BCE, seu a Frankfurt
El supervisor vol saber si tenen sistemes de vigilància del risc adequats
“La supervisió del Banc Central Europeu (BCE)
suposa un canvi radical en comparació amb el que existia fins ara”.
Així de contundent s'expressava la setmana passada el conseller delegat
d'una de les principals entitats després de la presentació de resultats
del primer trimestre. I els fets ho corroboren: el Mecanisme Únic de
Supervisió (MUS) del BCE, el nou policia bancari europeu, s'asseurà als
consells d'administració de les entitats espanyoles —i a les de la resta
d'Europa— per conèixer de primera mà si funcionen correctament, si els
membres tenen la formació adequada i si controlen el risc que
assumeixen.
El BCE està convençut que els problemes que han causat la crisi
bancària més important fins al moment comencen amb errors al govern
corporatiu de les entitats. Es van vendre productes els riscos dels
quals no van entendre els consellers i no van controlar l'excessiu
endeutament de la banca. Bona part de les caixes d'estalvis són un clar
exemple d'aquesta situació, però també hi ha hagut bancs europeus, com
Royal Bank of Scotland, que han patit pel deficient govern corporatiu.
El supervisor no vol deixar-ho tot en mans de la regulació i ha passat
al control sobre el terreny. El BCE continua els passos de l'autoritat
supervisora britànica que ja ha entrat als consells.
El Mecanisme Únic de Supervisió, presidit per la francesa Danièle
Nouy, ha hagut de demanar permís a les entitats per entrar als consells
perquè legalment no té dret a arribar al sancta sanctorum del poder dels
bancs. La llei regula amb precisió qui pot asseure's en un consell, i
necessita l'aprovació de la junta d'accionistes.
El pla inicial, pel que saben els bancs espanyols, és que un
representant del MUS assisteixi als consells, segons un programa
establert. En algun cas, el supervisor europeu acudirà al proper consell
de maig.
Està previst que escolti els debats del consell i, després, faci
comentaris sobre els aspectes positius i negatius del funcionament de
l'òrgan. El supervisor analitzarà el funcionament de les diferents
comissions, els qui les formen, quina qualificació tenen, i com
s'exerceix el control sobre el president i els principals executius.
Segons una de les entitats consultades, el supervisor europeu vol
saber si realment es discuteixen els temes en el consell i, si es fa,
per què en moltes ocasions, no es reflecteixen a les actes. En algunes
entitats és habitual que hi figurin els temes aprovats i les propostes
fetes, però són minoria els que detallen els debats i, sobretot, si les
confrontacions són rellevants contra l'opinió del president o conseller
delegat.
Fins ara, cap supervisor de la zona euro havia fet aquest pas. Però
tots els bancs espanyols han accedit als desitjos del MUS, segons
diferents fonts consultades. No obstant això, no significa pas que ho
hagin vist amb bons ulls. “No et pots negar a una petició d'aquest
tipus; un supervisor és un supervisor... però hi ha hagut debats legals
sobre aquesta decisió perquè entre les funcions del MUS no es troba el
control del consell. Però tant hi fa”, admet resignat el directiu d'una
entitat, que demana l'anonimat.
D'altres recorden que el Banc d'Espanya no ho va fer mai. Fins i tot
algunes fonts apunten que alguns directors de l'organisme dirigit per
Luis Linde no veuen bé el pas que farà el BCE. “Estar assegut en el
consell d'administració d'un banc implica unes responsabilitats i el
supervisor podria veure's implicat si està present quan es decideixi
alguna cosa que després resulti conflictiva”, assenyalen executius
consultats. Per d'altres, aquest argument no té rellevància perquè,
primer, el supervisor no tindrà vot i, segon, de les reunions del
consell a les quals assisteixi no en sortiran decisions d'importància.
Fonts del Banc d'Espanya i del BCE van declinar fer cap comentari sobre
aquestes qüestions.
Des del novembre passat, quan el BCE va prendre les regnes de la
supervisió, ha transmès que la gestió de les entitats és molt complexa i
exigeix una alta formació per qüestionar els executius i el president.
Aquesta posició podria qüestionar el paper dels consellers independents.
Ara es valora més la seva preparació tècnica que el fet que siguin
independents. Aquesta qüestió ha estat molt debatuda durant la crisi: Si
un independent no té la formació adequada pot exercir la seva tasca com
a contrapoder?
A més del control, l'organisme dirigit per Danièle Nouy recomana la
gestió a llarg termini de les entitats. Però alguns banquers estan més
pendents de la cotització i de l'opinió diària dels analistes. El BCE ha
vingut a capgirar-ho tot, com deia el conseller delegat espanyol. I
sembla que s'ho està prenent seriosament.
Resistència a Alemanya i França
Els banquers espanyols no han posat especial resistència a l'entrada
del BCE als seus consells d'administració. No obstant això, altres
entitats financeres d'Alemanya, França o Itàlia sí que hi han mostrat
més reticències, segons les fonts consultades.
Els totpoderosos bancs alemanys i francesos estan acostumats a la
relació amb els seus supervisors nacionals, però aquesta decisió els
sembla intrusista. En el cas d'alguns bancs italians, el problema és més
profund, ja que estan assenyalats com les entitats amb més problemes
d'Europa.
Però el supervisor europeu va més enllà del control dels consells d'administració.
També vol que els consellers siguin responsables de les conseqüències
de les polítiques comercials. Segons directius del sector, ha demanat
que el consell analitzi les estratègies en la col·locació de productes i
les seves possibles conseqüències si l'entitat acaba amb problemes i ha
de ser rescatada pels mecanismes europeus. Es tracta de transmetre als
consellers la responsabilitat sobre una qüestió clau que abans només
tenien els directius, però tampoc ells han respost pels seus errors en
aquesta crisi.
http://cat.elpais.com/cat/2015/05/03/internacional/1430666655_186766.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada