15 de maig de 2022

El Financial Times compara el Catalangate amb el Watergate

 

“Si els ciutadans i els tribunals no pressionen, la història mostra que la gent al poder arriba tan lluny com pot”, avisa l'article 
 
VilaWeb
 
 
 
Redacció  -14.05.2022  - Vilaweb
 
“Les revelacions són serioses. Les democràcies depenen de la confiança, la rendició de comptes i el respecte a la llei.” Tony Barber, editor sobre qüestions europees del Financial Times, dedica un article sobre l’escàndol per l’espionatge del Catalangate, i el compara a més espionatges de la història com ara el Watergate mateix, el monitoratge de John Fitzgerald Kennedy a adversaris polítics i periodistes crítics, les escoltes durant la presidència francesa de François Miterrand i l’escàndol que va causar la destitució de Raymond Marcellin com a ministre d’Interior francès una època abans, i els que es van fer a la República Federal Alemanya de la mà del ministre d’Interior Werner Maihofer.

 

L’article del Financial Times explica l’escàndol de l’espionatge a independentistes catalans per part dels serveis secrets espanyols i diu que, si bé l’espionatge intern existeix tant en democràcies com en estats autoritaris d’ençà de la creació de sistemes d’enregistrament, les democràcies han de tenir molta cura quan fan servir aquestes eines. “Potser el millor que es pot dir és que les democràcies no deixin, en cap cas, que els seus espies vagin per lliure”, diu. A més, afegeix que les democràcies són fràgils –“cases de vidre”–, i val més que els governants no les posin en risc llançant-hi massa pedres.
 
 
Barber escriu que els escàndols dels espionatges no són pas cosa del passat, i recorda la indignació de l’ex-cancellera alemanya Angela Merkel quan es va saber que l’agència de seguretat dels EUA havia escoltat les seves converses telefòniques. També deixa clar que l’espionatge no solament el practiquen els nord-americans, atès que es va descobrir que el servei d’intel·ligència danès havia col·laborat amb el nord-americà per espiar Merkel i que, després, es va saber que els alemanys també havien espiat els EUA i més estats europeus.

 

“Si els dirigents de la Unió Europea realment volen construir una unió política més estreta, haurien de parlar amb els seus serveis d’intel·ligència sobre a qui és apropiat d’espiar i a qui no”, diu el Financial Times, que creu que el Catalangate només és la punta de l’iceberg de l’espionatge amb Pegasus perquè també l’han fet servir les autoritats de Polònia, Hongria i més països.

 

Finalment, Barber escriu que si bé NSO Group, el desenvolupador de Pegasus, diu que compleix estrictament els marcs legals de cada territori en què opera, la responsabilitat fonamental que els programes espia no incompleixin la llei és dels governs i dels serveis d’intel·ligència. “Si els ciutadans i els tribunals no pressionen, la història mostra que la gent al poder arriba tan lluny com pot”, avisa.
 
 
__