El Tribunal Constitucional espanyol va obrir
la porta ahir, finalment i després de retardar-ho tant com han pogut, a
Jordi Turull perquè puga acudir a la justícia europea, en aquest cas al
Tribunal Europeu de Drets Humans. Esgotada la via “nacional”, ara serà
la justícia europea que s’encararà amb el judici del procés i tot indica
que l’aproximació que hi farà serà completament diferent. Les enormes
irregularitats comeses pel sistema judicial espanyol s’ha de suposar que
acabaran implicant la invalidació del judici, en el termini de temps
que siga necessari i apropiat. Jurídicament, no sembla haver-hi cap més
eixida, i la divisió del Constitucional en la votació d’ahir encara dóna
més arguments a les defenses. Ara, políticament quina significació
tindrà aquesta anul·lació?
A parer meu, l’anul·lació del judici per les autoritats europees, políticament, hauria de marcar el segon momentum del procés.
En el moment que la justícia europea declara invàlid el judici i
ordena d’anul·lar la sentència, els presos polítics hauran de ser posats
en llibertat immediatament i els exiliats hauran de poder tornar. Però
seria terrible de quedar-nos amb això i prou. Conformar-nos amb això. Hi
ha un motiu polític darrere de tot això que ha passat: el referèndum
d’autodeterminació, la proclamació de la independència de Catalunya i la
reacció violenta de l’estat espanyol, dins la qual s’emmarca el judici.
I, per tant, el resultat final de la batalla jurídica europea no es pot
limitar a netejar el nom dels implicats.
I és per aquest motiu, a parer meu, que la reacció del país, de la
societat catalana, a l’anul·lació del judici hauria de ser
necessàriament la invocació internacional de la causa justa. Quina
oportunitat hi haurà més clara que aquesta? Cal invocar la independència
com a causa justa precisament perquè s’ha demostrat que no hi ha una
justícia equitativa a l’estat espanyol si hi ha involucrats els membres
de la minoria nacional catalana. I per prevenir en el futur l’abús de
poder que es repetirà exactament igual si continuem sotmesos al mateix
sistema judicial i al mateix estat. Contra això, per a evitar que torne a
passar, només hi ha una eixida, que és el reconeixement de la
independència proclamada el 2017.
És clar que això que expose no s’esdevindrà solament amb arguments,
però segur que sense arguments no es podrà esdevenir. I, per tant, ara
serà l’hora de sumar els dos conceptes més importants i segurs que tenim
a l’abast: la defensa, basada en el Tractat de la Unió Europea i en el
dret internacional, dels nostres drets com a minoria nacional; i la
causa justa, argumentada per a prevenir nous abusos en contra nostre com
a minoria. Aquest és el llenguatge comprensible per la comunitat
nacional i el que pot ajudar a trobar l’eixida del conflicte actual.
Però he dit que no passarà només amb arguments i això cal que ho
tinguem ben clar. Els arguments es podran fer servir en tot cas com a
elements de negociació si a les institucions i al carrer –sobretot al
carrer– la situació es porta a la punta, a un moment de mobilització i
confrontació, de disputa del poder, que puga ser equivalent al de
l’octubre del 2017. I és això que caldrà activar com a resposta i és
això que cal que es vaja preparant, ja. Caldrà una resposta popular a
l’altura del primer d’octubre i el 3 d’octubre de 2017 o de la tardor
del 2019. De fet, més intensa encara, més continuada i per tant més
preparada. Conscients avui, però, de tots els errors que es van cometre
el 2017 i de com corregir-los. I conscients també que aquests tres anys
llargs han desgastat enormement la credibilitat i els arguments de
l’estat espanyol.
Eixe és l’horitzó que es va obrir ahir amb la decisió del Tribunal
Constitucional. I eixe és l’horitzó en el qual haurien de treballar de
seguida –per saber cadascú què ha de fer en el moment que toque– del
Parlament de Catalunya fins a l’ANC, passant pel Consell per la
República, els partits polítics i els centenars d’agrupacions locals de
tota mena que conformen el moviment independentista. Drets trepitjats
com a minoria nacional per un sistema judicial desqualificat a Europa i
internacionalment; causa justa per a evitar precisament que es puga
repetir una situació semblant; i força, molta força, al carrer per a
obligar tots els actors a prendre una decisió definitiva sobre el
conflicte. Pel momentum.
PS. El govern, el govern de la Generalitat de dalt, en aquest segon momentum
no serà important, com sí que ho fou, en canvi, en el primer. I,
sobretot, no hauria de ser excusa de res. Si són els darrers
d’incorporar-s’hi, que ho siguen. Ara allò que importa és la gent. Vós,
per exemple. I encertar els arguments i el marc de discussió, oferir una
eixida sòlida i coherent a la nostra societat. I no errar el marc en
què situem la batalla.
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-momentum-ara/
Jordi Turull al Tribunal Suprem, fent la seva defensa al judici pel referèndum de l'1-Oct 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada