La creació de continguts audiovisuals en català
i, sobretot, la seva difusió a través de xarxes socials i plataformes
televisives són dos dels grans àmbits on hi ha camp per córrer per
potenciar l’ús de la llengua. Així va quedar palès en el debat que la
setmana passada, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, van
mantenir a Prada el nou secretari general de Política Lingüística,
Francesc Xavier Vila, que va assumir aquestes prioritats, amb la
sociolingüista de la UOC Marina Massaguer i la periodista valenciana,
especialitzada en comunicació, Teresa Ciges. “El català ha anat
apuntant-se a totes les revolucions, moltes vegades amb les mans
lligades a l’esquena; ara hem d’aconseguir entrar també en aquest món”,
instava Vila, que reflexiona que, si bé els adolescents van al davant,
els canvis en la producció i l’accés als continguts “afecten ja a
tothom”, i fins i tot posen en perill models de negoci “profundament
consolidats”, com la televisió convencional.
Vila
recorda que en paral·lel a l’esclat tecnològic, que ha causat llacunes
notables del català a xarxes com YouTube o TikTok però també en els
videojocs o els e-sports, s’han produït també canvis
sociolingüístics, ja que s’han afeblit les fronteres territorials i això
pot generar oportunitats per a la llengua, com el fet que el mercat “ha
passat a ser el de catalanoentenedors”, i fins i tot s’ha ampliat més
enllà dels Països Catalans. Això sí, esmentava altres perills associats
com la “diglòssia digital” o acomplexament que fa que un catalanoparlant
cregui que en certs àmbits la llengua no serveix, com per vendre o fer
una cerca a Wallapop.
El
responsable governamental es proposa d’entrada una feina d’anàlisi i
planificació per preveure l’evolució de la llengua i, si pot ser,
avançar-se als canvis. Ja assenyala, però, els àmbits on creu que s’ha
de posar la banya, com el de creació de continguts audiovisuals en
català, i per això creu que es poden utilitzar els fons Next Generation
per mirar d’atreure grans productores i crear així un hub
audiovisual que generi més oferta. El govern també voldria revisar, per
millorar-ne la “qualitat lingüística”, els mecanismes de doblatge i
subtitulació, i maldarà per la recuperació i posada a disposició del
públic dels productes ja doblats o subtitulats, alguns dels quals
lamenta que s’han perdut.
A
banda, Vila aposta per estrènyer la relació entre territoris del domini
lingüístic, i de fet ja va tenir una reunió a Palma amb els seus
homòlegs valencià i balear per impulsar iniciatives conjuntes en la
producció de materials per a joves i adolescents. “No pot ser que
territoris amb problemes comuns ens donem l’esquena, cal treballar
plegats en estratègies de llarg recorregut, i aprofitar que ara els
governs estan de cara”, urgia també Ciges. Vila citava igualment que cal
introduir la protecció explícita del català en la llei de l’audiovisual
que prepara el govern espanyol, que ara el deixa a l’estacada.
El
que de debò vol posar en el centre el govern, però, és la revisió de
les polítiques de difusió, perquè els continguts obtinguin més impacte.
“No n’hi ha prou amb els canals que s’estan utilitzant”, resumeix Vila.
Creu, així, que cal millorar les sinergies amb la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals, creada per potenciar la llengua. “Com menys ho
fa, menys sentit té la seva existència, i això implica reconsiderar
moltes coses”, reblava. El secretari de Política Lingüística evitava
entrar en detalls, però admetia que una de les mesures que plantejarà
aviat serà la recuperació d’un canal juvenil televisiu específic
orientat a les xarxes. “Depèn de la direcció de TV3, ara hi ha un canal
amb una audiència molt limitada i caldrà veure si és possible”,
etzibava, en al·lusió a Esport3.
Proposen un front comú de les llengües minoritàries
Un altre front ha de ser la inclusió del
català a les grans plataformes de continguts. Massaguer destacava com
Islàndia ha assolit avenços amb l’islandès a Disney Plus a partir de la
negociació de la ministra d’Educació. “El més efectiu podria ser que
diversos governs amb llengües minoritzades en l’àmbit digital s’unissin
per negociar amb les grans plataformes”, proposava, en al·lusió al
danès, el suec, el danès o el búlgar.
“Ja
m’agradaria que els quatre estats on es parla català es posessin
d’acord per parlar amb Netflix per dir-li per exemple que pugi a la
xarxa el que ja està doblat, que costa una misèria fer-ho”, recollia el
guant Vila, que hi veu un gran obstacle. “No som un estat independent i
això limita profundament les capacitat d’obligar; les llengües amb futur
són les que tenen un estat propi o propici”, concloïa. Per
compensar-ho, reclama que l’activisme “influeixi més sobre les
empreses”: “Hauríem de ser capaços d’activar el consum, i passar de
l’estadi de queixes a Twitter a posar-nos d’acord per fer actuacions
concertades, i alinear els esforços per assolir fites més importants”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada