17 de Març de 2010-
Aquest 20 de març, a 2/4 de 8 del vespre, davant la Façana del Naixement de La Sagrada Família, entre els carrers de Mallorca i Provença, tindrà lloc una Espelmada Popular per tal que els barcelonins, en particular, i els catalans, en general, prenguem consciència de la brutal agressió que és a punt de patir el temple de Gaudí amb l'actual traçat del TGV a només 75 centímetres de distància dels fonaments. L'acte consistirà en l'encesa de més de 8.000 espelmes, la lectura d'un manifest i una actuació coral amb el suport de l'Escolania de la Sagrada Família. Cal tenir en compte que recentment s'han produït dos esvorancs al carrer de Mallorca, just davant dels passatges de Font i de Maiol, i s'han disparat totes les alarmes. Bé, totes menys les del Partit Socialista, que és qui n'imposa el traçat.
Molta gent es pregunta per què aquest partit s'entesta a voler fer passar el clau per la cabota en lloc d'optar, més racionalment, pel traçat del litoral o pel corredor del Vallès, que és la solució més econòmica, però no hi ha resposta. No n'hi pot haver perquè la raó de la mesura no és tècnica, és política. I els culpables d'aquest atemptat es diuen José Montilla, Joaquim Nadal, Jordi Hereu i José Luis Rodríguez Zapatero. Ells són els qui, menyspreant els milers de signatures recollides i les opinions d'especialistes internacionals, així com el sentit comú més elemental, continuen sotmetent l'obra més emblemàtica d'Antoni Gaudí i el símbol més universal de Catalunya al risc d'un esfondrament que provocaria un nombre indefinit de víctimes mortals i tindria un ressò mediàtic molt similar a la destrucció de les Torres Bessones de Nova York o al d'una hipotètica caiguda de la Torre de Londres. De fet, els principals mitjans de comunicació d'arreu del món, entre els quals The New York Times, The Guardian o Le Monde, ja en parlen. I també ho fa la televisió alemanya, que no fa gaire va emetre un reportatge titulat "Un túnel contra el Temple" en què es deia: "És un escenari terrorífic que podria fer-se realitat. El símbol més important i emblemàtic de Barcelona, el temple de La Sagrada Família, pot esfondrar-se". L'International Herald Tribune, per la seva banda, recollia no fa gaire aquestes declaracions del professor J. Mark Schuster, de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts: "Posar en perill de manera conscient un Patrimoni de la Humanitat com aquest, és un acte de vandalisme".
Doncs els vàndals com si sentissin ploure. Ni cas. Per tant, només la resta de partits -si encara en queda algun amb una mica de dignitat nacional- i la societat catalana en el seu conjunt ho poden evitar. Encara som a temps d'aturar aquesta barbaritat ordida en un despatx de Madrid per representants catalans i espanyols del Partit Socialista. I és que és tan gran el fàstic que aquest partit sent per tot allò que té a veure amb els símbols de la identitat de Catalunya, és tan escandalosa la malignitat del seu projecte en tots els àmbits de la nostra vida nacional, que la destrucció del temple de La Sagrada Família, com s'ha vist en la gestió de l'esvoranc del Carmel, el col·lapse de Rodalies, l'apagada del 2007, l'incendi d'Horta de Sant Joan o el caos de la nevada d'aquest mes de març i el consegüent desgavell tercemundista de les infraestructures elèctriques, no generaria cap depuració de responsabilitats. Es crearia una comissió d'investigació i no se'n trauria mai l'entrellat. Mai. Per això és tan important la participació en el SOS que La Sagrada Família llança al món aquest 20 de març amb l'encesa de 8.000 espelmes, perquè només aturant aquest atemptat -que si es fes realitat despertaria moltes simpaties inconfesses- podrem salvar-nos del ridícul i de la vergonya posteriors. Un poble que no defensa el seu patrimoni és un poble condemnat a la desaparició. Aturem aquesta barbaritat per respecte a l'obra de Gaudí i per respecte a nosaltres mateixos.
Víctor Alexandre
1 comentari:
Sí senyor: "Chapeau" per al Víctor, ex-veí del Temple que tant bé defensa.
Quan em vagui ja miraré de fer-hi un comentari més lat.
Publica un comentari a l'entrada