6 de juliol de 2013

Creix el model d'escoles lliures a Catalunya


05/07/2013
Al pati d'entrada de l'escoleta La Xauxa Xica, la Núria i en Luis, educadora ella i pare i musicoterapeuta ell, canten cançons envoltats de canalla. A l'interior, un nen llegeix tot sol un conte, mentres un altre, en un racó, experimenta amb unes figures geomètriques el que ell encara no coneix però que s'anomenen matemàtiques. A l'altra banda de La Xauxa, al pati d'esbarjo, dues nenes es gronxen despreocupades i sense la supervisió de cap adult. El que en qualsevol escola o llar d'infants semblaria un desgavell, és l'escenari habitual d'una escola lliure -o no directiva, segons la terminologia-, com ho és aquesta escoleta de la ciutat metropolitana de Molins de Rei.

"Normalment proposo una activitat, després d'observar quines són les inquietuds dels infants, i qui vol hi participa i, si n'hi ha un que està de mal humor i prefereix estar sol, doncs cap problema", explica la Nuria, l'educadora de La Xauxa. Aquesta escoleta, ubicada en una nau industrial de Molins -compartida amb entitats juvenils-, és una de les 50 que integren la Xarxa d'Escoles Lliures de Catalunya (XELL), una plataforma que agrupa projectes educatius que comparteixin la pedagogia no directiva. És a dir, que l'educador no dóna ordres, sinó que són els infants els que, a través de les seves necessitats -subjectes al seu procés evolutiu- i a través de l'experimentació, aprenen. I el mestre adopta el paper d'observador i acompanyant, "molt més importants del que sembla", destaca la Núria.

En els últims anys, han proliferat a Catalunya els projectes alternatius al sistema educatiu ordinari, associacions de pares i mares que s'autoorganitzen, amb l'ajuda d'educadors i pedagogs, per crear espais educatius lliures. En només dos anys, des de la XELL han rebut gairebé un centenar de propostes per part de famílies que volien tirar endavant un projecte d'escola lliure. ¿Potser com a reacció a les retallades en les escoles públiques? "No ho crec, però segurament la crisi sí que hi ha tingut a veure la crisi, no econòmica sinó de valors, que estem vivint, i que ens porta a replantejar-nos coses com l'educació que volem que tinguin els nostres fills, diferent a la que vam rebre nosaltres", expressa Anna Sebastian, membre de la XELL.

 Tanmateix, del centenar de projectes que li consten a la XELL, alguns no s'acaben duent a terme, i d'altres són purament circumstancials, lligats al creixement d'un grup d'infants els pares dels quals opten per aquest tipus de pedagogia. És el cas de La Xauxa. "Vam engegar-ho unes famílies que ja ens coneixiem d'un grup de criança", explica la Marta, una de les mares que va fundar l'escoleta, ara fa dos anys. La majoria de famílies que opten per aquesta educació és perquè ja a casa utilitzen mètodes no directius per pujar els seus fills. Ara, a La Xauxa són una dotzena de famílies amb la seva corresponent canalla. 

"No volíem una escola on seguessin tots en silenci a la taula, on se'ls mutilés la creativitat en detriment de la memorització", explica la Marta. Aquesta mare creu que, com els adults, "els infants aprenen més quan ho fan per voluntat pròpia, moguts per les seves inquietuds i necessitats". Mentre la seva filla es gronxa al pati, fixa la mirada en una escala de mà que li serveix d'exemple. "Si un nen vol pujar aquesta escala, i no pot, tranquilament baixarà i ho tornarà a intentar un altre dia, fins que se senti còmode; si el forcem a pujar, acabarà tenint por, o caient, i al final tardarà el doble a pujar l'escala del que hagués tardat sol. ¿Què importa quan aprengui a pujar?". Això, aplicat a les matemàtiques o a la lectura, segons la Marta, és una de les essències de l'educació lliure.

Més implicació familiar i un educador observador

En l'educació lliure, cada escola és un món i enriqueix el seu projecte de manera diversa, però si hi ha algun patró que es repeteixi en la majoria de casos és el paper de l'educador -o mestre- i el de les famílies. En el cas de l'educador, adopta un rol "d'observador", explica Sebastián, de la XELL. "És fonamental que identifiqui bé les necessitats i inquietuds dels infants, perquè després els ha de presentar activitats que vulguin fer i a través de les quals els nens i nenes aprenguin", detalla.

"Si l'ambient està ben preparat i amb estímuls, l'infant experimenta i aprèn gairebé tot sol", apunta la Núria, "només cal que l'orientis". A La Xauxa, com a la majoria d'aquestes escoles, el repartiment i caràcter dels espais és fonamental. "L'espai de concentració està ple d'objectes d'estimulació a traves del tacte, de material Montessori -que introdueix a les matemàtiques a través de l'experiment-, de joc simbòlic...", enumera la Marta. "Passar del concret a l'abstracte és molt més senzill que a l'inversa", observa la Nuria, en contraposició al que fan a les escoles ordinàries.

L'altre patró que es repeteix és el que compleixen les famílies, part indissociable i activa de l'escola. La Xauxa, de fet, funciona de manera assembleària, i tot i que a la comissió pedagògica qui porta la veu cantant és l'educadora, a la de logística, per exemple, són els pares i mares qui s'organitzen per fixar el sostre o penjar una nova estanteria. Però el rol més important de les famílies "és el d'acompanyament", tal com explica Sebastián, que senyala com a la majoria d'escoles lliures un pare o mare acompanya l'educador.

A La Xauxa, un dels pares que acostuma a acompanyar és el Luis, musicoterapeuta, que aprofita sempre per preparar amb la Núria activitats musicals. Ara, però, a l' escoleta es plantegen rebaixar la presència familiar en el dia a dia, perquè han observat que, a vegades, descol·loca el fill o filla de l'acompanyant de torn.

Primeres experiències a l'escola pública

En el sistema educatiu públic comença a haver-hi algunes experiències d'educació lliure -o que podrien entrar dins l'ampli ventall que abraça aquest concepte-. De moment n'hi ha quatre, s'anomenen "escoles vives", totes són de nova creació -amb quatre anys d'existència com a màxim-, i una d'elles és l'escola Encants, de Barcelona.
Els seus casos són particulars perquè estan subjectes al currículum que fixa el departament d'Ensenyament, que de moment Agnès Barba, la directora dels Encants, assegura que compleixen. "De fet, estem d'acord amb el currículum, però no amb la manera d'ensenyar-lo; no ens importa el què si no el com!", explica Barba. El seu projecte, "en continua reflexió i replantejament a mesura que avancen els cursos", apunta la directora, segueix els criteris de no directivitat. Però amb matisos propis. En el seu cas, els llegeixen molt, als alumnes, i fomenten, des d'edats tempranes, "l'aprenentatge a través del diàleg entre els nens, orientat per l'educador, però basat en les experiències que intercanvien els alumnes i en els interessos que sorgeixen de la conversa". 
El que no se sap encara és si el projecte dels Encants passarà les proves d'evaluació del departament, perquè les primeres es fan a segon de primària, i l'escola, com que és nova, només arriba de moment a primer.
A diferència de les escoles lliures privades, Encants té el repte d'estar sotmesa a condicionants com les ràtios o a una part dels docents no habituats a la metodologia. Això sí, el que permet els Encants és posar a l'abast de tothom aquesta pedagogia, ja que a la resta d'escoles lliures, en ser associacions, són els pares les qui les mantenen a través de les seves quotes. La Xauxa, per exemple, costa 170 euros al mes.

A la porta de l'escola Encants, just la setmana que acabava el curs, un grupet de mares defensava sense cap temor el model d'escola on van els seus fills. "Què recordo haver après durant el meu pas per l'escola? Res. En canvi, el meu fill torna cada dia a casa entusiasmat pel que fa", sentencien.