27 de febrer del 2023

Josep Maria Ganyet: “Veiem com mor la democràcia i encara li farem un m’agrada”

 

Entrevista a l'enginyer informàtic, empresari, divulgador i autor del llibre La democràcia mor al núvol (la Magrana)
 
VilaWeb
       Josep Maria Ganyet, a la seu de l'empresa
      Mortensen, a Barcelona, aquest dimecres
                 (Foto: Adiva Koenigsberg) 
 
 
 
Josep Maria Ganyet (1965) és un enginyer informàtic que ha passat per IBM, el Deutsche Bank i Gotomedia. Ha viscut a Alemanya i als Estats Units. A la vegada, és un divulgador, i els seus articles de tecnologia (La Vanguardia, Via Empresa i Sàpiens) són referència. Ara ha escrit el seu primer llibre, La democràcia mor al núvol (la Magrana), on en 235 pàgines de capítols curtíssims fa entendre al lector el poder de les empreses tecnològiques, els noms dels personatges clau, però també el paper dels estats, la tecnologia i els individus a l’hora de bastir unes societats on la democràcia no ha de perdre necessàriament si sap veure’n els perills. Ganyet rep VilaWeb a Mortensen, l’empresa que va fundar el 2006, dedicada a continguts, comunicació web i disseny (ha dissenyat les pàgines de VilaWeb, Port de Barcelona, Minoria Absoluta i Ventyly, entre més).
 
 

Heu dedicat el llibre a tres persones.
—L’Antonella, la meva dona i sòcia, i en Quico, el meu soci. El llibre també és seu. I al Ramon, el meu fill de catorze anys, que tocava el piano de fons mentre jo escrivia.

 

Tesi del vostre llibre: la democràcia ha passat de morir a les fosques a morir al núvol. Què és el núvol?
—El núvol són ordinadors, servidors on es guarda la teva informació, el Google Photos, els texts del teu ordinador, els missatges. I allà també poden saber les meves cerques de porno. I aquí, amb el control d’aquestes dades teves (però també dels presidents, o opositors), la democràcia mor. Perquè algú les pot utilitzar en contra teu. Amb el Watergate vam saber que Nixon tenia micròfons posats per a espiar els opositors. El periodista que ho va descobrir va dir que la democràcia mor a les fosques, quan els estats fan coses d’amagat.

 

I ara dieu que la democràcia mor al núvol.
—Sí. I la paradoxa és que ara hi ha tota la llum del món. Veiem com mor la democràcia i encara li farem un m’agrada.

 

Mariana Mazzucato. Em fareu llegir el seu llibre.
—L’has de llegir! The Entrepreneurial State: debunking public sector vs. private sector myths (2013) fa caure uns quants mites. Per exemple, que els Estats Units es limiten a intervenir en moments de crisi, deixant la iniciativa a les empreses. Això és un mite dels ultraliberals que ella fa caure. L’estat nord-americà és un dels més intervencionistes del món. Israel, també. Per exemple, pensem en l’iPhone. Et penses que l’iPhone et funciona gràcies al geni emprenedor de Steve Jobs? No. Funciona perquè l’estat americà va posar en funcionament internet, amb diners públics, i perquè les pantalles tàctils ja existien, inventades a la Universitat de Utah. L’iPhone ve després. Pensem en Google. Google és un algorisme que neix a Stanford gràcies a una beca pública de la National Science Foundation. Això explica Mazzucato.

 

Carol Brady i el canvi de model de Google. Quina història.
—Un dia, a la central de Google van veure que milers i milers d’ordinadors buscaven el nom de soltera de Carol Brady. Brady era un personatge de ficció d’una sèrie americana molt famosa als anys setanta. No entenien què passava. A més, la cerca tenia cinc pics. A les 12, a la 1, a les 2, etc. Resulta que el programa de televisió Com fer-se milionari havia fet aquesta pregunta final: quin era el nom de soltera de Carol Brady. I la gent va córrer a l’ordinador a buscar-ho a Google. I els cinc pics eren els cinc fusos horaris dels Estats Units. Allà Google va entendre que si sabia el què (busquen un nom) i el perquè (miren la televisió i la pregunta pot fer milionari el concursant), podia predir el futur. I aquell dia Google va canviar el model de negoci. Ara podien posar publicitat en llocs on sabien que la gent aniria després. Buscaran això. Vindran aquí. Posa-hi anuncis. Fins aleshores no volien posar publicitat. Des d’aquell dia, sí.

 

 LLEGIU-HO TOT A:

 

 

__