Vilaweb. Assumpció Maresma. 01.01.2023
(...) —Parlant d’això dels lideratges, quan llegia el llibre,
inevitablement pensava que tot es podia aplicar també al procés
d’independència. Sempre diuen que manquen nou lideratges…
—Això tirarà endavant perquè no hi ha líders i hem de fer tot el possible perquè no n’hi hagi. Així guanyarem. De fet, si t’hi fixes, aquest és el taló d’Aquil·les del procés, el d’aquí, el de tot arreu. Què et penses que van fer, l’oligarquia espanyola, jutges i polítics? Automàticament escapcen líders. Si no en tens, ja no passa. També s’ha de discutir molt. En els animals normalment –m’agrada molt parlar dels elefants– les femelles són les que d’alguna manera guien i dirigeixen els processos per a buscar aigua… Normalment sempre elegeixen els millors. En el cas humà, sempre els pitjors.
—Això tirarà endavant perquè no hi ha líders i hem de fer tot el possible perquè no n’hi hagi. Així guanyarem. De fet, si t’hi fixes, aquest és el taló d’Aquil·les del procés, el d’aquí, el de tot arreu. Què et penses que van fer, l’oligarquia espanyola, jutges i polítics? Automàticament escapcen líders. Si no en tens, ja no passa. També s’ha de discutir molt. En els animals normalment –m’agrada molt parlar dels elefants– les femelles són les que d’alguna manera guien i dirigeixen els processos per a buscar aigua… Normalment sempre elegeixen els millors. En el cas humà, sempre els pitjors.
—Això com s’explica?
—Per què som una espècie imbècil i elegim els més imbècils.
—Per què som una espècie imbècil i elegim els més imbècils.
—Els elefants són millors?
—Els elefants si no escollissin els millors, ja no existirien. No entenc que amb tants imbècils encara siguem vius i amb la selecció natural ens hàgim salvat. Però quan es fa una cosa malament, tot va malament.
—Els elefants si no escollissin els millors, ja no existirien. No entenc que amb tants imbècils encara siguem vius i amb la selecció natural ens hàgim salvat. Però quan es fa una cosa malament, tot va malament.
—La gent té la sensació que amb l’escapçament de dirigents no
pot tirar endavant, no té consciència que hi pot haver una altra manera
d’organitzar-se.
—No tenir consciència crítica fa la gent dependent. La gent no ha de ser delegada, ha de ser corresponsable. Delegar aquesta corresponsabilitat als partits polítics ha estat un error estratègic. L’estructura social no funciona així. La gent és en el procés per qüestions de caràcter històric, però també per vindicacions que sent molt seves en diversos àmbits: històric, ideològic, social i de proposta de futur. La gent ho té clar. Hi ha una pressió selectiva d’aquests sectors espanyols més recalcitrants, això fa que hi hagi una cohesió social, que és la important. Amb la mala sort que hi ha lideratges de tercera regional i de gent que no té capacitat. Tot allò que es frena ara és per aquestes incapacitats i perquè la gent crema els motors quan confia en qui no s’ha de confiar.
—No tenir consciència crítica fa la gent dependent. La gent no ha de ser delegada, ha de ser corresponsable. Delegar aquesta corresponsabilitat als partits polítics ha estat un error estratègic. L’estructura social no funciona així. La gent és en el procés per qüestions de caràcter històric, però també per vindicacions que sent molt seves en diversos àmbits: històric, ideològic, social i de proposta de futur. La gent ho té clar. Hi ha una pressió selectiva d’aquests sectors espanyols més recalcitrants, això fa que hi hagi una cohesió social, que és la important. Amb la mala sort que hi ha lideratges de tercera regional i de gent que no té capacitat. Tot allò que es frena ara és per aquestes incapacitats i perquè la gent crema els motors quan confia en qui no s’ha de confiar.
—Però abans heu dit que ens en sortiríem.
—Sí, és clar.
—Sí, és clar.
—Però amb aquests motors cremats…
—Te’n posaré un exemple. No m’agrada il·lustrar, però t’explicaré què em va dir una mare d’un amic meu algerià, revolucionària, de noranta anys. M’ho va explicar així: “Hi va haver un moment que aquests cabrons de francesos ens torturaven els germans, ens mataven la família, ens pressionaven a tots. Bàsicament, van anar matant els dirigents i, en un cert moment, els caps del Front van dir: ‘Hem de deixar-ho estar perquè ens mataran a tots, aquest moviment s’acabarà i no farem la revolució, no ens en sortirem.’ Però hi va haver sectors molt radicals que van dir: ‘Això no pot ser.’ Es demanaven si després de tots els morts que hi havia hagut havien d’aturar-se. Al cap d’un temps, van sortir cent o dues-centes persones al carrer. No hi havia ningú del Front, ni de cap moviment conegut. Volien la independència.” Era gent que no s’havia mobilitzat mai i que convocava una manifestació, que va ser un èxit i cada vegada hi va haver més gent, fins que van guanyar. És clar, van matar molta gent.
—Te’n posaré un exemple. No m’agrada il·lustrar, però t’explicaré què em va dir una mare d’un amic meu algerià, revolucionària, de noranta anys. M’ho va explicar així: “Hi va haver un moment que aquests cabrons de francesos ens torturaven els germans, ens mataven la família, ens pressionaven a tots. Bàsicament, van anar matant els dirigents i, en un cert moment, els caps del Front van dir: ‘Hem de deixar-ho estar perquè ens mataran a tots, aquest moviment s’acabarà i no farem la revolució, no ens en sortirem.’ Però hi va haver sectors molt radicals que van dir: ‘Això no pot ser.’ Es demanaven si després de tots els morts que hi havia hagut havien d’aturar-se. Al cap d’un temps, van sortir cent o dues-centes persones al carrer. No hi havia ningú del Front, ni de cap moviment conegut. Volien la independència.” Era gent que no s’havia mobilitzat mai i que convocava una manifestació, que va ser un èxit i cada vegada hi va haver més gent, fins que van guanyar. És clar, van matar molta gent.
—Un pas fonamental és prendre consciència que s’ha de fer sense lideratge.
—Sí, prendre consciència que això ho ha de fer la gent. En realitat, ho teníem, però ens pensàvem que es podia delegar. No es pot delegar mai. Delegar vol dir que admets la teva incapacitat, que no pots pensar per tu mateix. El pas fonamental de tenir una majoria social l’hem fet. Això ho pots aplicar al nostre país o a escala general. La idea l’hem tinguda clara molta gent com jo. No era independentista, és clar.
—Sí, prendre consciència que això ho ha de fer la gent. En realitat, ho teníem, però ens pensàvem que es podia delegar. No es pot delegar mai. Delegar vol dir que admets la teva incapacitat, que no pots pensar per tu mateix. El pas fonamental de tenir una majoria social l’hem fet. Això ho pots aplicar al nostre país o a escala general. La idea l’hem tinguda clara molta gent com jo. No era independentista, és clar.
—…
—Bàsicament, sóc comunista, d’ençà que era petit. Ara hi ha gent que diu que el procés s’ha acabat, la gent es pensa que ja està. No. Ara cal acabar la feina. El porc ja l’hem portat a l’escorxador. Si volem menjar llonganissa i botifarra, ara cal pelar-lo.
—Bàsicament, sóc comunista, d’ençà que era petit. Ara hi ha gent que diu que el procés s’ha acabat, la gent es pensa que ja està. No. Ara cal acabar la feina. El porc ja l’hem portat a l’escorxador. Si volem menjar llonganissa i botifarra, ara cal pelar-lo.
—Però com?
—Per les contradiccions de l’estat.
—Per les contradiccions de l’estat.
—Ens podeu explicar com us vàreu tornar independentista?
—Això és molt interessant. Sóc antinacionalista, això és una contradicció important, i, naturalment, sóc internacionalista. Aliar-nos amb nacionalistes ens costa molt, però Catalunya va canviar quan els antinacionalistes vam entrar en acció, nosaltres mateixos vam contribuir al fet que la balança tombés (gent del PSUC, de moviments que no eren independentistes). Me’n vaig fer pel context familiar, pel context social. Vius fora i un dia fas una festa o veus gent i et vas trobant que tota la família pensa igual. Llavors et preguntes: “No sóc igual perquè visc fora o és que sóc diferent?” I aquí va ser quan vaig pensar que havia de revisar per què no era independentista. Vaig fer com sempre, sóc una persona dedicada a l’anàlisi i vaig veure que volia que Catalunya tingués un estat. No ho era per raons històriques, ni per raons ideològiques, sinó per raons socials, per una manera de ser. Ningú no m’ha obligat a ser-ho, no m’han intentat convèncer. Ha estat un procés absolutament individual.
—Això és molt interessant. Sóc antinacionalista, això és una contradicció important, i, naturalment, sóc internacionalista. Aliar-nos amb nacionalistes ens costa molt, però Catalunya va canviar quan els antinacionalistes vam entrar en acció, nosaltres mateixos vam contribuir al fet que la balança tombés (gent del PSUC, de moviments que no eren independentistes). Me’n vaig fer pel context familiar, pel context social. Vius fora i un dia fas una festa o veus gent i et vas trobant que tota la família pensa igual. Llavors et preguntes: “No sóc igual perquè visc fora o és que sóc diferent?” I aquí va ser quan vaig pensar que havia de revisar per què no era independentista. Vaig fer com sempre, sóc una persona dedicada a l’anàlisi i vaig veure que volia que Catalunya tingués un estat. No ho era per raons històriques, ni per raons ideològiques, sinó per raons socials, per una manera de ser. Ningú no m’ha obligat a ser-ho, no m’han intentat convèncer. Ha estat un procés absolutament individual.
Podeu llegir l'entrevista sencera a: >> https://www.vilaweb.cat/noticies/eudald-carbonell-entrevista-el-futur-humanitat/
___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada