Comparació de la relació deute/PIB dels diferents països de l' UE. Imatge d'ara.cat.
El deute català el quart més baix de tota la UE.
Revisio: Josep Maria Bellmunt
Fernando Betancor, un economista nord-americà resident a Madrid, membre actiu de Democrats Abroad,
l’organització oficial del Partit Demòcrata nord-americà, que agrupa
aquells que viuen fora dels Estats Units, ha publicat un llarg article
en el seu blog, amb interessant reflexions, a partir de les afirmacions
de l’article que va publicar Bloomberg ahir, i en que en el que s’explicava
com la política econòmica del president del Banc Central Europeu, Mario
Draghi, estava afavorint la independència de Catalunya.
Aquest n’és un intent de fer un resum amb els punts més significatius.
D’entrada el que crida més l’atenció de les conclusions de Betancor, és la part on és pregunta sobre una hipotètica expulsió dels 7,6 milions de catalans de la UE, i la possibilitat que les entitats de crèdit amb seu a Barcelona, com CaixaBank SA, quedin fora finançament del Banc Central.
Betancor diu que això dependrà de la postura del govern espanyol. Si
Espanya reconeix la independència catalana – l’escenari de “divorci
amistós”- llavors la readmissió de la UE serà un dels punts principals
de qualsevol acord assolit. Ningú més a la UE s’hi oposarà, per la
qual cosa ha de ser una conclusió inevitable. Per tant ni els catalans
estaran fora de la UE i no hi haurà bancs catalans sense el finançament
del BCE .
Però si Espanya no reconeix la independència catalana, els
catalans no seran expulsats de la UE, ja que oficialment seguiran
formant part d’Espanya, raona Betancor. ”Ells continuaran operant
com empreses i ciutadans espanyols perquè Espanya difícilment pot
expulsar part del seu territori sobirà de la UE, sense abans reconèixer
la seva independència”.
I ni així, perquè Betancor assenyalà que CaixaBank SA, encara que amb
seu a Barcelona, és autoritzada pel Banc d’Espanya i és un banc
espanyol, i no hi ha cap raó per la qual això canviaria amb
independència, i CaixaBank, i qualsevol altre banc, amb seu a Catalunya,
romandrien també com bancs espanyols a la legislació espanyola, i per
tant amb l’accés al finançament del Banc d’Espanya.
Espanya estaria així atrapada en un parany: No es pot
castigar Catalunya amb el reconeixement de la seva independència, i si
Espanya reconeix la independència catalana, llavors no té sentit
castigar el nou govern ( no, si volen els catalans per assumir una part del deute espanyol), sentencia l’economista nord-americà.
El deute de Catalunya un dels més baixos de la UE. Sense negociació el deute és només espanyol
Betancor diu que si Rajoy reconeix els resultats del referèndum com a
legítim, llavors hi haurà una negociació sobre la proporció adequada
del deute públic espanyol que Catalunya ha d’assumir, però si Rajoy
no accepta els resultats del referèndum llavors és gairebé segur que
Catalunya repudiarà el deute espanyol per complet, i acceptarà únicament
la responsabilitat del seu propi deute regional, que només ha
passat de 22% del PIB català el 2011 al voltant del 25 % en
l’actualitat, el quart més baix de tota la UE, i molt allunyat de
l’espanyol, que al 2011 ja s’acostava al 70%, i sense Catalunya hagués
arribat ( al 2011) al 90%.
El que Espanya amaga dels seus llibres de comptes. Catalunya és un contribuent net important
Betancor també es refereix a quan es diu que “La
independència de Catalunya costaria Espanya el 10 per cent dels seus
ingressos fiscals i desencadenaria una disputa sobre com repartir 836 €
mil milions del sobirà ( 1,1 bilions de dòlars ) del deute, si
realment Espanya només perdés el 10% dels seus ingressos fiscals, no
seria significatiu, a menys que també sabem que el percentatge de les
despeses del govern espanyol, però que aquesta s’elimina dels llibres,
i si Espanya està realment pagant el 12% a Catalunya com diu i només en
percep el 10%, llavors el govern central en el seu conjunt estaria molt
bé i sense problemes, però de de fet, és tot el contrari, de manera
que aquesta pèrdua d’ingressos sí que és realment important, perquè
Catalunya és un contribuent net important al pressupost espanyol al d’altres comunitats a través de les transferències intra -regionals que tenen lloc.
I La Seguretat Social?
Betancor ens explica que la divisió de la Caixa de la Seguretat
Social, que es gestiona i es paga de forma centralitzada, també seria
una qüestió de negociació. Si hi hagués acord el Fons de la Seguretat Social espanyol faria una transferència al nou Fons Català de Seguretat Social.
Si no hi ha acord, els catalans perdriem aquests diners i ens veuríem
obligats a la devolució de l’administració de Seguretat Social a través
de l’emissió de deute públic. El fons de reserva està valorat en 66.8
bilions d’euros o 1.448 € per habitant de l’estat espanyol.
La quota de catalana en base a la població seria per tant de 10,5
bilions d’euros. Tenint en compte que, en aquest cas de no acord,
Catalunya rebutjaria fer-se càrrec de la seva part del deute estatal
espanyol i reconeixeria només el seu deute com a comunitat, que
representa un 25% del seu PIB, el reintegrament d’un Fons de
Reserva de la Seguretat Social Català en aquestes circumstàncies
augmentaria el deute, en una relació amb el PIB del 25% al 31 %.
Un augment que Betancor considera significatiu, però no impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada