Darrerament, s’han disparat les denúncies de les contínues situacions de catalanofòbia en àmbits com el sanitari o el del consum. El darrer exemple ha estat una gelateria del barri de Gràcia de Barcelona on un responsable de l’establiment va insultar una clienta per enraonar en català. Però el fenomen no és nou, tot i que s’ha desacomplexat en els darrers mesos amb reiterades denúncies públiques sobretot en hospitals i comerços i establiments d’hostaleria.
De fet, van ser experts de la Unió Europea que fa poc més d’un any van alertar de la magra situació que vivien els catalanoparlants en àmbits com el sanitari, el consum, l’administració espanyola a Catalunya o els tribunals de justícia. És més, va considerar que els drets dels catalanoparlants havien “empitjorat” en serveis de salut i de residències geriàtriques, així com en la justícia i l’ensenyament. Precisament, els autors de l’informe també mostraven el seu neguit per la situació del català a les aules i descrivien una “profunda preocupació” pels efectes de les sentències que obligaven al 25% del castellà a les escoles.
Tot plegat en un dens informe del 18 de juny de 2024 del Comitè d’Experts que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries de 5 de novembre de 1992, que va entrar en vigor el primer de març de 1998 i que no va ser ratificada per l’Estat espanyol fins al 9 d’abril de 2001. Un informe que s’ha desgranat a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que aquesta setmana se celebra a Prada (Conflent), on n’ha parlat el professor de dret internacional públic de la Universitat Rovira i Virgil Alfonso Gonzáles Bondia.
59 empitjoraments i només 12 millores
En aquest informe de compliment, els avaluadors asseguraven que els “darrers cinc anys la situació havia empitjorat arreu dels territoris de parla catalana de l’Estat espanyol en àmbits com ara l’educació, la justícia, l’administració pública o els mitjans de comunicació”. De fet, comptabilitzen un total de 59 empitjoraments i només 12 millores en els territoris on es parla llengua catalana, segons la graella de barems amb què s’analitza l’Estat espanyol. Els empitjoraments s’han d’entendre com els incompliments de protecció o la manca de defensa dels drets reconeguts legalment als catalanoparlants. En concret, a Catalunya es van detectar quatre millores i 15 empitjoraments.
Llegir-ho tot a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada