Captura de pantalla del vídeo en el moment que el Papa Francesc exclama al Card. Omella, que el text de la benedicció de la Moreneta de la catedral de Girona hauria d'ésser en català. Va succeir a Roma, durant el pelegrinatge per commemorar els 800 anys de la creació de la confraria de Montserrat, aquest segon cap de setmana d'octobre 2023.
L'arquebisbe de Barcelona va fer llegir un text en castellà al Papa per beneir la Moreneta
“No ha de ser en català?”, va preguntar Francesc, i Omella li va respondre que "no"
El Nacional - José Antich, Editorial
Barcelona. Dilluns, 16 d'octubre de 2023.
Quan molts cops es parla del problema del català, del seu ús i el seu
estatus, també cal buscar-los a l'interior de Catalunya. No som prou
conscients que el problema comença a casa. Són els mateixos catalans els qui en fan abandó i no concedeixen a la llengua pròpia del país el rang que es mereix.
Hi ha un refrany anglosaxó que diu que el diable és en els detalls, que
vol dir que són les petites coses que a primera vista semblen
anecdòtiques les que acaben sent importants. I estic molt d'acord que
moltes vegades és així i per un gest, per un detall, s'acaba coneixent
molt bé les persones.
Això ve a tomb, en part, de la notícia que hem conegut aquest dilluns
i que tot i que data de dissabte 7 d'octubre és plenament vigent.
Aquell dia, el papa Francesc havia de beneir la imatge de la Moreneta
que es venera a la catedral de Girona durant l'audiència als
participants en el pelegrinatge a Roma de la confraria de la Mare de Déu
de Montserrat, amb motiu dels 800 anys de la seva fundació. Doncs bé,
quan Francesc va tenir el text a les mans, va observar que no estava en
català sinó en castellà. I va preguntar: "No hauria de ser en català?". La resposta del cardenal Joan Josep Omella va ser un clar "no" i el Papa va procedir a la lectura de Déu de la tendresa en castellà. Com pot ser que sigui el papa Francesc qui se sorprengui que la benedicció no sigui en català i sigui l'arquebisbe de Barcelona a qui ja li sembli bé que sigui en castellà?
En això no hem anat, com en moltes altres coses, cap endavant, sinó
cap enrere. Alguns dels seus predecessors a l'arxidiòcesi, no només Narcís Jubany,
que va ser arquebisbe de Barcelona durant 18 anys als anys setanta,
hauria tingut un comportament diferent. Destacava per la senzillesa i
austeritat, però també per la seva idea d'una Església més democràtica.
En un moment gens fàcil, l'1 de gener de 1977, en l'homilia de la
Jornada Mundial per la Pau, es va afegir a la petició d'amnistia
d'aquell moment, assenyalant que era un desig que ell compartia. Més
tard, encara que el perfil no era el de Jubany, Ricard Maria Carles hauria estat també a l'altura i un detall així no li hauria passat per alt. I l'antecessor d'Omella, el cardenal Lluís Martínez i Sistarch, un catalanista moderat, no hauria deixat passar l'ocasió de donar-li la importància que es mereix el català.
Està molt bé que el català es parli al Congrés dels Diputats i és un salt històric que s'hagi demanat que sigui llengua oficial a les institucions europees i que finalment s'aconsegueixi. Però els representants del país, en l'àmbit que sigui, han de donar al català la importància i el significat que té.
No és una llengua escolar, ni tampoc subsidiària del castellà. Tant és
així que el mateix papa Francesc s'estranya que la benedicció no sigui
en català. Poques vegades li deu passar una situació com aquesta. Quan
des de Catalunya es reivindiquen bisbes catalans —Omella és natural de
Cretes, a la província de Terol— és perquè tinguin una sensibilitat més
gran envers tot el que és la identitat, la llengua i la cultura
catalana. Omella va posar el càrrec a disposició del Papa l'abril del
2021, quan va complir 75 anys. El seu relleu està obert i Barcelona
sempre és una plaça complexa que des de Madrid es pretén tutelar. I més,
segurament, en la situació política actual.
PER AMPLIAR LA NOTÍCIA:
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada