Com són els polítics! L'ex-alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, rebia amb un "t'estimo, Barcelona" la Medalla d'Or de la Ciutat. ¿Per què, doncs, va afegir que ell volia que es fes el túnel "per sota" (paraules textuals -no exemptes de raó, per desgràcia, ja que passaria per sota d'un voladiu) de la Sagrada Família? Per què i a sant de què?
Quines raons els fan opinar? I ja ni afegeixo "segons bufa el vent". ¿Especulatives, com es va saber en desestimar l'opció del Litoral, o d'altres ocultes? Sinònim de secretes i perverses. No són pas raons tècniques, ¿com es pot esperar l'assentiment d'un túnel que passi a menys d'un metre dels fonaments? Econòmiques? ¿Amb el cost d'una molt discutible, i segurament perniciosa, obra faraònica en forma de pantalla? Potser socials? ¿Estem els catalans, els que ens estimem el país de forma natural, satisfets amb la idea de ser la riota del món?
Malauradament, molta gent té tendència a mitificar-ne altra per la seva posició (en algun cas seria més exacte dir "situació") o carisma, i sols així s'entén, Sr. Maragall, com li donaren el guardó de "Català de l'Any". Poques vegades jo, si més no, hagués tingut tan clar un mereixedor en la persona del Sr. Bonet, arquitecte en cap de la Sagrada Família, qui sembla haver consagrat la seva vida a preservar el símbol i salvar, així, la memòria d'un país. I potser també perquè una ocupació sistemàtica del territori i posterior colonització sembla (sembla només, perquè no sortim tant als mitjans) minvar els que defensem el país. Als que de debò l'estimem, Sr. Maragall.
I cregui que vaig ser dels que més el va defensar davant d'histriònics atacs perpetrats per la seva condició de President de la Generalitat. Recordo, en especial, el del president d'una comunitat amb nom català (Múrcia, perquè aquest no el poden castellanitzar) conquerida per Jaume l - quan l'acusava d'ingerir en poc temps "hectólitros de vino".
Durant la seva presidència de la Generalitat ens van tractar com sempre durant els darrers 25 anys. Enguany, en infraestructuras ens retornen un 12% front al més del 18% que aportem. Això sí, enguany, el "Ministerio de Fomento" té assignada una important partida per restaurar el castell d'lznájar. Sr. Maragall, si fins un catedràtic d'Hisenda va dir a TV3 que els catalans hauríem de pagar el 20% del cost de dur les obres d'art donades a l'Estat espanyol que no s'instal·lessin a Catalunya (junt amb la resta "Comunidades" que no haguessin de sofrir haver de rebre-les). És a dir, quasi totes les obres d'art, un 90% i escaig molt alt, que casualment van a parar a Madrid, ja que ser a Madrid ens permet gaudir-les i ens és un profit que ha de repercutir a les nostres butxaques. I es quedà tan ample. Li estranya que el seu amic Zapatero no vulgui publicar les balances?, si encara diuen que hem d'estar contents, que ens tracten tan bé. Sr. Maragall, com vostè li digué, "Zapatero, a tus zapatos".Pensi que no cal ser tècnic, economista o sociòleg per entendre que en un país normal mai no passaria el túnel arran dels fonaments d'un monument únic. Calculi, en fer-lo així, els beneficis (¿el guany de temps d'uns segons en un trajecte cada cop més patètic?, ¿que potser hi pensaven fer una estació a peu de Temple per als turistes?) per la probabilitat que no passi res. I confronti el resultat als perjudicis (el valor de malmetre el temple, com podrà comprendre, és infinitament superior a un pretès guany) per la probabilitat que sí passi. "Mínima probabilitat", ens diran, fals, molt fals, però tot i així, calculi. Perjudici infinit.
I ja que estem amb probabilitats, quines eren les que s'enfonsés el túnel del Carmel? L'escullera del port de Barcelona que trontollà havia estat beneïda pel propi Col·legi de Geòlegs de Catalunya. Tot, sempre, estava "controlat". Ara parlen d´"exquisidesa en l'execució". Doncs parlem de les esquerdes de les quals el tren n'és directament responsable, El Prat, Bellvitge, El Gornal.
No caldria, Sr. Maragall, comparar els resultats amb altres opcions?. Però fem-ho. Carrers València, Aragó (per si no és prou bo el túnel de l'anterior carrer), Diagonal (per si…). En aquests, la probabilitat de malmetre el Temple s'anul·la. Perjudici zero.
No es pot fer passar el túnel per un altre carrer? Poc més amunt passa pel c/Provença. Clar que aquí hi ha La Pedrera i ni tan sols s'hi ha fet un estudi geològic seriós, ni tan sols un simple sondatge.
La història jutjaria. Si no fóssim a temps d'evitar-ho.
Joan Carles Mestres i Blanch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada