8 d’abril del 2010

Entrevista a Jordi Bonet, arquitecte de la Sagrada Família. "No els ha donat la gana de buscar un altre camí"


Fa vint-i-cinc anys que dirigeix les obres de la Sagrada Família. Jordi Bonet passeja entre bastides i materials de construcció orgullós de ser un dels continuadors d’una de les obres més emblemàtiques d’Antoni Gaudi i de la ciutat de Barcelona. Però les obres del TGV que tenen lloc just al costat de l’edifici el neguitegen, si el Ministeri de Foment no canvia el traçat del pas del tren d’alta velocitat pel centre de Barcelona el veterà arquitecte es considera incapaç de confirmar la seguretat de l’edifici.


per Maria Coll / 1-4-2010   -La tuneladora Barcino ha començat a treballar. Preocupat?
Sí, molt.



Per què és un perill que el túnel passi per sota la Sagrada Família?
Pel carrer de Provença passa la línia blava del metro. També per sota del temple passa la línia grisa. I, encara per sota aquestes dues, hi volen fer passar el TGV.


Massificació?
Bé, per sota de l’edifici que pesa més de la ciutat arribaran a passar tres túnels. A més, els dos túnels del metro passen per una franja de terreny anomenada Quaternari, un bon terreny. Totes les cases de l’Eixample, algunes amb més d’un segle d’història, s’aguanten en aquesta terra i no s’han enfonsat mai. Però el túnel del TGV es construeix a més profunditat, per sota del nivell del mar, a l’anomena’t Terciari, i allà hi ha aigua.


 Geología de Bacelona: en aquest esquema es senyala en color taronge la capa del Quaternari, d'unes argiles molt dures. Un bon terreny sobre el que s'assenta la ciutat de Barcelona.
La capa inferior de tons grogosos es més antiga, del Terciari. No es compacta i dura com l'argila sino disgregada i toba. Formada per sorres, graves, una mica d'argila, inundada d'aigua en circulació a raó d'un metre al dia en direcció al mar. L'aigua del nostre subsol no està estancada, està en moviment i aixó la fà encara més perillosa.  La Geología no perdona.
No cal gaire imaginació  per adonar-se'n que si es remou una capa toba aquesta farà esquerdar la capa dura de sobre. I 2on,  es obvi que no s'ha de posar obstacles a l'aigua en circulació perquè el comportament es totalment imprevist. A la costa mediterrània en tenim molta experiència amb els aiguats sobtats. Més recent, recordem que les rieres que atravessa l'AVE a l'entrada de l'estació de Sants van moure els "fins" (partícules de sorra més fines) cosa que va inclinar un mur per manca de fonaments i es va haver d' interrompre la circulació de trens durant 50 dies a l'octobre-novembre 2008.
Clicar sobre la imatge per veure-la a mida més gran.


Per tant, més inestabilitat.
Sí. De fet, amb els fonaments de la Sagrada Família, nosaltres mai hem volgut passar del nivell freàtic, on hi ha les aigües subterrànies, perquè això és jugar-se-la. L’aigua és molt perillosa.

 Clicar sobre la imatge per veure-la a mida més gran. Podràn apreciar millor com els fonaments del Temple no arriven a la capa freàtica (sorres inundades d'aigua).  En color vermell tenen el pilots de la pantalla "protectora" vistos en secció, i el túnel de l'AVE a la mateixa escala.  Las parts del temple ja construïdes estàn ombrejades en verd, i en gris les encara per fer.



I és abundant?
Des de la Serra de Collserola, entre el riu Llobregat i el riu Besòs baixen una trenta de torrents. Concretament per aquí passen dos torrents. I aquesta aigua avui encara continua baixant perquè ve de les muntanyes, encara que canvia de nivell segons si plou o hi ha una secada.
 Plano general de les rieres de Barcelona amb el projectat túnel de l'AVE, i plano de detall ampliant la zona de la Sagrada Família. L'antiga riera dita  "Delemus" ara asfaltada sota el carrer Sardenya es a tocar l'illa ocupada pel temple. Clicar sobre les dues imatges per veure-les a pantalla complerta.


El traçat escollit pel Ministeri de Foment, però, és el més curt.


 Clicar sobre l'esquema per veure'l a una mida més gran.

Sí, això és veritat, la línia recta que uneix l’Estació de la Sagrera i l’Estació de Sants, és el carrer de Mallorca. Però molt abans que volguessin fer aquest túnel ja hi havia la Sagrada Família.



Ara estan construint una pantalla per protegir la Sagrada Família de les vibracions. Servirà d’alguna cosa?

Clicar sobre la imatge per veure-la a mida més gran.

La pantalla és una pila de forats, d’1,5 metres de diàmetre, col•locats a cada 50 centímetres. Es tracta d’una barrera. Si privem el pas de l’aigua que baixa anirem generant una pressa. I si l’aigua s’obtura corre més de pressa i aleshores arrossega sorres fines. Això podria provocar una baixada dels nostres fonaments. Una gran temeritat!


Esquema mostrant els pilots de la pantalla "protectora" dels fonaments de la Sagrada Família del pas de la tuneladora. En l'esquema es veuen ben separats, però entre un i altre pilot només hi han 50 cm (teórics, donc durant la construcció es molt probable que molts siguin més gruixuts i per tant l'espai pel pas de l'aigua subterrània sigui més petit. Per tant els pilots fan un "efecte presa").



Per tant la solució del Ministeri no és idònia. A més, hi ha el tema de les vibracions...
El túnel passa a 75 cm de la pantalla i aquesta es converteix en un transmissor de les vibracions dels trens. Ens podem protegir de les vibracions però no corregir les longituds d’ona. En aquest sentit seria catastròfic que la vibració d’una longitud d’ona d’aquí entrés en consonància amb una longitud d’ona de les columnes del temple. Així s’enfonsen els ponts i els túnels! Aquest ha estat el cas de l’enfonsament del pont de Minessotta, del metro d’Amsterdam i del metro de Colonia.


El forat del carrer Mallorca que va surgir fa uns dies ha tingut conseqüències?
També ha estat a causa de l’aigua estancada. No ha tingut major importància perquè l’han tapat de seguida. No van ni deixar fer fotos.


Tenen esperança de poder aturar les obres? O canviar el traçat?
 

Els tècnics de la UNESCO ens han demanat més dades per defensar el temple al Ministeri de Cultura. De fet, hauria d’haver estat ell qui hauria d’haver dit que no s’havia de jugar amb els monuments. Però tan se’ls en dóna perquè creuen que la tècnica ho pot tot, però el risc zero no existeix. No els ha donat la gana de buscar un altre camí, no han estudiat res, cap alternativa. Són un mentiders perquè diuen que això és molt segur però només cal veure com ha de passar la gent. Ja hi ha hagut accidents. Diuen que rectificar és de savis, però sembla que en el Ministeri no hi ha savis.



També és un problema de lentitud de la justícia. Vostès van presentar el primer plet l’any 2007.
Diria més, la justícia està manipulada. El passat mes de setembre el Ministeri de Foment va convidar els jutges, va venir tot un seguici, i l’enginyer de l’estat va explicar durant mitja hora llarga tot el que fan. En el moment que nosaltres vam demanar per parlar, el president del tribunal diu a un dels nostres tècnics: “Callese, ya dirá sus razones a la vista judicial!”. No van estar al temple ni mig minut i no van saludar ni al president ni al bisbe.



Per tant, creuen que han menystingut les seves queixes.
El president de la Generalitat mai ha posat els peus aquí. L’alcalde Barcelona va venir però no va escoltar res. Hem anat a parlar amb el ministre i no ha canviat res. Sempre és: “No pateixi que no passarà res”. Però ja han passat moltes desgràcies a Barcelona en relació amb l’arribada del TGV però s’han volgut amagar. Per exemple, després del desviament del Llobregat, el mar s’ha emportat uns 600 metres l’escullera que s’estava fent al Port de Barcelona.



De fet, ara també es pateix per la Pedrera...

És que aquest traçat, tant aquí com a la Pedrera, incompleix la Llei de Patrimoni Històric Català. 

Aquesta diu que està prohibit fer moviments de terres que puguin afectar greument la geomorfologia i la topografia del subsòl. Fa anys que havien d’haver fet els sondejos de la Pedrera. Els dol haver de dir que s’han equivocat!




El mes de novembre hi haurà la visita del Papa. Estarà tot a punt?
Ara estem desmuntant totes les bastides de l’interior. És una feina laboriosa i perillosa, perquè tenen 75 metres d’alçada, i no podem fer-ho amb pressa. També hem començat a posar el paviment i preparem la il•luminació. Si el Papa hagués vingut abans hauríem passat angunies, però al novembre l’interior estarà acabat.



De fet Sagrada Família i presses són dos termes que mai han anat lligats.
El mateix Gaudí confessava que no savia quan s’acabaria. La construcció de la Sagrada Família ha viscut molts entrebancs. El més gros va ser la crema de la cripta i l’estudi d’en Gaudí durant la revolució.


Però està planificat el final?
No sabem el temps que tardarem. És molt difícil pronosticar-lo perquè amb el anys les tecnologies canvien. Per exemple, en Gaudí va projectar una creu de metall per coronar el temple però no va dir de quin. Quin aliatge hi haurà d’aquí ix anys que sigui més durable? No ho sabem. Per tant, seria absurd fer ara un projecte d’aquesta creu.


Les obres només es fan amb donatius. Heu notat la crisi econòmica?
Sí. Han baixat les visites i aquí molt comparativament amb altres llocs. Si l’any 2007 vam tenir 3 milions de visites, amb una reducció del 10%, hem perdut 300.000 persones. Però quan llocs tenen 300.000 visitants? Però aquest 10% permet anar fent, encara que hem hagut de gastar diners d’algunes reserves. Ara bé, cada dia hi ha cues per entrar.



Gaudí era un gran devot i un arquitecte genial. Però un sant?
Quan es va morir fins i tot els diaris més anticlericals van dir que era un sant. A part de ser un geni, Gaudí també tenia grans virtuts en referència la seva estima als altres i això és ser un sant. Si hi ha una gent que creu que Gaudí tenia aquestes virtuts i es pot demostrar segons les regles de santificació, per què no?


A l’obra final quin percentatge hi haurà de Gaudí i quin dels arquitectes que s’han anat i s’aniran succeint?
Ell estava segur que no l’acabaria, però estava convençut de la seva obra. Va buscar la manera que allò que ell va fer no es pugui fer d’una altra manera i per això utilitza geografia, una ciència exacta, i un modulat. I ho deixa tot ben explicat. Només va demanar als seus hereus que fossin fidels a les seves idees. Fins i tot, va dir que ho arribarien a fer millor. Però no, fem el que podem.
 

1 comentari:

Agustí Casals i Guiu ha dit...

Aquesta entrevista és magnífica!
Llàstima que no aparegui també en d'altres mitjans de comunicació d'abast majoritari (i, de passada, en algun de l'estranger pròxim…).