El Tribunal Constitucional espanyol (TC) es troba en un moment delicat.
Perquè ja ha arribat l’hora en què ha d’anar dictant sentència sobre
els recursos dels presoners polítics contra el veredicte del Tribunal Suprem
en el judici contra el procés. I ara mateix, dels dotze magistrats que
hi havia inicialment per a deliberar sobre aquests recursos (el ple
sencer dels magistrats del tribunal), n’hi ha tan sols nou. L’octubre de
l’any passat en va dimitir un, Fernando Valdés, quan fou processat per un cas de violència masclista, i tant Antonio Narváez, del sector anomenat “conservador”, com Cándido Conde-Pumpido,
del sector “progressista”, s’han apartat de la deliberació, forçats per
la difusió de declaracions seves contra l’independentisme que en
palesen clarament la parcialitat. El quòrum mínim per a resoldre els
recursos és de vuit magistrats, i això ha causat inquietud dins el
tribunal, perquè podria haver-hi més recusacions. I, enmig de la guerra
interna entre sectors enfrontats, no sembla que hi hagi cap pla B per a
sortir d’una possible situació de blocatge.
Hi ha incertesa sobre què passaria després. Les fonts jurídiques
consultades per VilaWeb no es posen del tot d’acord sobre les
conseqüències. Podria passar que el tribunal restés blocat,
que no pogués dictar sentències sobre els recursos de l’1-O. Fins i tot
aquesta situació sense precedents podria ser utilitzada per endarrerir
encara més l’arribada de la causa a Estrasburg. El problema és que
Cándido Conde-Pumpido, com a coordinador dels recursos dels presos (ara
apartat per manca d’imparcialitat), va decidir que fos el ple del
tribunal, és a dir, tots dotze magistrats, que prenguessin les
decisions. Però la llei fixa que el quòrum és de dos terços dels
magistrats, és a dir, vuit. I si el quòrum es perd, no hi ha més opcions, no es poden designar nous magistrats.
Si Conde-Pumpido hagués decidit que la deliberació la faria una de les
dues sales del TC (sis magistrats cadascuna), en cas de recusacions
encara li haurien quedat magistrats de reserva a l’altra sala. Però no
fou així.
Unes altres fonts consideren que el tribunal, arribats a aquesta situació, s’empescaria fórmules d’interpretació de la llei
que li permetessin de desblocar la situació, per exemple considerant
que el ple disminuït per tantes recusacions o abstencions esdevindria
una sala de facto, és a dir, que n’hi hauria prou amb menys
magistrats. O simplement que, preveient el blocatge, farien pinya per
evitar que cap més magistrat no s’apartés de la deliberació. Però tant
aquesta opció com totes les altres presenten un problema seriós amb
vista a Estrasburg: l’evidència que el tribunal de garanties espanyol és
parcial d’origen en relació amb les causes sobre els presos polítics,
els exiliats i l’independentisme en general.
Fins i tot si no hi hagués cap més recusació, si el ple del TC
mantingués la composició actual per a decidir sobre el Primer d’Octubre,
la imatge d’imparcialitat ja ha quedat tocada i és un llast amb vista al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
S’activa l’alarma a Madrid
El Tribunal Constitucional, especialment el sector anomenat
“conservador”, ha utilitzat sovint els seus mitjans més pròxims (l’ABC,
El Español, Libertad Digital) per difondre estats d’opinió o per passar
comptes amb l’altre sector del tribunal. I és important que aquestes
darreres setmanes a l’ABC hi hagi hagut diversos senyals d’alarma per a
dir que l’independentisme ha aconseguit de debilitar “un mur de contenció que semblava fins fa poc infranquejable”.
Així acabava aquest article del diari espanyol: “Una de les
conseqüències d’aquestes abstencions [de Narváez i de Conde-Pumpido] és
que el TC queda ara amb nou magistrats, només un més del quòrum mínim
necessari per a tractar els recursos del procés, cosa que no deixa de
ser arriscada en cas de qualsevol imprevist o efecte dòmino d’una nova
resolució. Perquè aquí no hi ha recanvis. El temps dirà si aquesta és
l’única partida que guanyen els independentistes.”
Per això el mateix diari demanava en aquest editorial
que PP i PSOE pactessin amb urgència la renovació del tribunal, que ja
fa temps que havia d’haver substituït quatre dels magistrats, el
president inclòs. I al tribunal hi ha aquest “desassossec”, en paraules
de l’ABC, just quan s’acosta el moment de la sentència més important fins ara sobre els recursos dels presos, la de Jordi Turull.
Serà el primer moment que el TC es manifestarà sobre les condemnes de
sedició i malversació. Una sentència que marcarà el to del tribunal amb
tota la resta de recursos. https://www.vilaweb.cat/noticies/tribunal-constitucional-quorum-recursos-proces-independentisme/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada