13 d’abril de 2016

1868: La "crisi dels ferrocarrils" va provocar la penúltima fallida del pagament del deute d'estat espanyol. Per sortir.s'en s'estableix la pesseta a tot l'estat, perquè l'industria catalana la respaldava. v.3




La pesseta, moneda única de l’estat espanyol


El 1868, Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica va establir una moneda única per a tot l’estat espanyol, la única de curs legal a tot el territori: la pesseta.

A Catalunya, des del segle XV, circulaven pessetes, que eren unes monedes de plata que es denominaven amb el diminutiu de la paraula peça (en castellà: pieza, en francès: pièce). Les pessetes eren, doncs, peces de petites dimensions. La paraula no fou traduïda ni al castellà (com a piezecita) ni a cap altre de les llengües que es parlen a la península ibèrica, sinó que passa directament a incorporar-se en aquestes altres llengües.

Un Diccionario de la llengua castellana de 1737 diu que peseta (amb una sola essa) “es una voz modernamente introducida”. Ara, la primera encunyació moderna de pessetes no es fa fins a 1808. A Barcelona, i quan Catalunya formava part de l’Imperi francès de Napoleó Bonaparte. Per al conjunt de tot l’estat espanyol, l’encunyació de pessetes, o pesetas, va començar el 1869 i ha estat l’única moneda acceptada en tot l’estat espanyol fins l’entrada en circulació de l’euro l’1 de gener del 2002.

En el procés unificador de qualsevol estat aconseguir que aquest tingui una sola moneda és una fita important. Per tant sorprèn que García de Cortázar, un nacionalista espanyol, no destaqui un fet tan assenyalat. Podria ser per dues raons.

La primera és que és una moneda que ja ha desaparegut, i l’estat espanyol ha perdut sobirania cedint-la en aquest tema al govern de la Unió Europea on el govern espanyol, si bé en teoria participa en totes les decisions, a la pràctica no és tingut en compte per a res.

L’altra raó és que aquesta moneda única va ser obra d’un català, qui va ser qui va posar com a moneda estatal l’única moneda prou forta per a poder treure a l’estat espanyol de la fallida provocada pel tema dels ferrocarrils explicada més amunt i corrupcions i ineptituds diverses. Suposo que deu ser molt humiliant per a un nacionalista espanyol haver de recordar l’origen català de la moneda espanyola.

Carles Camp
06/03/2015


Però tornem a García de Cortázar:

Tras el asesinato de Prim y la renuncia de Amadeo de Saboya, una sucesión alocada de gobiernos deja la República como única fórmula política, pronto devastada por el movimiento cantonal, los conflictos sociales y la incapacidad de los republicanos de abrir la sociedad a los principios democráticos sinceros.”

L’assassinat de Prim, un assumpte molt fosc encara no aclarit, va eliminar l’únic home amb capacitat de lideratge que hi havia a l’estat. Amadeu I, a l’arribar a Madrid el gener de 1871, el primer que va fer va ser anar a retre honors a l’home ja difunt que l’havia fet rei i que era, de fet, el seu màxim valedor. Sense lideratge i amb un rei estranger va ser impossible d’organitzar una fórmula política estable. El desgavell polític era monumental. Els principals grups eren els monàrquics absolutistes, els monàrquics constitucionals, els carlins, els republicans, els republicans federals i els demòcrates, grups tots ells no massa cohesionats i amb unes mútues, greus i, massa sovint, insalvables desconfiances internes i externes. Les Corts espanyoles eren una olla de grills que feien ingovernable l’estat. A Amadeu se li atribueix la frase, en plena sessió parlamentària, en mig d’un dels garbuixos habituals entre els diferents grups i diputats: “ Ah, per Bacco, io non capisco niente. Siamo una gabia de pazzi” (“No entenc res, això és una gàbia de bojos”).
Carles Camp


Entrades relacionades:

>> Amplia aquesta entrada de la Cuca de Llum - "Cultura: La peseta y Cataluña, curiosidades."
   https://somatemps.me/2014/07/09/cultura-la-peseta-y-cataluna-curiosidades/

>>  



Llibre que parla de la gènesi de l'actual xarxa de carreteres i trens a Espanya.  Exposa la "crisi dels ferrocarrils" naturalment. El naixement de les primeres vies va ser un desgavell monumental que va abocar a l'estat a la fallida del pagament del deute extern, la fallida de l'ens equivalent al Banc d'Espanya, Isabel II va exil·liar.se, es va implantar la pesseta com moneda nova, i la misèria durant 100 anys. Recorda molt a l'actual desori amb la xarxa de l'AVE.

>>  Aquest llibre és l'únic que he trobat que parla extensament de les fallides del deute d'estat a Espanya, i de la crisi dels ferrocarrils. Al final del post hi ha un vídeo que en parla. Molt molt recomanat:
Albert Pont, "Delenda est Hispania", resenya i videos de les seves conferències










>>   La BBC recorda que l'Estat que ha patit més fallides és Espanya: 14 crisis de deute extern. Ahir Sáez de Santamaria deia "Els catalans valoren la unitat i la solvència d'una nació com Espanya". La solvència!!!


>>   "Dos quiebras por Siglo: Historia de las bancarrotas en el Reino de España" (23

en total, país reincidente, ¿será cultural?)


>> AVE, autopistes amb poquíssim trànsit: Espanya, 500 anys de pensament antieconòmic, 21 fallides del pagament del deute d'Estat. Una vergonya silenciada als llibres de història.v.2

Cap comentari: