Ha passat molt desapercebuda una notícia de la qual després de les
eleccions i fora de l'actual voràgine del 28 de maig, sens dubte, en
sentirem parlar i em temo que bastant. Es tracta de saber què ha fet Espanya amb els importants ajuts rebuts des de Brussel·les com a fons Next Generation.
Ha estat la presidenta de la Comissió de Control Pressupostària del
Parlament Europeu, Monika Hohlmeier, alemanya i pertanyent a la Unió
Social Cristiana de Baviera (CSU), la marca de la CDU en aquell land del
sud d'Alemanya, la que ha llançat l'alerta sobre el repartiment d'uns
40.000 milions d'euros, la falta d'informació facilitada pel govern de Pedro Sánchez i l'opacitat sobre la destinació d'aquests fons i el tipus de projectes que es poden haver realitzat.
L'eurodiputada alemanya ha estat incisiva i prudent a parts iguals:
manquem d'informació, la qüestió és esmenable però és preocupant que
encara estiguem així. Una manera elegant de collar Espanya però també de
recordar-li que no pot fer el que vulgui amb els diners rebuts.
S'havia d'arribar a aquest moment, ja que no és que Brussel·les
desconegui amb precisió quirúrgica el que s'ha fet amb aquests diners,
sinó que l'opacitat existent no fa cap altra cosa que alimentar les especulacions
que no tots els ajuts s'han fet servir en projectes de transformació
digital o per a qüestions mediambientals al marge dels pressupostos
generals de l'Estat. No són, per tant, una caixa B per disposar de més
diners per a projectes ordinaris, sinó que els milers de milions han de
servir per a la modernització real de l'economia espanyola, una
autèntica batalla de molts estats de la UE, sobretot els de l'òrbita
alemanya i del nord d'Europa, que tenen ben present què ha passat amb
ajuts europeus en moments no tan llunyans.
Veurem com explica la vicepresidenta primera Nadia Calviño, gestora amb mà de ferro dels ajuts europeus, el detall del que s'ha gastat en els fons Next Generation i si satisfà Europa, ja que a Espanya les queixes que els diners no han arribat allà on havien d'arribar també són una realitat. Així com que, a l'hora de rebre'ls, hi ha hagut un pes molt important de les grans empreses amb seu a Madrid en detriment d'altres zones territorials i companyies de dimensió diferent. Un exemple d'aquesta arbitrarietat i falta de lògica és quan es va decidir desviar diners dels fons europeus del corredor mediterrani cap a Madrid o Castella-la Manxa, que poc o gens tenen a veure amb el litoral mediterrani.
Tot això enmig d'un control inexistent de la despesa pública,
amb tocs d'atenció permanents per part de les autoritats europees que
reclamen a Sánchez un control més gran de la despesa mentre des del
govern espanyol no deixen de fer-se promeses de més inversió, sobretot a
la muntanya russa electoral en la qual ha entrat l'Estat amb municipals i autonòmiques el 28 de maig i eleccions espanyoles abans de final d'any, presumiblement a començaments de desembre, coincidint amb el final de la presidència europea,
que per tanda li toca en el segon semestre del present any a Pedro
Sánchez. Encara que el president del govern espanyol no sol fer
coincidir promesa d'inversions amb execució real, el ritme de
compromisos pressupostaris que s'està adquirint difícilment podrà
assolir a aquest pas el punt de convergència que Europa li demanda.
Notícia del mateix tema publicat aquest matí:
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada