28 de setembre del 2012

Comunicat de l'Obra Cultural Balear (delegació d'Artà)



... L’OCB manté la voluntat clara de no fer política. Mantenim el nostre repte d’aconseguir que la identitat cultural i lingüística de les Illes Balears sigui el patrimoni més valorat de la gent que hi vivim, perquè és nostre i és de tots. Ara bé, no podem consentir que es vulnerin els nostres drets com a ciutadans i illencs, i per això reclamam i exigim a tots els partits polítics de les Illes Balears que s’abstenguin d’entrar en un debat que des de l’any 1986, any en què el Partido Popular va aprovar amb majoria absoluta la Llei de Normalització Lingüística, havia deixat de ser motiu de divisió social. No podem permetre que la societat es fragmenti per qüestions ideològiques que formen part del passat més obscur de la dictadura. No podem acceptar que l’única llengua propia de les Illes Balears sigui motiu de brega.
....  
No ens queda, idò, més remei que denunciar públicamente allò que en poc més de vuit mesos ha fet el Partido Popular contra la nostra llengua i la nostra cultura. És, sencillamente, escandalós:


· Ha eliminat Televisió de Mallorca, una televisió de bona qualitat que emetia en català i que informava amb claretat de tot el que passava principalmente a la part forana de la nostra illa.


· Ha eliminat les ajudes a la premsa escrita en llengua pròpia, i a totes les activitats que tenguin a veure amb la promoció d’aquesta llengua.


· Pretén eliminar els requisits de coneixement de la llengua catalana per a accedir a la funció pública, fet que va en contra del que dicta l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Aixi doncs, s’hauria de modificar l’Estatut o a la llarga acceptar que els treballadors de la funció pública, no ens entenguin quan ens dirigim a ells en la nostra llengua.


· Planeja canviar la Llei de Normalització Lingüística per fer del català una llengua totalmente prescindible, tot i que José Ramón Bauzá va dir que no la tocaria durant la campanya electoral.


· Ha eliminat les pel·lícules en català de la televisió autonòmica IB3, que pagam entre tots. Un detall important és que fins ara tothom podia elegir l’idioma en què volia escoltar la pel·lícula gràcies al canal multilingüe. Per què ens ha llevat l’opció del català?


· Pretén canviar el nom de Maó a Mahó-Mahón.


· Permet canviar el noms dels topònims i carrers als pobles que així ho decideixin.


· Ha anunciat la supressió del decret que exigeix un mínim d’ensenyament en català del 50% a tots els centres escolars de les Illes.


· Ha disposat que a partir del curs 2012-2013 els pares hauran de triar en quina llengua (castellà o català) faran els seus fills l’aprenentatge de la lecto-escriptura. Però les pel·lícules d’IB3 no les podem triar en català.


· Ha instaurat novament els premis Ciutat de Palma com a premis bilingües, però no es planteja que els premis en llengua castellana passin a ser també bilingües.


· S’ha atrevit a celebrar la festa més antiga d’Europa, la de l’Estendard, en castellà, quan cap anterior govern del PP ho havia fet.


I és només l’inici. És realmente necessari tot plegat? Per què fer servir l llengua com instrument polític de guerra, si fins ara ningú ho havia fet? Si tenim en compte que actualmente a les Illes Balears només el 38% de la población xerra en mallorquí, menorqui eivissenc o formenterenc i que a Palma només es xerra el 28%, deduïm rápidamente que allò que el Partido Popular presidit per José Ramón Bauzá pretén és l’aniquilació total de la nostra identitat.


Des de l’OCB, associació que enguany celebra el seu 50è aniversari, volem demanar al Partido Popular d’Artà que es desmarqui de la línia segregacionista que seguéis el PP del nostre govern, i demostri així el seu compromís amb llengua i cultura pròpies de les Illes Balears. Desde l’OCB demanam també el suport i compromís de tots aquells que us sentiu menyspreats per les decisions del Govern i us convidam a mobilitzar-vos pacíficament i cívicament en defensa dels nostres drets com a illencs. Com va dir Bartomeu Fiol en el discurs dels premis 31 de desembre: “Era a la vivència a què aspiràvem, no a la supervivència.”