El Temps - 19.02.2023
De quan és el primer text escrit en català? Els historiadors de les llengües, pràcticament des que el món és món, s’han afanyat a cercar apassionadament el primer testimoni escrit de la llengua estudiada, sobretot quan entra en lliça l’orgull nacional. Els Països Catalans no han estat una excepció i, a la cerca del pedigrí que aporta l’antigor lingüística, han esmerçat esforços i entusiasme a trobar el testimoni més antic, que per força serà només escrit, que certifiqui l’existència del català en l’època més pretèrita possible. Posats els estudiosos catalans mans a l’obra, la història de la llengua catalana canonitzà les Homilies d’Organyà, que foren descobertes en 1904 a la rectoria d’aquell poble de l’Alt Urgell per l’erudit Joaquim Miret i Sans, com el primer text escrit en català. Bé, qualsevol llibre de text, dels que es fan servir a l’ensenyament en l’actualitat, recull aquesta ―diguem-ne― fita. Tanmateix, es tracta d’un text ―val a dir-ho― escrit en els últims anys del segle XII o bé ja entrat el XIII, quan a Catalunya i també a l’Aragó regnava Pere I el Catòlic (1196-1213). Recordem-ho: el pare de Jaume I que fou derrotat i mort a la batalla de Muret. Ah! I el poble d’Organyà ha tret pit d’això, que en 1904, en el centenari del descobriment, inaugurà un museu temàtic dedicat a les Homilies. Les Homilies d’Organyà són un fragment de vuit fulls d’un sermonari que expliquen i comenten l’evangeli i l’epístola de les dominiques de sexagèsima i quinquagèsima, del dimecres de cendra, de la primera dominica de quaresma i del dijous següent. Ara bé, tot i la importància i valor de les Homilies, un text de la fi del XII no satisfeia les expectatives, més aviat les frustrava, dels estudiosos patris, que aspiraven a trobar escrits en català més reculats en el temps. Són de debò les homilies el primer ―el primer!― text escrit en català conservat?
No pretenc ―ep!― llevar importància al sermonari conservat a l’església d’Organyà, que sí, que està escrit en català i, a més a més, que està relacionat amb altres sermonaris que circulaven per terres catalanes a la segona meitat del segle XII, com és el cas d’unes altres Homilies, les de Tortosa, però aquestes escrites en occità. Ara bé, les Homilies d’Organyà no són el primer text escrit en català conservat, com avui dia ja és ben sabut. En 1960, el paleògraf Anscari M. Mundó trobà a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat el fragment d’una traducció catalana de Liber iudiciorum visigot que datà cap a l’any 1140. És aquest el més antic testimoni de català escrit? Doncs tampoc.
Quan hom diu que un text està escrit en català? El criteri seguit tradicionalment, des dels temps de Miret i Sans, ha estat la major o menor grandària del text català inserit al manuscrit, tot oblidant aquelles mostres aïllades o, millor dit, no considerant-les, que abunden en textos escrits en llatí, o majoritàriament en llatí, anteriors. És un criteri, però, superat. El català, encara que fóra en mots aïllats, s’escrivia des de molt abans de les Homilies d’Organyà, de la traducció del Liber iudiciorum o Llibre jutge i també de l’ara molt valorat text dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, que també trobà Joaquim Miret i Sans a Organyà, l’edità en 1908 i que ell mateix datà entre 1080 i 1095.
Atenció!: textos sense data de redacció i que els especialistes daten a partir de criteris paleogràfics, filològics i històrics. Així, la data dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, ha estat corregida recentment, en un article publicat en el 2020 al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, pel professor Josep Maria Salrach i Marès , que considera que els Greuges foren redactats entre finals del 1105 i inicis del 1106. Certament, aquests greuges són un text en què el català brolla amb força sobre un ―diguem-ne― paisatge lingüístic encara dominat pel llatí. Com explica Joan Anton Rabella en el seu estudi sobre aquest text primigeni del català escrit, publicat al primer volum de l’Homenatge a Arthur Terry (1997), als Greuges hi ha «una situació de tensió en què el romanç va guanyant terreny com a llengua escrita» i, entre altres característiques, «podem comprovar com la redacció, que comença en llatí, canvia al català, a partir d’un terme feudal (com comanar, rancura o plet), torna al llatí després d’un punt (quan s’acaba la unitat de significat) i, altra vegada, passa al català després d’haver emprat un mot romànic». Vegeu-ne un exemple:
«Et rancur-me de Guilelm Arnal de Rivo Albo, que dedit Mir Arnall senes meo consilio, et tu non i avias nullum stablimentum sine meo consilio; et rancur-me’n de Mir Arnal quar lo pres sine meo consilio. He rancur-me de Mir Arnal quar d’altra guisa elegit bajulum en la onor de Guilelm Arnal sii·no con él·o mannà in suum testamentum. Et totas istas rancuras que avia de Guilelm Arnal et é de suo filio et de Mir Arnall sic relinquo ad mulier mea et ad Mir, filio meo.»
Fixeu-vos: del llatí passa al català a partir d’un terme feudal. Efectivament, l’aparició del feudalisme resultà determinant en el sorgiment del català escrit. Per això, com indica el catedràtic de Filologia Romànica Lluís Gimeno Betí, a Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII) (2005), «els primers mots dae la llengua catalana pertanyen, majoritàriament, al món feudal». No és el primer ni l’únic a afirmar-ho. Ja en 1881 l’erudit rossellonès Bernat-Julià Alart se n’adonà d’això: «Les plus anciens écrits du Roussillon où l’on trouve, no pas seulement des traces, mais des expressions et des phrases ou formules entièrement catalanes, son des actes de concession et reconnnaissance des fiefs, des conventions entre feudataires et des serments féodaux». Opinió compartida pels estudiosos catalans Josep Moran, Josep M. Nadal, Modest Prats i Joan Anton Rabella. El feudalisme integrà una terminologia d’origen germànic en la llengua oral que superà el llatí i féu necessària l’emergència de l’oralitat en l’escriptura. És això que els estudiosos anomenen «català preliterari», desenvolupat durant tot el segle XI, però ―atenció― amb precedents a la centúria anterior, el català s’escola en textos encara en llatí, per diferenciar-lo del català plenament literari, confegits totalment en català.
>> Atenció! Es descobreix un altre document!
El ‘Llibre dels jutges’ desbanca les ‘Homilies d’Organyà’ com el text més antic escrit en català
- Un estudi de la UAB conclou que aquest llibre va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s’havia fixat fins ara
Els investigadors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el "Llibre dels jutges", conservat a la Seu d’Urgell, va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s’havia fixat fins ara i, per tant, se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. El segueix com a text més antic les "Homilies d’Organyà", que es van copiar al voltant del 1220. Per altra banda, l’estudi que han dut a terme sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis més antics que es coneixen els ha permès avançar la formació del protocatalà del segle VII i inicis del VIII al segle IV. Alturo i Alaix recullen la investigació al llibre Lletres que parlen, publicat per La Magrana.
Els investigadors de la UAB Jesús Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana i Tània Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països com França, Itàlia i el Vaticà.
Comentari a aquesta notícia publicat a Facebook:
El llibre més antic en català és "El llibre dels Jutges"
Jesús Alturo i Tània Alaix, de la UAB identifiquen els 30 primers homes, i dues dones, que van escriure en català
Parlàvem i escrivíem en català des d'èpoques més remotes que no ens pensàvem. "No som revolucionaris, però sí innovadors perquè canviem moltes coses que fins ara es consideraven vàlides", diu Jesús Alturo, catedràtic de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Alturo i Tània Alaix, investigadora de Paleografia, Codicologia i Diplomàcia de la UAB, han capgirat la visió que fins ara teníem dels orígens de la llengua catalana. Al llibre "Lletres que parlen" (La Magrana), els dos investigadors documenten no només els primers documents i com s'escrivia en català, sinó que aporten una llista amb els 30 patriarques del català preliterari i el nom de tres dones: la primera escriventa professional, Alba de Vic, germana del gramàtic Berill, de la qual es conserva un diploma escrit el 16 d'abril de 1044; la primera lectora d'un llibre deixat en préstec per la biblioteca de la catedral de Vic, el 957, la monja Riquell de Sant Joan de Ripoll; i la primera a firmar, el 12 de febrer de 1020, un document jurídic amb el seu nom i no amb un punt com acostumaven a fer els laics en aquella època, Guidenell.
La primera novetat és que, segons els dos estudiosos, el llibre més antic escrit íntegrament en català és el Liber iudicum ("Llibre dels Jutges"), que es conserva a la Seu d'Urgell. El llibre es va copiar entre 1060 i 1080, gairebé un segle abans del que s'havia proposat fins ara, a la canònica de Santa Maria d'Organyà. Alturo i Alaix han identificat, a més, l'escrivà que en va fer la còpia: Traver Radolf, un prevere de Sana Maria d'Organyà, actiu durant més de 18 anys, que va deixar escrits diversos textos en bon llatí. "Tenia un nivell cultural molt elevat i això ens permet contradir una idea molt arrelada actualment, que els primers textos en català van sorgir per ignorància, perquè els escrivents no sabien trobar la paraula exacte en llatí", afirma Alturo. "Tampoc no és cert que utilitzessin el català perquè amb el llatí no es podien expressar nous conceptes propis de la vida feudal: trobem molts juraments de fidelitat en llati", afegeix el catedràtic. Per tant, es va començar a utilitzar el català amb tota consciència i no perquè no en quedés alternativa.
Anterior a les 'Homilies d'Organyà'
El "Llibre dels Jutges" és una còpia de la traducció de les lleis visigodes que es van aplicar a l'actual Catalunya des de l'arribada de Carlemany als Pirineus cap al 780. El pergamí està lleugerament socarrimat en els extrems. Segons Alaix, és per l'incendi que el 1090 va malmetre Santa Maria d'Organyà. Es va reaprofitar a inicis del segle XVI com a coberta d'algun lligall de documents o de llibre parroquial de Conques, una vila pròxima a Organyà. El segon llibre més antic conservat en català serien les "Homilies d'Organyà" conservades a la Biblioteca de Catalunya, que es van copiar al voltant de 1220 i 1230. De la mateixa època és el tercer, una altra còpia del "Llibre dels Jutges" que es conserva a la Biblioteca de Montserrat. Les dues còpies del "Llibre dels Jutges" serien fruit d'una mateixa traducció del llatí al català que haurien fet diversos juristes sota la direcció del jutge de Barcelona, Ponç Bonfill i Marc.
READ THIS NEW IN ENGLISH:
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada