7 de maig de 2015

Les claus del TTIP, “el major acord comercial de la història”



Què és el TTIP? Per què ha despertat tanta polèmica entre alguns sectors mentre que pràcticament no apareix als mitjans de comunicació? Europa i Estats Units estan negociant un acord amb un enorme impacte potencial que, en qualsevol cas, val la pena conèixer.
 
4 maig, 2015
El passat 24 d’abril finalitzava a Nova York la novena ronda de negociacions de l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió, més conegut per les seves sigles en anglès, TTIP (Trans-Atlantic Trade and Investment Partnership). Enmig d’una escassíssima cobertura per part dels mitjans de comunicació, els negociadors nord-americans i europeus tractaven d’avançar en el que ha estat anomenat pel think tank The Hispanic Council, el major acord comercial de la història. Un acord que a més busquen dos socis que sumen aproximadament la meitat del comerç mundial (la Unió Europea té la competència de negociar acords comercials en nom de tots els seus Estats membres).


Què és i què no és el TTIP

Les implicacions del TTIP serien enormes, perquè no es tracta d’un acord comercial convencional. Històricament, aquesta classe de tractats es basaven solament en reduir les barreres aranzelàries entre països i així facilitar l’intercanvi de mercaderies. Amb aquest objectiu va néixer el GATT (General Agreement on Tariffs and Trade) al 1947, que aconseguí enormes avenços, tot i que els països del primer món imposaren la seva agenda de prioritats als més pobres. 

No obstant, com el famós economista Paul Krugman afirma, avui en dia ja no queda gaire per liberalitzar en el comerç internacional. Els costos dels aranzels, d’acord amb la Comissió de Comerç Internacional dels Estats Units, suposen sols un 0,01% del PIB del país. Quin sentit té doncs el TTIP?

El que succeeix és que Krugman es refereix a mercaderies –comerç podem dir que convencional-, mentre que el TTIP té un abast molt més gran. Aquest acord vol liberalitzar també les inversions i serveis (fins ara mai contemplats), harmonitzar la normativa desmantellant el que es consideren barreres innecessàries i establir normes internacionals comunes. En aquest document de la Comissió Europea es troba més informació sobre els objectius del TTIP.


Estimacions de l’impacte del TTIp


Els beneficis de l’acord per a les economies europees es situen, segons publicà recentment un estudi del think tank European Council on Foreign Relations, en un creixement d’entre el 0,3 i 0,5% del PIB en cas d’acord ampli i del 0,1 en cas d’un acord més limitat.

Tot i que semblen xifres molt moderades, cal no oblidar que es podria tractar d’un salt qualitatiu molt important, que acabés per incrementar la competitivitat de les economies europees enormement i fes així augmentar les exportacions a països externs al TTIP. Es tracta d’un acord que, per la seva magnitud i amplitud, pot tenir unes externalitats positives enormes.


Per què tanta controvèrsia

Les crítiques i reticències per la part europea, que estan retardant molt més l’acord que la part americana, es basen en dos punts fonamentals: primer, en que harmonitzar legislació farà rebaixar els elevats estàndards europeus de protecció en alimentació i medi ambient. De fet, a Alemanya es desfermà la polèmica entorn del pollastre rentat amb clor (Chlorhühnchen), permès als EEUU.

I segon, que una de les qüestions que s’estan negociant, el mecanisme de resolució de controvèrsies inversor-Estat (ISDS en anglès), permetrà a les empreses nord-americanes utilitzar a Europa el seu sofisticat arsenal jurídic per enfrontar-se amb els governs europeus en cas que es denunciïn abusos empresarials. En realitat, Europa no té una posició comuna al respecte de l’ISDS i la nova comissaria europea de comerç, Cecilia Malmström, anuncià al gener que tractaria el tema amb els governs, el Parlament Europeu i la societat civil.


Una senyal de debilitat dels Estats Units?

Rere el TTIP hi ha el temor d’alguns analistes que s’estigui sacrificant la liberalització de l’economia mundial a canvi d’afavorir només Occident. D’altres, però, hi veuen de fet un senyal de la pèrdua de poder relatiu dels Estats Units. Un interessant article a la revista japonesa The Diplomat planteja que EEUU està tractant de negociar el TTIP i el TPP (la versió amb els països de l’Àsia-Pacífic del TTIP) perquè és incapaç d’arribar a un tractat semblant amb tots els socis de la Organització Mundial del Comerç (que inclouen Xina o Índia, per exemple). Aquesta impossibilitat es deuria a un declivi del poder nord-americà en el món davant els reptes que planteja un nou orde on els països “subdesenvolupats” ja no es deixen convèncer fàcilment pels de la OCDE. Aquesta, però, ja és una altra història.

http://www.catdialeg.cat/les-claus-del-ttip/

Cap comentari: