📜 A finals del s.XIV Barcelona disposava de diversos hospitals per atendre als pobres i pelegrins que queien malalts a la ciutat. Molts d'aquests hospitals feia temps que havien quedat petits i es trobaven degradats, fet pel qual hom plantejava reorganitzar-los.
Així, l'any 1401 el capítol de la catedral i el Consell de Cent, o sigui, el govern municipal de Barcelona, acordaren unificar els hospitals d'en Colom i d'en Vilar, que estaven sota tutela de l'Església, i el d'en Marcús i el de Pere Desvilar, de gestió laica, en una mateixa institució, l'Hospital de la Santa Creu.
El nou recinte hospitalari s'ubicaria al Raval, un burg que creixia poc a poc a ponent de la muralla de la Rambla. De factura gòtica, s'articularia entorn a un pati central d'on s'obririen les ales, de dos pisos, que allotjarien els malalts durant llur estada.
El 17 d'abril de 1401 es posà la primera pedra en una cerimònia presidida pel rei Martí l'Humà, la reina Maria de Luna, el bisbe de Barcelona, Joan Armengol, i els consellers del Consell de Cent.
Segons les ordinacions de l'Hospital de la Santa Creu (1417), la nova institució havia d'acollir "homes e dones pobres, afollats, contrets, orats, nafrats e havent altres diverses misèries humanes, infants gitats e altres persones miserables de diverses nacions e condicions".
L'Hospital de la Santa Creu estaria regit per una Molt Il·lustre Administració (MIA) formada per 2 prohoms escollits pel Consell de Cent i 2 canonges de la Seu barcelonina. Aquest govern compartit de l'hospital es reflecteix en el blasó heràldic, que combina la creu de la catedral i l'escut de Barcelona.
Les obres s'allargaren durant els ss.XV i XVI i el recinte, que servia a tota Barcelona, s'anà ampliant i embellint amb el temps. Al s.XVII se li adossà la Casa de Convalescència per separar-hi els malalts que es trobaven en una fase més avançada de recuperació de la resta de pacients.
Així, l'any 1401 el capítol de la catedral i el Consell de Cent, o sigui, el govern municipal de Barcelona, acordaren unificar els hospitals d'en Colom i d'en Vilar, que estaven sota tutela de l'Església, i el d'en Marcús i el de Pere Desvilar, de gestió laica, en una mateixa institució, l'Hospital de la Santa Creu.
El nou recinte hospitalari s'ubicaria al Raval, un burg que creixia poc a poc a ponent de la muralla de la Rambla. De factura gòtica, s'articularia entorn a un pati central d'on s'obririen les ales, de dos pisos, que allotjarien els malalts durant llur estada.
El 17 d'abril de 1401 es posà la primera pedra en una cerimònia presidida pel rei Martí l'Humà, la reina Maria de Luna, el bisbe de Barcelona, Joan Armengol, i els consellers del Consell de Cent.
Segons les ordinacions de l'Hospital de la Santa Creu (1417), la nova institució havia d'acollir "homes e dones pobres, afollats, contrets, orats, nafrats e havent altres diverses misèries humanes, infants gitats e altres persones miserables de diverses nacions e condicions".
L'Hospital de la Santa Creu estaria regit per una Molt Il·lustre Administració (MIA) formada per 2 prohoms escollits pel Consell de Cent i 2 canonges de la Seu barcelonina. Aquest govern compartit de l'hospital es reflecteix en el blasó heràldic, que combina la creu de la catedral i l'escut de Barcelona.
Les obres s'allargaren durant els ss.XV i XVI i el recinte, que servia a tota Barcelona, s'anà ampliant i embellint amb el temps. Al s.XVII se li adossà la Casa de Convalescència per separar-hi els malalts que es trobaven en una fase més avançada de recuperació de la resta de pacients.
L'Hospital de la Santa Creu funcionà ininterrompudament des del s.XV fins al 1929, quan s'acabà de traslladar als pacients al nou recinte modernista que l'arquitecte Domènech i Montaner havia bastit al Guinardó (1902), l' Hospital de s. Pau. Avui l'antic recinte medieval acull la Biblioteca de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada