26 de gener de 2012

La doctrina del xoc guanya terreny


 "La doctrina del xoc"  Naomí Klein.  Ed Empúries. Barcelona. 2007739 pag.


(Article de desembre passat, però no ha "passat", està vigent! Si no estem alerta ens aplicaràn "el xoc" tot el que puguin. Cuca de Llum)



En menys d’una setmana, diverses personalitats han coincidit a expressar els seus pitjors auguris per al 2012. En unes declaracions totalment desincentivadores del consum propi de les festes nadalenques, el Rei va advertir en la seva última trobada amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero que “vénen temps molt durs”. L’Executiu en funcions també va pronosticar que, quan sigui president, Mariano Rajoy haurà de prendre decisions “difícils”. El mateix president in pectore va avisar que, en efecte, algunes de les mesures que adoptarà aviat “no seran grates”, encara que es va mostrar convençut que les retallades futures són “l’únic camí per crear ocupació”. Josep Antoni Duran Lleida també va acompanyar la seva felicitació nadalenca als periodistes amb el pronòstic que el 2012 “no serà gaire bo”. Emilio Botín no va anar amb embuts i va vaticinar que el que s’acosta “serà molt dur”. Per alguna cosa deu ser que el follonero Jordi Évole, sempre a l’aguait, ha batejat l’últim Salvados de l’any amb el títol de Miedocracia.

Fa quatre anys, l’escriptora canadenca Naomi Klein va publicar un llibre, La doctrina del xoc (Paidós/Empúries) que la crisi financera europea ha convertit en una verdadera premonició.

                                   
 
 
 Naomí Klein


Molt abans que el Vell Continent patís la seva pitjor recessió des de la segona guerra mundial i la pitjor ofensiva contra el seu envejat model d’Estat del benestar, Klein relatava el que havia passat en altres països del globus. Des del Xile de Pinochet fins a la Rússia de Putin, nombroses nacions havien abraçat les teories neoliberals propugnades 30 anys abans per l’Escola de Chicago, al poc temps de patir dures commocions sociopolítiques o desastres naturals.

Klein, el llibre de la qual ha estat traslladat fa poc a un documental i pot servir de manual per saber què ens espera a Espanya a més del xoc de més de cinc milions d’aturats, sosté que els defensors del “lliure mercat” han aconseguit implantar millor les seves idees en les societats com més terroritzades o desorientades es troben aquestes. El capitalisme del desastre, afirma, s’ha consolidat a Amèrica Llatina (dictadures), l’Iraq (invasió), Sri Lanka (tsunami) o els EUA (11-S) quan les seves societats respectives han patit una cosa similar a les tortures que pateixen els individus en els interrogatoris de les forces de seguretat.

Els “interrogatoris coercitius” de la CIA persegueixen situar els detinguts en un estat de profunda desorientació i xoc per obligar-los a fer concessions contra la seva voluntat. Un manual de la central d’intel·ligència nord-americana aconsella que per trencar les resistències de l’interrogat convé crear ruptures violentes entre el pres i la seva habilitat de “comprendre el món” que l’ envolta. Musa del moviment Ocupa Wall Street, Klein conclou que, igual que el pres terroritzat canta els noms dels seus companys, les societats commocionades solen renunciar a drets que abans haurien protegit ferotgement. Encara que potser la comparació és exagerada, en els pròxims mesos veurem fins a quin punt l’atemorida societat espanyola resisteix el bombardeig de mesures que la majoria absoluta del PP llançarà amb la calorosa ovació de l’FMI, Merkozy i els mercats, un dels àugurs del qual, Jean Michel Six (Standard & Poor’s), prescindeix de tecnicismes: “Europa necessita un altre mastegot per espavilar-se”.

(Vegeu el vídeo el que parla l'article, a dalt de la pantalla d'inici d'aquest blog )

(EL NOSTRE COMENTARI:  hem llegit el llibre de Naomí Klein, i tenim por, es clar.  De moment ens serveix de referència. Només UNA idea:  no permetre que ens treguin la personalitat, els nostres costums, tarannà, dessitjos ni aspiracions. No permetre canvis en allò que per un català és bàsic. En aixó consisteix el mètode: volen fer taula rasa i imposar un "new deal". Caldrà defensar la cultura catalana i la nostra parcel·la política amb ungles i dents. En tots els seus aspectes, no sols en l'econòmic.  El bombardeig de  lleis que podrien caure'ns a sobre amb l'excusa del dèficit fiscal, NO ens ha de fer oblidar qui som i què volem, per sobre de tot.  Caldrà sortir al carrer, cal mentalitzar·se.  Coses pitjors hem resistit els catalans i ens n'hem sortit.)


anar al post de la Cuca de Llum sobre el llibre de Naomí Klein: >> 

"La doctrina del xoc" llibre i vídeo molt recomanat per entendre la història recent del s XX i XXI

Cap comentari: