18 de setembre del 2021

Via fora els adormits, 1734. Llibre petit antiborbònic.


     Vibrant.
 
 
“Via fora als adormits”. Opuscle antiborbònic (110 planes), publicat a Barcelona el 1734. Reivindica la restitució de les constitucions catalanes arrabassades després de 1714, la devolució dels territoris ocupats per França pel tractat il•legal dels Pirineus i proposa la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, la república lliure de Catalunya aliada als regnes de la Corona Catalana-aragonesa, a Portugal i Galícia:

«... podria lograr-se la quietud de la Europa assegurant la llibertat ques deu a Catalunya, Aragó, y València. Per fundar est projecte, diré que una monarchia de Borbón en Castilla sols pot enfrentar-se fent-la incomunicable ab França. Ab un altre o regne o república intermèdia que, aliada ab Portugal, resistís a dit Borbón rey de Castilla y, comunicable ab las potencias marítimas per lo Occeano y Mediterraneo, no temés al gran poder de la França; dic ques balancejaria lo equilibri de Europa(...)

Per confins ab França, deuria restituhirse a est domini tot lo que França ha usurpat en lo llarg dels Pirineus, ço és en Catalunya, los comtats de Rosselló, Conflent y Cerdanya, y en Navarra y Guipuzcoa las parts corresponents. Per la Nova España (conquistada en temps de Fernando cathòlic y Isabel) deduhiria dit domini de Aragó son dret en un congrés. Dits sis regnes y provincias, regits cada un ab sas lleys provincials justas y antiguas, que la sola tirania present té sepultadas, formarian un regne, o república libre que, ab justa soberania, concorreria a salvar lo equilibri de Europa. Són sis dominis provincials (unint-s-y Bizcaya y Guipurcoa) que a més de la comuna utilitat tenen just dret per separar-se del domini de un Borbón en Castilla: primo Catalunya, 2. Aragó, 3. València..., 4to. lo regne de Múrcia..., 5to. Navarra entera.... 6to. Ias señorias de Bizcaya, Guipuzcoa y Alaba.»

La publicació, vint anys després de 1714, prova la persistència de la consciència nacional catalana, confirmada per l’aparició, el 1736, del “Record de l'aliança fet al sereníssim Jordi August, rei de la Gran Bretanya”. Aparegué també en una traducció francesa contemporània, i fou reeditat en català per La Veu de Catalunya
(1898).
 
 
 
 
 
--