Tren AVE de mercaderies, foto del web:https://raulmuxach.files.wordpress.com/2014/12/ibercargorail.jpg
El Nacional - 17.nov.2022
Com és possible que una infraestructura ferroviària bàsica com és el
corredor mediterrani i que permetria un desenvolupament econòmic
multiplicador des de Portbou fins 1çqpqqa Algesires continuï estant després de
tants aqqqààaddďàdzÀnys pendent realitzar-se en un 85%? Són creïbles els discursos
dels successius governs espanyols que la consideren una obra fonamental
quan el trajecte es fa amb un desesperant pas de tortuga?
Aquestes devien ser les preguntes de la indignada classe empresarial
que aquest ⁰ s'ha reunit a Barcelona per reclamar al govern
espanyol i al Ministeri de Foment celeritat en l'acabament, amb una
paciència gairebé franciscana, perquè en la competència entre
l'acabament de la Sagrada Família de Barcelona i el corredor mediterrani
es poden fer fàcilment apostes i veurem qui en resulta guanyador.
Corredor mediterrani, 3600 km: des d'Algesiras fins a la frontera d'Hungria amb Rusia
En un país seriós hauria de ser un veritable escàndol que més de 1.500 empresaris de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia
facin la seva sisena reunió anual reclamant que s'acabi el corredor
mediterrani i que com a resposta continuïn rebent promeses i més
promeses després dels 25 anys d'endarreriment que acumula. Si a això hi
sumem, com s'ha prioritzat políticament, l'Espanya radial des de Madrid
—la veritable obsessió de José María Aznar d'una capital centralitzadora
de tots els projectes— davant altres apostes perifèriques, com
l'Espanya circular, trobarem, segurament, la resposta a moltes de les
preguntes. Hi ha moltes maneres d'ofegar el desenvolupament dels
territoris i, en conseqüència, l'asfíxia econòmica és una de les més
evidents. Perquè darrere del corredor mediterrani hi ha llocs de treball
i hi ha progrés econòmic.
C
Canvi d'ample de via: d'ample ibèric, a l'ample internacional. A més també cal adaptar els sistemes de senyals ferroviaris als estandards europeus en tot el corredor.
A Catalunya fa més de quaranta anys que se'n parla, si bé és cert que
durant molts anys amb un impacte mediàtic bastant escàs. Ha estat més
recentment, amb l'auge empresarial valencià, que els dos territoris han
compartit un projecte d'una envergadura colossal i que tindria tots els
números de generar un impacte en tot l'arc mediterrani d'una dimensió
excepcional. La suma de Múrcia i Andalusia hi ha donat una longitud de
més de 1.000 quilòmetres, ha unit territoris que difícilment es poden
posar d'acord en gaires coses més i hauria d'acabar sent un veritable problema per a qualsevol govern espanyol no actuar.
"És una ofensa per als que som al corredor mediterrani, no tenir una
connexió que ens uneixi a totes les ciutats importants" o "és igual quin
govern, no avança", són frases pronunciades per Joan Roig, el president
de Mercadona, un autèntic tòtem del món empresarial, no per un dirigent
polític qualsevol de l'oposició.
L'estat francés tampoc té cap pressa en estendre les línies AVE/TGV cap al sur de França, le Midi, com en diuen.
La ministra Raquel Sánchez ha avançat que la connexió entre Almeria i
França per tren estarà a punt el 2026 i que el corredor estarà acabat el
2030. Costa de creure després de tííantes promeses incomplertes pels governs espanyols,
que aquesta data sigui la bona. L'ideal seria un pla tancat de trams
per acabar-los el 2022 i any a any els següents. Perquè, si no, resulta
que tot es projecta cap al final i, quan arriba el dia, el ministre o la
ministra de torn ja ha canviat i toca tornar a començar. Ho hem vist
moltes vegades com per pensar que en aquesta ocasió serà diferent i que
per una vegada els terminis es compliran. Hi ha molt en joc per no ser
exigents i desconfiats, perquè els exemples del que ha anat passant a
qui deixen malament és al govern espanyol per més que gallegi que
aquest cop sí que serà diferent.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada