, són alguns dels càrrecs institucionals destacats que han vingut a la manifestació de Perpinyà. També hi han assistit a diputada d’ERC al congrés espanyol Montse Bassa i la diputada de la CUP al parlament Dolors Sabater.
A l’acte final al Castellet també han llegit una carta del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat als Lledoners.
 

........

Macron rectifica i assegura ser “guardià de les llengües regionals”

El president francès ha demanat al Parlament que garanteixi la transmissió de la diversitat lingüística

 

26.05.2021 
Després de la polèmica per la prohibició de l’ensenyament immersiu del català ha obligat Macron a rectificar. En un post a Facebook aquest dimecres Macron ha assegurat que “les llengües de França són un tresor nacional” ... Per això Macron ha hagut de rectificar i ha demanat al Parlament francés que garanteixi la transmissió d’aquesta diversitat lingüística “respectant els marcs pedagògics àmpliament reconeguts des de fa un segle i mig”.
 El Consell Constitucional francès ha tombat la immersió lingüística en català perquè “la llengua de la República és el francès”. La prohibició pot afectar escoles que imparteixin classes en bretó, basc, català o occità. El Consell ha donat llum verda a les noves disposicions que permeten el suport econòmic dels ajuntaments a l’escolarització dels nens que segueixen una educació lingüística regional, sempre i quan no sigui immersiva. El text va ser aprovat pel Parlament el 8 d’abril, després d’una votació sorpresa per part de l’Assemblea Nacional, amb 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions.
 



Notícies relacionades:

>>   Lleis del Parlament català tombades pel Tribunal  Constitucional, una llisteta incomplerta

Escrit per
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)