7 de maig del 2015

La llei electoral supera les esmenes a la totalitat però segueix sense aconseguir el consens necessari


CiU i ERC permeten que el text prosperi abans de la votació definitiva després d'intercanviar durs retrets amb la resta de grups a causa del sistema electoral

 

RAFA JULVE / BARCELONA
Dimecres, 6 de maig del 2015 -
 
La llei electoral catalana entra en la fase decisiva després de rebutjar en el ple del Parlament d'aquest dimecres les esmenes a la totalitat, tant la presentada per Ciutadans com les del PSC, el PPC i ICV-EUiA, que anaven acompanyades de textos alternatius. Els vots de CiU i ERC han permès que es comenci a tramitar en comissió la redacció elaborada en ponència perquè s'hi incloguin els retocs necessaris abans de tornar al ple de la Cambra. Les expectatives que la norma vegi la llum en aquesta batalla final són pràcticament nul·les.

Serà al juliol quan el projecte se sotmetrà a la votació definitiva i, llevat que hi hagi alguna sorpresa, tornarà a rebre l'enèsim revés. Per aprovar la llei electoral són necessaris els vots favorables de 90 diputats de 135, i per això la negativa segura del PSC (19 escons), del PPC (19) i de Ciutadans (9) impedirà que prosperi. El text alternatiu presentat pels socialistes l'han recolzat el PPC, ICV-EUiA i Ciutadans; el del PPC ha obtingut el suport del PSC i de Ciutadans, i el d'ICV-EUiA, el del PSC, el del PPC i el de Ciutadans. La CUP s'ha abstingut en totes les votacions menys en la de Ciutadans, que no ha obtingut cap suport més enllà del dels seus diputats.

 

SENSE MECANISME PER COMPTAR VOTS

Com al llarg de les tres dècades de demora que arrossega l'aprovació de la norma, les discrepàncies al voltant del sistema electoral, el mecanisme per comptar els vots, suposen el principal obstacle per a l'acord. El text de la ponència, subscrit per CiU, ERC, la CUP i ICV-EUiA (tot i que aquesta després va presentar una esmena a la totalitat amb text alternatiu), no entra a modificar l'actual fórmula, heretada de la llei electoral estatal. En canvi, amb lleugeres variacions entre elles, les propostes del PSC, el PPC i ICV-EUiA advoquen per un sistema amb circumscripció única per a tot Catalunya; una persona, un vot, sense 'correccions' com les actuals per afavorir territoris menys poblats. La raó de la discòrdia: a uns partits els interessa que l'àrea metropolitana de Barcelona tingui el pes exacte que li correspon per habitants, i a altres els convé que se segueixi primant les altres demarcacions.

Qüestions menys importants que sí que incorpora el text que ha superat les esmenes a la totalitat són per exemple la prohibició de compaginar el càrrec de diputat del Parlament i senador, l'eliminació dels blocs electorals en els mitjans de comunicació públics, l'obligatorietat que els parlamentaris estiguin censats a la circumscripció per la qual concorrin i el vot anticipat als ajuntaments la setmana prèvia a unes eleccions.

 

"SUCCEDANI" QUE "AFAVOREIX" CiU

Durant el debat a la Cambra, el diputat del PSC Celestino Corbacho ha culpat CiU de voler aprovar un "succedani" de llei electoral basat en la normativa espanyola i ha assenyalat que al llarg d'aquestes tres dècades i mitja els nacionalistes s'han vist "sobrerepresentats" amb 34 diputats, mentre que el PSC ha tingut 5 diputats menys dels que segons la seva opinió li haurien correspost, ICV-EUiA, 14 menys, i ERC, un més. "Aquest és el motiu pel qual CiU vol mantenir el sistema actual", ha dit el dirigent socialista. I ha afegit: "¿Com volen fer unes eleccions plebiscitàries si al marge de les qüestions jurídiques conculquen la igualtat de vot?".

Santi Rodríguez, del PPC, pràcticament ha calcat els arguments de l'intervinent anterior i ha volgut exalçar, com Corbacho, que el model que ells proposen, basat en el sistema alemany, "no significa reduir la representació de les províncies de Lleida, Tarragona i Girona. Les úniques discrepàncies amb el parlamentari del PSC han sigut rebutjar la majoria d'assumptes menors que inclou la proposta; qüestions que sí que ha defensat Jaume Bosch, d'ICV-EUiA, que, no obstant, ha insistit en la necessitat de crear un nou sistema de recompte de vots sense que per això s'afecti les comarques de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona, una cosa que la CUP tampoc acaba de veure malament, encara que el seu diputat Quim Arrufat ha criticat que la resta de partits no tenen en compte la possibilitat d'atorgar el dret de vot als immigrants.

Com el PSC, el PPC i ICV-EUiA, el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa ha defensat la circumscripció electoral única, i ha afegit durs retrets a CiU i ERC per voler impulsar la llei sense abordar el sistema electoral. Segons la seva opinió, nacionalistes i republicans tenen "pressa" marcadament partidista perquè el nou reglament s'apliqui en les pròximes eleccions autonòmiques. "S'ha de deixar un any des que es canvia la llei electoral fins que se celebren les següents eleccions. Fa falta una campanya d'informació seriosa", s'ha queixat.

 

CiU I ERC ES DEFENSEN

El diputat d'ERC Roger Torrent ha acusat de fer "demagògia" els partits que rebutgen la proposició i ha subratllat el foment de la participació, l'augment de la transparència, l'estalvi en tràmits i campanyes i la incorporació de les llistes desbloquejades; a més de l'obligatorietat que els candidats visquin on es presenten "per evitar els espectacles que hem vist en els últims dies", en al·lusió a les llistes fantasma. Sobre el sistema electoral, ha al·legat que cada partit podrà presentar la seva proposta a través de les esmenes parcials. Aquest sistema, ha dit, s'ha de basar en la "proporcionalitat", perquè "representa millor la pluralitat del país", i també en la "territorialitat". És a dir, res de circumscripció única.

Per últim, el convergent Lluís Corominas també ha defensat que en el procés d'esmenes es poden debatre els sistemes electorals i ha carregat especialment contra l'"actitud a la contra al llarg de tota la ponència" del PSC, peça clau perquè la llei tiri endavant. També ha defensat que la fórmula de comptar els vots és una de les més proporcionals del món i ha criticat a ICV-EUiA que presentés una esmena a la totalitat després d'haver firmat el text. "Vam quedar que cada grup presentava la seva proposta sobre sistema electoral una vegada superat el debat a la totalitat", li ha recordat.