PATRICIA MARTÍN / Madrid - El Congrés ha donat via lliure a la llei d'estabilitat pressupostària que inclou un mecanisme per intervenir en les Comunitats Autònomes que incompleixin l'objectiu de dèficit amb el suport del PP, CiU i UPD, l'abstenció del PNB i el vot en contra del PSOE, malgrat que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ser el promotor de la reforma de la Constitució que ha donat origen a aquesta norma.
La negociació entre el Govern i el principal grup de l'oposició ha
durat fins a l'últim minut, però l'acord no ha estat possible perquè,
segons els socialistes, com que l'Executiu "ha trencat el pacte
constitucional" al voler ser "més papista que el papa" i obligar totes
les administracions a tenir el 2020 un dèficit estructural del 0% en
lloc del 0,4% consensuat entre el PSOE i els conservadors l'estiu passat
quan es va efectuar el canvi constitucional.
Crítiques del PSOE
El
diputat socialista Pedro Saura ha acusat el PP de practicar el
"partidisme" al considerar que "l'enemic" a batre és el PSOE i no la
crisi econòmica. El grup capitanejat per Alfredo Pérez Rubalcaba
qualifica de "greu error" l'actitud del Govern i el PP, amb el
convenciment que el missatge de credibilitat que aquesta llei intenta
enviar als mercats i els agents internacionals queda molt debilitat al
no comptar amb el suport del partit polític que pot governar Espanya el
2020.
No obstant, el PP rebutja que hagi trencat el pacte
estival i des de la tribuna, la diputada Ana Madrazo, ha fet una crida
"a la responsabilitat" del PSOE i ha recordat que el Govern i el seu
grup han intentat dialogar amb l'oposició fins a l'últim minut. De fet,
després d'una reunió infructuosa al matí, el ple de la tarda s'ha
interromput i durant al voltant de mitja hora la vicepresidenta Soraya
Sáenz de Santamaría i el ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, s'han
reunit amb la portaveu del grup socialista, Soraya Rodríguez, que al
final de la trobada ha comunicat el vot en contra del seu grup perquè el
Govern no ha variat ni una mica la seva posició.
La posició de CiU
CiU,
per la seva part, ha votat a favor de la norma perquè l'Executiu sí que
ha incorporat al text una de les seves esmenes que, segons el diputat
Josep Lluis Sánchez Llibre, suposarà que les les administracions
territorials que "tinguin en el futur creixement econòmic puguin dedicar
una part important dels recursos a realitzar polítiques que fomentin el
creixement econòmic i la creació d'ocupació".
Sánchez Llibre
també ha manifestat que l'acord ha estat fruit d'"hores de negociació"
entre la vicepresidenta, el ministre d'Hisenda i el cap del grup
parlamentari, Josep Antoni Duran Lleida.
L'esmena convergent
L'esmena
convergent permetrà a les Comunitats que compleixin amb l'objectiu de
dèficit el 2020 que tinguin un termini d'amortització del deute més
ampli, de fins a 20 anys, com la UE ha permès a països amb grans
endeutaments com Itàlia. "L'esmena permet a totes les administracions
que hagin fet els deures, compleixin amb el dèficit i incompleixin el
límit d'endeutament, que es flexibilitzi el termini d'amortització".
El
PNB, en canvi, ha optat per l'abstenció. El text també incorpora una de
les seves esmenes, que reflecteix l'especificitat foral del País Basc i
Navarra. No obstant, els nacionalistes bascos no han recolzat la norma,
segons el diputat Joseba Beloki, perquè es van oposar a la modificació
de l'article 135 de la Constitució i no estan d'acord "amb el contingut
econòmic de la llei, ja que va més enllà del que demana la UE".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada