En mig d’un moment on les propostes ruralistes de Castella i Lleó són en
el focus mediàtic, cal recordar que la Catalunya buidada també existeix
i s’organitza. Tot va començar el juny del 2021 amb un grup de WhatsApp
de quatre alcaldes. Cosa de mig any més tard, ja són més de 500. S’han constituït com a grup d’interès sota la marca Eines de Repoblament Rural (ERR),
amb la finalitat d’evitar el despoblament rural continuat i situar la
ruralitat en el centre del debat polític del país. Amb tant múscul, el
salt als pròxims comicis catalans els seria fàcil. Igualment, aquest
moviment estratègic encara no és sobre la taula: confien en el fet que
el Govern els farà cas. Però si la resposta de la Generalitat no és
l’adient… ningú descarta que no vagin a eleccions en un futur.
L’origen d’aquest lobby es troba en un estudi de la Universitat de Lleida publicat el juny passat sota el títol "Nous índexs de relleu generacional al món rural". Una recerca que és contundent en les seves conclusions: “Les comarques les
Garrigues, la Noguera, el Solsonès, els dos Pallars, l’Alta Ribagorça,
l’Alt Urgell, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Conca de Barberà i
part de la Cerdanya i de l’Urgell se’ns estan buidant”. La
mateixa conclusió es pot extreure de les projeccions de l’Idescat, que
apunten al fet que 354 municipis catalans perdran població durant la
pròxima dècada.
Un creixement exponencial
La informació no és nova, però la situació ha canviat. Els alcaldes i
alcaldesses dels municipis del país amb menys de 2.000 habitants han
decidit passar a l’acció, fins al punt que en qüestió de set mesos han
passat de ser quatre a superar els 500, una xifra que suposa més de la meitat de tots els municipis catalans.
Funcionen sota la coordinació de Jaume Gilabert, cap del govern de
Montgai (Noguera), que assegura que el creixement exponencial que ha
viscut ERR es deu al fet que "el món rural comparteix els mateixos
problemes". "Ningú ens fa cas", diu. I davant de dificultats
compartides, mig miler de batlles i batllesses s’han unit per evitar el
despoblament de casa seva. Així, l’organització aglutina el 90% dels
municipis catalans amb menys de 2.000 habitants. "Si no som més és
perquè no comptem amb el telèfon mòbil dels qui falten", bromeja
Gilabert.
___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada