"Complir la llei és millor que fer-la"
Thomas Jefferson
La setmana que ve sabrem si el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) responsabilitza Meritxell Batet, candidata per Barcelona, a Pilar Llop i a Ander Gil del procés avortat de renovació del CGPJ. Cinc anys, tot un segon mandat, amb l'agònic Consell sense renovar. Tot damunt davall. Tenim bastant clar que el PP va trencar de forma trapassera tres vegades els acords previs amb el PSOE, però ens n'oblidem que la llei no estipula que uns senyors socialistes i uns altres peperos es reuneixin a posar noms i vets als membres del CGPJ; la llei el que ordena és que les llistes de candidats procedents de l'elecció dels jutges siguin votades a les Corts i obtinguin una majoria qualificada de 3/5. S'ha fet això en algun moment? Saben que no. Sobre la responsabilitat per no haver dut a terme aquesta votació ordenada per la llei —que apunta directament als presidents d'ambdues cambres— es pronunciarà Estrasburg el dia 22. En plena campanya sabrem si Meritxell Batet, Pilar Llop i Ander Gil, van seguir les indicacions del seu partit i van desatendre les de la llei que els obligava. Ni més ni menys.
Em fa mal la boca d'explicar-ho sense gaire eco, perquè és més polaritzador i dona més relat, oblidar el veritable procediment recollit en la legislació. Les llistes dels jutges candidats —entre qui ses senyories han de triar— van arribar a temps al Congrés i al Senat i allà van quedar, en uns llimbs de cinc anys. Han estat sis magistrats, representats per Vicente Tovar —advocat i magistrat en excedència especialitzat en plets de dret judicial—, els qui, donant un cop de puny a la taula, van decidir anar-se'n a Estrasburg, després que el Constitucional els fes una finta i ni admetés a tràmit la seva única possibilitat de recurs. Ni les cambres, ni el Constitucional, ni el Govern no van trobar cap problema en què no es procedís segons la llei; no cal dir que al Partit Popular li pressuposem el seu afany actiu i sostingut de mantenir bloquejat l'òrgan fins que ells manin i puguin fer el que els doni la gana.
Els sis jutges de l'associació Francisco de Vitoria han al·legat la vulneració dels articles 6 i 8 del Conveni en no votar-se les seves candidatures. No deixa de tenir la seva gràcia que, en el seu cas, també sigui Europa l'única esperança que es reconegui que s'ha incomplert el procediment legislat. No existeix jurisprudència de cap tipus —ni nacional ni del TEDH— sobre la qüestió, així que existeix possibilitat que l'estirada d'orelles es produeixi. Els magistrats van quedar en els llimbs de les cambres i "no han pogut modificar el seu estatus professional ni optar a altres destins, ni fer plans de futur" durant cinc llargs anys, ja que fer-ho significava perdre les condicions existents en el moment en què van ser promulgats candidats. Això és com si es confeccionen les llistes i després mai no es posen les urnes. Al·leguen a més que s'han vist afectats per la polarització i les acusacions de politització que han planat sobre el mer fet d'aspirar al CGPJ. He d'aclarir que entre els recurrents només hi ha un nom molt conegut, la resta són jutges de Càceres, Tenerife o Móstoles, que van ser votats pels seus parells per ser vocals. També enganyen els que pretenen que els jutges no participen en la selecció de vocals, en realitat són els que elaboren les llistes que després han de ser votades.
Un comença per pactar fora, per assegurar les votacions, i acaba per comportar-se com si aquest pacte fos el mètode legal de renovació.
L'Advocacia de l'Estat ha intentat contrarestar els seus arguments davant el TEDH al·legant que no s'hauria vulnerat el seu dret a què els tribunals salvaguardin els seus "drets civils", ja que ser elegit vocal del Consell seria un "dret polític". Té molta tela aquesta postura, que obvia que el mateix TC va prohibir que es mimetitzés l'elecció de vocals amb les majories de les cambres i perquè contradiu el que recull la llei del Poder Judicial: "aquest enfocament només pot respondre a la perversió i polarització política patida per la institució", diuen els demandants. I és que un comença per pactar fora, per assegurar les votacions, i acaba per comportar-se com si aquest pacte fos el mètode legal de renovació. I un comença per trencar la túnica del CGPJ i repartir-se-la i acaba per defensar que el suport polític que els donen als jutges, converteix la seva voluntat de ser vocals en un acte polític. Perversió, no ho poden argüir millor.
L'altre argument de l'Advocacia de l'Estat els farà gràcia. Afirmen que pretendre que la inacció del Congrés i el Senat, el seu incompliment de la Constitució i de la llei, pot ser recorregut davant de qualsevol tribunal, suposa un intent "de control jurisdiccional de l'activitat parlamentària" que és inadmissible. No els fa el riure? En aquest país, en el qual s'ha portat els tribunals fins i tot que no es votin coses als parlaments, resulta que pretendre que algú els obligui a complir la llei per no perjudicar persones concretes és entrar "en el funcionament intern del Parlament". Que en aquest món traïdor res no és veritat ni és mentida, sinó del color amb què es mira. Això no ho posa a les al·legacions del Govern, però podria haver-ho fet perfectament.
Per tota indemnització, els magistrats recurrents demanen un euro simbòlic per cap, per danys morals, i el pagament de les costes de tot el procediment legal que han hagut de fer. El que busquen, òbviament, és que algú a Europa deixi al descobert les anomalies què ens han abocat a un Consell zombi durant cinc anys.
El mateix d'una vegada algú deixa clar que més enllà de les trapelleries del PP, que han estat infames, la sortida que quedava no era prohibir els nomenaments ni altres mesures estrambòtiques, sinó, simplement, complir la llei
El cas és que, en contra del que pretenia el Govern, el TEDH va admetre tràmit i va avisar que fallarà que resoldrà el dia 22. Potser, per fi, algú deixa clar que més enllà de les estrafolleries del PP, que han estat infames, la sortida que quedava no era prohibir els nomenaments ni altres mesures estrambòtiques, sinó, simplement, complir la llei: convocar les votacions i votar. Si després no s'aconseguien els 3/5, doncs aquí pau i després glòria, a iniciar de nou el procés i seleccionar nous candidats. Però això no ho van fer els presidents de les cambres i hem de pensar que no ho van fer perquè el PSOE no volia que es fes.
A veure què en pensen els d'Estrasburg, que aquesta mateixa setmana ens han donat un altre calbot dels bons per condemnar un gallec que va dir "puta bandera". No guanyen per a ensurts en el TEDH.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada