30 de març del 2010

Un temple per a la humanitat, per Miquel Ruiz


La Sagrada Família és molt més que l'obra de Gaudí: és l'obra de la ciutat de Barcelona, una de les més admirades de la cultura catalana, ara en perill per un túnel del tren d'alta velocitat

El túnel es fa per una confiança desmesurada en el bon ús de la tecnologia i un menyspreu a la prudència i al sentit del respecte a la ciutat

23/03/10 02:00 Miquel Ruiz Lacruz - Tots els qui estimem la Sagrada Família, el nou temple per a la humanitat on tothom pot sentir-se benvingut, volem protegir-lo del perill que l'amenaça: la construcció d'un túnel per a un tren d'alta velocitat que volen fer-hi passar per sota. Fa temps que se'n parla i ara les obres d'aquest túnel ja són ben a prop. Per més que hi ha hagut un ampli moviment social –la Plataforma de l'AVE pel Litoral ha recollit 100.000 signatures, molts experts (arquitectes, enginyers, geòlegs especialitzats en el coneixement del terreny…) han advertit del perill i, també, hi ha hagut polítics que s'hi han pronunciat en contra–, fins ara res no ha pogut fer canviar el traçat d'aquest túnel.

Hi ha, certament, tres altres vies possibles per on fer-lo passar: el carrer Aragó, el litoral i el Vallès. Tanmateix, ara com ara es manté la decisió política d'optar per la via més perillosa, la de fer passar el túnel pel carrer Mallorca, per sota de monuments tan importants com la Sagrada Família i la Pedrera, entre d'altres, tota una àrea densament poblada on podria arribar a afectar molts habitatges i la seguretat de molts milers de persones. A més, cal que tots sapiguem que aquesta via no es tracta només de la més perillosa, sinó també de la més cara de les possibles, una despesa pública que resulta del tot inacceptable en la greu crisi que vivim.

Tot aquest disbarat tan gros es fa encara més estrany si tenim present que el tren d'alta velocitat ja arriba a l'estació de Sants i aviat tindrà a la Sagrera una altra estació d'arribada. Barcelona ja té, doncs, la infraestructura garantida i, estrictament parlant, no li cal executar aquest tram tan compromès que es voldria fer entre Sants i la Sagrera i que seria aquest perillós túnel que passaria per sota de la Sagrada Família. Quin és, doncs, l'interès, a construir-lo? Es pot pensar en interessos econòmics, com en qualsevol d'aquests casos, però quedem-nos només en una feblesa que detectem: una confiança desmesurada en el bon ús de la tecnologia i un menyspreu a la prudència i al sentit del respecte a la ciutat, que és el bé de tots. Per més que les administracions estan dient que hi haurà garanties, observem una gran descoordinació, i el cert és que els arguments dels experts que s'hi mostren contraris són ferms i contundents.

Voldria cridar l'atenció de tota l'opinió pública catalana cap a aquesta amenaça al nostre patrimoni artístic, i voldria animar tothom a parlar-ne, a prendre consciència del perill existent i a fer tota la pressió necessària per aconseguir que es canviï el traçat i el túnel es faci per qualsevol dels altres tres camins possibles. Hem de reconèixer l'esforç realitzat pel Patronat de la Sagrada Família, per tots els qui han treballat en aquest sentit i, especialment, l'enginyer Mariano Ribón, que du a terme una tasca molt tenaç. Ell ha advertit reiteradament sobre els perills existents, ha previst diversos possibles fenòmens, com ara l'enfonsament de terres que es va produir fa unes setmanes al paviment del carrer Mallorca, al costat de la Sagrada Família –i que, en aquest cas, es va poder solucionar ràpidament. Amb tot aquest conjunt d'esforços, s'ha arribat a aconseguir que la Unesco, que declarà la Sagrada Família Patrimoni de la Humanitat, exigeixi explicacions a l'Estat espanyol sobre el que està passant. S'ha avançat i, tanmateix, tot pot resultar insuficient. Només una cosa pot fer canviar el traçat: una presa de consciència general de tota la societat catalana, espanyola i internacional. Cal instar a usar el tram de túnel que s'hagi iniciat per a d'altres usos urbans, com ara aparcaments, i estalviar tota l'enorme despesa pública, del tot innecessària, que estem a punt de  fer.

                                                                                            

Cal que, com a societat, trobem ràpidament la millor forma de col·laborar contra la descoordinació dels polítics i defensem públicament que la Sagrada Família és molt més que l'obra de Gaudí: és l'obra de la ciutat de Barcelona. És una de les obres més admirables de la cultura catalana i universal, i de tots aquells que amb el seu esforç hi contribueixen. La llum de milers d'espelmes era un bell senyal d'amor a les escales de la façana de la Sagrada Família dissabte passat al vespre, una ofrena plena d'esperança de tots els qui s'hi havien reunit per manifestar-se a favor de la protecció del temple. La visió majestuosa del temple ens dóna la seguretat que la força que l'ha creat i el sosté, i viu dins de nosaltres, amb el seny i el sentit de la responsabilitat, prevaldran.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/150251.html

1 comentari:

Agustí Casals i Guiu ha dit...

Gràcies, Miquel! Has fet una magnífica glossa del "Manifest de l'Espelmada popular", i l'has sabuda cuinar just "al punt".
Que la Creu d'aquesta Setmana Santa ens condueixi cap a la llum de la Resurrecció i ens guiï a tots plegats perquè esdevinguin una realitat els bons desitjos que expresses en el teu article.