ESGUARD HISTÒRIC:
Un 5 de desembre de 1705 s’obriren les que serien les darreres corts catalanes. Les presidí l'Arxiduc Carles d’Àustria, el pretendent al tron de la monarquia hispànica, que havia conquerit Barcelona amb el suport de l’Aliança de l’Haia i els austriacistes catalans. Se celebraren al Palau de la Generalitat i hi acudí una nodrida representació dels Tres Braços: eclesiàstic, militar i reial.
L’obertura no fou gaire prometedora ja que l’Arxiduc requerí avançar una anualitat del “donatiu” per afrontar les despeses militars, cosa que alterà els procediments de l’òrgan. Tot i així, l’aposta per Carles d’Àustria, que just començava la complicada campanya que des de Barcelona l’havia de portar a Madrid per ser entronitzat, féu que se li acabés concedint. A canvi, després de llargues negociacions, s’aprovaren noves lleis que satisferen les principals demandes dels sectors de la societat catalana que li havien donat suport.
Entre aquestes la possibilitat d’enviar quatre vaixells a l’any per comerciar amb Amèrica, la liberalització del comerç de vins i aiguardents, la fi dels allotjaments de soldats a casa dels pagesos, la creació d’un Tribunal de Contrafaccions per fiscalitzar els oficials del rei, la inviolabilitat de la correspondència o la reintegració del Rosselló i la Cerdanya.
Els aspectes més conflictius foren el retorn d'insaculacions lliures per escollir els membres de la Diputació del General i el Consell de Cent, concedit pel rei només amb caràcter revocable, i l’exclusió perpètua dels drets successoris dels Borbons sobre Catalunya, que l'Arxiduc reclamava i que els braços rebutjaren fins que les notícies dels excessos de l’ofensiva borbònica sobre el territori els feren canviar d’opinió.
Quatre mesos després de l'obertura, les corts acabaren precipitadament amb primer setge borbònic sobre Barcelona l'abril de 1706. Aquell mateix any, havent estat foragitat l’enemic per una flota aliada vinguda de Gibraltar i València, s’imprimí l'última compilació actualitzada de les lleis catalanes, que foren abolides per Felip V el 1714.
👉🏻 Per saber-ne més, emmarquen els fets a l'article "Els anys de l'Arxiduc Carles d'Àustria a Barcelona (1705-1711)"
L’obertura no fou gaire prometedora ja que l’Arxiduc requerí avançar una anualitat del “donatiu” per afrontar les despeses militars, cosa que alterà els procediments de l’òrgan. Tot i així, l’aposta per Carles d’Àustria, que just començava la complicada campanya que des de Barcelona l’havia de portar a Madrid per ser entronitzat, féu que se li acabés concedint. A canvi, després de llargues negociacions, s’aprovaren noves lleis que satisferen les principals demandes dels sectors de la societat catalana que li havien donat suport.
Entre aquestes la possibilitat d’enviar quatre vaixells a l’any per comerciar amb Amèrica, la liberalització del comerç de vins i aiguardents, la fi dels allotjaments de soldats a casa dels pagesos, la creació d’un Tribunal de Contrafaccions per fiscalitzar els oficials del rei, la inviolabilitat de la correspondència o la reintegració del Rosselló i la Cerdanya.
Els aspectes més conflictius foren el retorn d'insaculacions lliures per escollir els membres de la Diputació del General i el Consell de Cent, concedit pel rei només amb caràcter revocable, i l’exclusió perpètua dels drets successoris dels Borbons sobre Catalunya, que l'Arxiduc reclamava i que els braços rebutjaren fins que les notícies dels excessos de l’ofensiva borbònica sobre el territori els feren canviar d’opinió.
Quatre mesos després de l'obertura, les corts acabaren precipitadament amb primer setge borbònic sobre Barcelona l'abril de 1706. Aquell mateix any, havent estat foragitat l’enemic per una flota aliada vinguda de Gibraltar i València, s’imprimí l'última compilació actualitzada de les lleis catalanes, que foren abolides per Felip V el 1714.
👉🏻 Per saber-ne més, emmarquen els fets a l'article "Els anys de l'Arxiduc Carles d'Àustria a Barcelona (1705-1711)"
· · · · ·
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada