9 de juliol del 2011

CiU proposa fer una llei electoral prenent com a referència el sistema alemany i tendeix la mà al PSC



La Generalitat vol que els ciutadans puguin triar un diputat a través del vot directe pel seu districte. Això és el que ha revelat la vice-presidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, en el marc de la renovació de la llei electoral i amb l'objectiu de reduir la desafecció entre polítics i població. 

En declaracions a RAC1 recollides per Europa Press, Ortega ha exposat: “Crec que s'ha d'avançar en la línia de posar fi a les llistes tancades. Això significa que el fet que cada districte de la ciutat i cada comarca pugui tenir un diputat elegit directament dóna aquest plus de proximitat entre el polític i el ciutadà, i a més permet retre comptes més directament”.


Aquesta fórmula escollida per CiU seria un pas endavant important en la millora de la qualitat democràtica participativa del país. El sistema pren com a model l’actual sistema electoral alemany, i preveu que hi hagi un diputat d'elecció directa per cada comarca, barri de Barcelona o gran ciutat, al mateix temps que es mantingui l'equilibri territorial, de manera que els territoris menys poblats no tinguin menys pes polític.


D’aquesta manera, tal i com contempla la Constitució Espanyola, el Parlament català es dividiria en dos: un 50% dels diputats escollits directament a través del nom pels votants i un 50% que representaria els partits amb llistes tancades, com succeeix ara.


Per escollir als seus representants l’elector tindria dos butlletes: una per votar al representant nominal de la seva circumscripció, i un altre per escollir el partit polític amb llista tancada que vol que li representi.


Aquest model representa l’única manera d’aconseguir que hagin diputats als que la gent es pugui adreçar i siguin responsables de la seva circumscripció. A més, és l’única manera de que els diputats tinguin pes dintre del partit com ja passa en altres països. És, doncs, una forma de limitar la partitocràcia i de no incórrer en el defecte d’un sistema majoritari com l’actual.


Des de fa anys ja han sorgit algunes iniciatives que des de la societat civil demanen el canvi del sistema actual per un més representatiu i que doni més poder al diputat i als seus electors. És el cas de l’associació Acció per la Democràcia que lluita per sensibilitzar a ciutadans i polítics de la necessitat de fer una democràcia més clara i representativa.


Altres sectors han volgut desprestigiar aquesta fórmula (imperfecte com totes, però més propera a una democràcia més representativa) fent servir la teoria que afirma que aplicant l’actual resultat electoral a aquestes circumscripcions personals es mesuraria com quedaria el nou mapa electoral. Alguns partits han vist en això una eina de negociació per sortir beneficiats. No obstant, aquesta teoria és falsa perquè actualment el diputat no té cap interès i només té interès l’etiqueta del partit, però en aquest nou context electoral les persones de gran ascendent trencarien en part aquesta inèrcia electoral.


Per exemple, imaginem que hi ha un districte que vota sempre a CiU, però imaginem que a més la majoria són socis del FC Barcelona i, a més, laportistes. Si Joan Laporta es presentés en aquella circumscripció segurament guanyaria. Lo mateix succeiria amb un sindicalista en un barri obrer, etcètera.


La proporcionalitat, garantida


Després d’escollir directament el 50% del Parlament a través de diputats directes, la proporcionalitat es guanyaria amb l’altre 50% que aniria per llista dels partits. Aquest 50% es port enforcar de moltes maneres: per circumscripcions petites (tipus vegueries), amb les actuals quatre circumscripcions, en llista única per Catalunya, es pot enfocar també en mínim d’accés com hi ha ara, i en llistes bloquejades i desbloquejades.


Com més gran sigui la circumscripció més beneficis tenen els partits petits. Per això es pot compensar la possible pèrdua de poder de ERC, PP o ICV, fent que hi hagués una única circumscripció a Catalunya. Un punt intermig seria fer servir les quatre actuals. 


Les negociacions, en marxa


Precisament la setmana entrant, CiU i PSC es reuniran per tractar la nova llei electoral -pendent des de fa més de dues dècades-, i segons Ortega, tots dos volen avançar en aquesta direcció, prenent com a referència el sistema alemany, i després estendre el seu acord a la resta de partits.


CiU pretén pactar la llei electoral durant els dos primers anys de legislatura, per al que necessita el suport de dos terços del Parlament.
(El nostre comentari: notícia molt important. Llegiu-la bé.  
La llei electoral és a la base de tot el sistema democràtic. Molt agraïts a la tasca d'"Acció per la Democràcia"

1 comentari:

ACiG ha dit...

Aquesta proposta, o bé alguna altra de similar ben adaptada, em sembla magnífica per desencallar d'un cop la famosa qüestió de la llei electoral, que de tant temps que se'n parla ja fa pudor.
A veure si el govern actual és, doncs, capaç de dur-la a terme d'una punyetera vegada.
Àdhuc faria bonic de veure-la implantada abans d'aconseguir la tan anhelada i merescuda independència!…