11 d’abril del 2016

AVE, autopistes amb poquíssim trànsit: Espanya, 500 anys de pensament antieconòmic, 21 fallides del pagament del deute d'Estat. Una vergonya silenciada als llibres de història.v.2

Piulada de Gremà Bel del 31 gener 2014, amb  els subratllats que ajuden a veure·hi clar.  Penjada al Facebook  per Josep Moragues, avui 1 febrer 2014:

(Facebook - Josep Moragues
ESPANYA 500 anys de pensament ANTIECONÒMIC 
(1-6-2012, Süddeutsche Zeitung, Munich) http://t.co/zXKtMAyMeX @gebelque http://t.co/er7HJkifmT)



 

(( El nostre comentari: 
Aquest  pensament antieconòmic és el que explicita amb tot detall el catedràtic Germà Bel en el seu llibre  "España capital París".   





Però aviam. Per què és antieconòmic?: 


1) És evident que la prioritat a l'hora de gastar els impostos de tots els espanyols no és el seu benestar, sino fer servir aquests recursos per tal que ""l'oligarquia de l'altiplà""  segueixi governant·nos des de Madrid.  Primer mantindre el poder, després, "si en queden" de recursos, la resta, "las provincias"...   Val, val moltes gràcies.

2)  Hi ha encara un altre factor, tot i que per mí, el 1er ja produeix  una distorsió suficient per ser fatal.  Donc si, encara hi ha un 2on factor, què és cultural.  La cultura de com gastar els diners.  Fer·los anar a "lo grande"  és  propi de la cultura castellano-espanyola, amb  Andalusia inclosa.  És aquella necessitat de mostrar que tens diners - encara que en tinguis una quantitat normaleta -,  de lluïr.los ... A l'àmbit cultural català no hi ha cap ni una tendència a lluïr riqueses, més aviat la gent tendeix a no explicar·les si les té.

De seguir amb aquestes dues tendències, l'Estat espanyol continuarà NO sent viable econòmicament pels segles dels segles. Ara mateix jo no tinc ni idea de com s'han de trencar aquestes dues tendències fatals, em supera.  Son estils de vida que s'han cuit al llarg dels segles i caldrà molt molt temps o bé una guillotina a la francesa.  Jo no vui ser violenta, personalment ho tinc clar: marxem d'Espanya. No tinc cap confiança en el seu redreç. 

Un per un, els espanyols siguin de la cultura que siguin son persones formidables, però estàn/estem governats per una minoria, -dita darrerament "la casta" o "l'oligarquia de l'altiplà"-, que dicta en quina prioritat es gasten els impostos, quin AVE o carretera es farà tot i ser deficitari, què han de dir els diaris-ràdio-TV publicats a Madrid, què han de sentenciar els jutges, qui es mereix un indult del que ja han sentenciat els jutges,... i  tenen ben enganyats als espanyols de lectura de premsa madrilenya en molts molts àmbits. Els de cultura catalana ja ho hem intentat, en va. Pleguem. 

Per soposat aquestes 20 fallides del deute d'Estat les amaguen els llibres de història què hem llegit a l'escola! No ho he sabut fins que no he llegit el llibre d'Albert Pont "Delenda est Hispania": de la pàg 194 a la 215 explica les 21 !!!!  fallides del pagament del deute d'estat espanyol. Quina vergonya tan amagada!!!   De debó, vaig quedar 15 dies en estat de schock. Un altre persona coneguda va fer una reacció  similar, és que és fortíssim saber·ho passats els 50 anys que ja tenim.  


Tinc referències d'un altre llibre, el del fill del polític Maura, Gabriel Maura Gamazo; mostra que la cultura castellano-espanyola ja era així molt més enrera que 500 anys! "Rincones de la Historia. Siglos VIII al XIII" Ed. Espasa-Calpe. Colección Austral. Madrid. 1941. Cuca de Llum))


(( El nostre comentari: "Espanya, un Estat crònicament sobreendeutat", així és el títol d'aquest tros de capítol. Compreu aquest llibre, i si voleu, comenceu·lo a llegir aquí, Només per  aquest tros ja valdria la pena comprar tot el llibre!, tot i que la resta també punts de vista nous per nosaltres. 

Ressenya"Delenda est Hispania Albert Pont. Viena Ed.
Tal i com es veu per les 6 edicions en dos mesos, és un llibre molt notable pels coneixements històrics i diplomàtics de l'autor. 
> Desvetlla conceptes i dades amagades pel servei d'intoxicació intel·lectual de l'estat espanyol. 
> Demostra l'existència abans del 1714, d'un estat català reconegut com a tal per les altres nacions. 
> Mostra com la geografia condiciona el temperament de les nacions, i exposa la seva visió del temperament de la nació Castella i el de la nació Catalunya. 
> Concluiex que <...Castella s'ha apropiat d'Espanya i de l'espanyolitat...> 

 A mí hem va deixar en estat de shock la història de "La viabilitat econòmica d'Espanya" (pàg.192 a 222).  De Felip II a la crisi actual hi ha hagut una vintena de fallides del pagament del deute d'estat espanyol. Això m'ha donat el nervi que explica la Història moderna d'Espanya, i que ha estat degudadament silenciada per "l'oligarquia de l'altiplà", una expressió diplomàtica de l'autor. No us el deixeu perdre.)) (Post publicat per primera vegada l'u de febrer 2014.  Visitat 138 vegades fins el 29 març 2015)


Entrades rel·lacionades:

>>>   Entrevista a Alfons Duran-Pich: un vídeo de la Sexta Televisió que no s'ha emès
(2a  entrada més visitada de la blog. 462 visites en quatre mesos, des del nov.2014)