"Quelcom anàleg passa quan un nen comença a parlar: aprèn a expressar-les seves sensacions, emocions i necessitats amb paraules que no li pertanyen de manera innata, sinó que aprèn dels seus pares i dels qui viuen amb ell. Allò que el nen vol expressar és la seva vivència, però el mitjà expressiu és d’altres; i ell a poc a poc s’apropia d’aquest mitjà; les paraules rebudes dels seus pares es converteixen en les seves paraules i a través d’elles aprèn també una manera de pensar i de sentir, accedeix a tot un món de conceptes, i creix en ell, es relaciona amb la realitat, amb els homes i amb Déu. La llengua dels seus pares, per últim, es converteix en la seva llengua, parla amb paraules rebudes d’altres que ja s’han convertit en les seves paraules.
El mateix passa amb la pregària dels Salms. Se’ns donen perquè aprenguem a dirigir-nos a Déu, a comunicar-nos amb ell, a parlar-li de nosaltres amb les seves paraules, a trobar un llenguatge per a la trobada amb Déu. I, a través d’aquestes paraules, serà possible també conèixer i acollir els criteris de la seva manera d’actuar, acostar-se al misteri dels seus pensaments i dels seus camins (cf. Is 55, 8-9), per créixer cada cop més en la fe i en l’amor. Així com les nostres paraules són no només paraules, sinó que ens ensenyen un món real i conceptual, també aquestes oracions ens ensenyen el cor de Déu, per la qual cosa no sols podem parlar amb Déu, sinó que també podem aprendre qui és Déu i, aprenent com parlar amb Ell, aprenem com ser homes, com ser nosaltres mateixos."
(Aquí Benet XVI explica el procés d'apropiar-se de les paraules dels Salms, com paraules per pregar, comparant-ho al procés pel que un infant comença a parlar. Ho he trobat molt ben explicat, i crec que pot aplicar-se a com un infant s'apropia també d'una cultura -en el nostre cas, de la catalana-, pel fet de fer seves les paraules catalanes amb el seu peculiar significat i estil. Cuca de Llum)
_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada