La revocació de suplicatori d'Elena Iontxeva desarticula l'argumentari de l'advocat europeu contra els eurodiputats exiliats
Una eurodiputada del Partit Socialista de Bulgària, Elena Iontxeva, pot tenir la clau perquè el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) reconegui que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van ser víctimes de persecució política –fumus persecutionis– durant la tramitació i aprovació del suplicatori al Parlament Europeu. De fet, el cas de Iontxeva era un dels arguments de Gonzalo Boye contra l’actuació de l’eurocambra, però en la vista de la setmana passada a Luxemburg fou la presidenta del tribunal, Anna Marcoulli, qui el va posar damunt la taula.
Durant la sessió, el representant europeu, Norbert Lorenz, es va enrocar rere el relat del jutge Pablo Llarena,
segons el qual la immunitat no protegeix els eurodiputats perquè són
perseguits per uns fets –el referèndum de l’1-O i la declaració
d’independència del 27-O– que van passar abans no comencés la
legislatura. Aleshores, Marcoulli li va recordar que el febrer passat
l’eurocambra va tombar el suplicatori contra Iontxeva, tot i que la
fiscalia búlgara la investigava per un suposat delicte comès entre el
2010 i el 2018.
Després del revés de la presidenta del tribunal, Lorenz van intentar
de fugir d’estudi i va dir que el cas de Iontxeva era incomparable amb
els de Puigdemont, Comín i Ponsatí: “La fiscalia de Bulgària no va saber
explicar per què havia tardat tants anys a investigar-ho. El seu era un
cas de diners en un compte a l’estranger.” La resposta no va satisfer
Marcoulli, que va insistir en la incoherència entre el precedent de
l’eurodiputada búlgara i l’argumentari de Llarena emparat pel Parlament
Europeu. En aquest moment, Lorenz va fer-se enrere.
—Aleshores matiseu la vostra resposta? En alguns casos concrets, els
fets que han passat abans del mandat poden justificar de tombar un
suplicatori, no?
—Sí, senyoria. Però parlem de casos extrems. No dubto que els demandants defensen una acció i una activitat política, però els casos no són comparables.
—Sí, senyoria. Però parlem de casos extrems. No dubto que els demandants defensen una acció i una activitat política, però els casos no són comparables.
La carta Iontxeva era una de les armes de la defensa de Gonzalo Boye,
però és especialment significatiu que la presidenta del tribunal forcés
públicament la contradicció de Lorenz, que de retruc era la de les
representants de l’estat espanyol –Andrea Gavela Llopis i María José Ruiz Sánchez–,
que amb prou feines van intervenir en la sessió. De fet, demostra que
Marcoulli és conscient de la complexitat de la situació de Puigdemont,
Comín i Ponsatí. “En el context de possible fumus persecutionis, les dates de les euroordres no van fer saltar les alarmes del parlament?”, va arribar a demanar al lletrat europeu.
La defensa pretén invalidar el suplicatori per manca d’imparcialitat –pel biaix del president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez (Ciutadans), i el ponent de l’informe, el neonazi búlgar Ànguel Djambazki–,
però sobretot per persecució política, perquè pot fer que la justícia
europea reconegui que disposen de totes les immunitats –la que els
protegeix a l’estat on són elegits (no reconeguda pel Suprem espanyol);
la que els protegeix a la resta de la UE (reconeguda cautelarment pel
TJUE); i la que permet d’anar i tornar dels plens i reunions de
l’eurocambra–, fet que els facilitaria el retorn al Principat.
La persecució d’Elena Iontxeva
Elena Iontxeva és una periodista d’investigació que va ser elegida
eurodiputada en les eleccions del 26 de maig de 2019. Havia estat
diputada del Partit Socialista de Bulgària al parlament búlgar. Al seu
país és coneguda per la seva trajectòria periodística, especialment per
haver denunciat la corrupció en les altes esferes polítiques. Això li va
causar l’animadversió de l’ex-primer ministre Boiko Boríssov, que va governar –entre una allau d’escàndols– entre el 2009 i el 2021.
El gener del 2019, la fiscalia general la va acusar d’haver
emblanquit capitals per mitjà d’una empresa deslocalitzada.
Concretament, els fons haurien sortit del Corporate Commercial Bank, una
de les entitats bancàries principals de Bulgària, que el 2014 va fer
fallida. Iontxeva sempre ha negat les acusacions i ha denunciat que és
víctima d’una persecució política pels seus postulats anticorrupció. De
fet, una de les seves al·legacions és que la primera denúncia la van
presentar dos membres del partit de Boríssov.
L’octubre del 2019 –igual que Llarena–, la fiscalia va fer la petició
del suplicatori, que es va endarrerir arran de la pandèmia. La
tramitació va ser marcada per tres elements: la incapacitat de la
fiscalia d’argumentar per què no s’havia obert abans una investigació;
el fet que el TEDH va acceptar la demanda de l’eurodiputada contra el
govern búlgar, i la filtració d’un àudio a les xarxes socials, en què se
sent la veu de Boríssov instant a “cremar Elena Iontxeva”.
Amb tot plegat, el ponent de l’informe del suplicatori, Gilles Lebreton (Rassemblement National), va defensar que calia tombar-lo perquè hi havia “elements concrets” de fumus persecutionis.
“La veracitat i la gravetat excepcional d’aquests elements susciten
sospites serioses sobre la possible intenció de perjudicar l’activitat
política d’Elena Iontxeva i, en particular, la seva activitat com a
diputada del Parlament Europeu, sense que el fet que l’actuació [de la
fiscalia] comencés abans de les eleccions sigui prou en aquest cas per a
dissipar-les”, diu el document.
La Comissió d’Afers Jurídics va aprovar l’informe amb 14 vots a favor
i 11 en contra. Una decisió que més tard va ratificar el ple de
l’eurocambra. El 15 de febrer d’enguany, l’eurocambra va denegar el
suplicatori per 418 vots a favor i 264 en contra. “Els arguments dels
eurodiputats són clars i les autoritats búlgares els han de tenir en
compte. Els procediments penals no s’han de fer servir com a garrots
polítics, no ha d’haver-n’hi cap dubte. Calen reformes i garanties
d’imparcialitat i neutralitat política”, va piular Iontxeva.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada