Peronella d’Aragó, la «Colometa» del segle XII

 

 

 

 


(...) La setmana vinent (16 i 17 de novembre) tindrà lloc, al Museu d’Història de Catalunya, la celebració d’un simposi amb el títol Ramon Berenguer IV i Peronella. Unió dinàstica i projecció exterior. Per què aquest simposi? Mireu: resulta que hi ha dubtes sobre la identitat de les restes que, a la catedral de Barcelona, a prop de la sagristia, són atribuïts al comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell († 1076) i a la seva muller Almodis de la Marca († 1071). L’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell (1930-2012) ho posà en dubte, afirmant que no és la comtessa Almodis la que està allà sinó la reina Peronella, i d’ací l’interès, des de l’Aragó, de desentranyar el misteri. Qui està soterrada a la catedral de Barcelona, Almodis o Peronella? O ―vaja― potser cap de les dues. El fet és que el govern aragonès presidit per Javier Lambán ha pres cartes en l’afer i, atiat l’interès per l’estudi de Bassegoda, ha sol·licitat exhumar les restes i comparar l’ADN amb les del pare de Peronella, Ramir II el Monjo, enterrat a l’església de San Pedro el Viejo d’Osca, que foren exhumats en juny del 2008. En desembre de l’any passat, la Directora General de Patrimoni de la Diputació General d’Aragó, Marisancho Menjón, anà a Barcelona a demanar els permisos de l’exhumació, en què participa la productora Lazarus Media (volen fer una pel·lícula dels fets) i sembla que aviat les despulles de qui hagi a l’interior del sepulcre penjat a la paret de la catedral barcelonina seran airejades. I tot ―val a dir-ho― perquè el Sr. Bassegoda, ja traspassat, apuntà fa dues dècades que l’arxiver de la catedral del segle XVI s’enganyà a l’hora d’identificar el cos allà soterrat.