24 d’abril de 2022

Catalangate. Sánchez envia un emissari, (pel massiu espionatge als catalans amb el programa 'Pegasus')

 
 
 
José Antich • 23 d’abril del 2022
 
Encara que Pedro Sánchez no ha dit res en públic de la crisi oberta amb el CatalanGate, l'escàndol d'espionatge massiu a independentistes catalans conegut a començaments d'aquesta setmana i efectuat amb el programa Pegasus que només és accessible a governs, aquest dissabte ha donat a conèixer el seu primer moviment: enviar a Barcelona el seu ministre de la Presidència, Félix Bolaños, a entrevistar-se amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. És, aparentment, la primera conseqüència després d'aquell anunci una mica estrany del president Pere Aragonès quan va dir que congelava les relacions amb l'executiu espanyol, però mantenia vives les negociacions. D'aquest trencaclosques dialèctic n'ha de sorgir aparentment la cita a la Generalitat i les negociacions discretes mantingudes aquests dies entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat per acordar el preu de què s'entén per assumir responsabilitats polítiques.
 
Tot sembla indicar que hi ha un primer moviment clarament insuficient per part del govern espanyol que ha estat posat sobre la taula d'Esquerra: el compromís a convocar la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats i l'anunci d'una investigació interna per part del ministeri de Defensa o del d'Interior, o de tots dos conjuntament. Són, a la pràctica, dos moviments inútils, perquè no busquen, ni de bon tros, saber la veritat del que ha passat sinó tapar el vendaval de crítiques en mitjans internacionals que ha patit el govern espanyol i donar una vàlvula d'oxigen als seus aliats parlamentaris, als quals necessita imperiosament per acabar la legislatura.
 
El mateix Oriol Junqueras ha recordat a Sánchez en vigílies de la trobada Bolaños-Vilagrà que en el passat aquests casos d'espionatge s'han conclòs amb dimissions del màxim nivell i ha posat els dos exemples que més s'estan utilitzant aquests dies: el del cas Watergate amb la dimissió del president dels Estats Units Richard Nixon i el de les escoltes del CESID de Maglano amb els caps del llavors vicepresident Narcís Serra i del ministre de Defensa Julián García Vargas. Traslladant-ho al moment present, només valdrien la dimissió de Pedro Sánchez o dels ministres Margarita Robles (Defensa) o Fernando Grande-Marlaska (Interior). Dubto molt, moltíssim, que a la Moncloa tinguin qualsevol d'aquests escenaris al cap, als quals només s'hi podria arribar amb una pressió de l'independentisme a les Corts que no està exercint ni de bon tros.
 
Doncs bé, Bolaños viatja a Barcelona a conèixer de primera mà el peatge que li demana el Govern i a mirar de convèncer Esquerra que ells no hi tenen res a veure, que això va ser cosa del PP i que a Espanya hi ha massa clavegueres policials que treballen pel seu compte o per a tercers, inclòs l'anomenat deep state, que sí que és el veritable poder de l'Estat. No serien ells, per tant, els responsables. És una explicació del tot peregrina, perquè res d'això no s'hauria activat a l'inici del procés sense l'acord polític de PP i PSOE, i el que és més greu és que estem parlant d'un espionatge clarament mafiós que va augmentar als anys 2019 i 2020 amb Pedro Sánchez ja al Palau de la Moncloa.
 
Per això la responsabilitat política és fonamentalment seva i el preu que se li ha d'exigir que pagui ha de ser alt. Conforme amb el cas més greu d'espionatge polític conegut dut a terme a Europa. No pot sortir d'aquest greu conflicte fent veure que a partir d'ara tot serà diferent o pagant amb dimissions de càrrecs intermedis, el que és un escàndol que afecta dalt, a dalt de tot del govern espanyol.
 
 
 
___