15 de maig de 2015

Perill greu per la democràcia: "La nova llei electoral catalana que “ho canvia tot per no canviar res” "





El Parlament de Catalunya està debatent una reforma del sistema electoral català que podria acabar per no canviar en el que és essencial el sistema actual
11-maig-2015 -L’escriptor italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa a la seva novel•la Gatopardo va treure a la llum una realitat que la ciència política fa temps que estudia: l’habilitat dels governants de “canviar-ho tot perquè res canviï”. Un fenomen que explica com el poder tendeix a presentar com una reforma quelcom que, si bé altera de forma superficial les estructures de poder, conserva, intencionadament, el seu element essencial, gràcies al qual tot continua sent igual. Un terme que, d’altra banda, ben bé es podria aplicar a la nova llei electoral catalana que s’està debatent actualment a les corts catalanes.

Tot i que la setmana passada el Parlament català va admetre a tràmit aquesta reforma, el més lluny que s’ha arribat mai per reformar aquest sistema en els últims 35 anys, el debat ha tornat a posar en evidència la falta de consens entre els diferents partits. 

Una dissidència que faria impossible aconseguir la majoria de dos terços necessaris per aprovar la nova norma, que podria provocar que la reforma finalment no renovés res en el que és essencial i que, en el cas d’aprovar-se, només retocaria petites coses. Unes renovacions que, d’altra banda, es podrien regular més fàcilment en altres marcs legals.


Propostes que no conflueixen
Mentre el Partit Socialista de Catalunya (PSC), el Partit Popular (PP) i Ciutadans (C’s) s’oposen a una llei que no modifiqui a fons el sistema electoral, CiU i ERC, en canvi, rebutgen que el sistema canviï cap a un recompte únic i més proporcional que acabi amb l’actual sobrerepresentació dels territoris menys poblats que tant els beneficia.

La norma que s’ha tramitat i que ells proposen, per tant, només preveuria la creació d’una Sindicatura Electoral catalana que fes les funcions de junta electoral. Una reforma que permetria que en unes possibles “eleccions plebiscitàries”, no fos la junta electoral espanyola l’òrgan supervisor del sufragi. 

La llei també comportaria la introducció de mesures d’estalvi com l’enviament únic de propaganda i redefiniria alguns requisits i condicions dels diputats com que els parlamentaris no poguessin ser senadors. Coses que, com ja s’ha dit, podrien regular-se mitjançant una altra llei més senzilla.

En aquest sentit, PP, PSC i C’s han acusat CiU i ERC d’elevar aquesta reforma de forma precipitada per a després no canviar res essencial i per “consolidar el model actual” perdent “una oportunitat més per aprovar una nova llei electoral”. Quim Arrufat de la CUP també ha criticat la postura del govern i ha atacat els partits per “realitzar el debat amb calculadora a la mà”.

Jaume Bosch, d’Iniciativa Catalunya Verds, ha assegurat que la seva formació és partidària que es tiri endavant una norma que millori l’administració electoral sense retocar el sistema més enllà de la introducció de llistes desbloquejades. Un llistes en les quals, els ciutadans podrien moure l’ordre dels candidats, però no escollir persones de diferents partits.

Pel que fa al sistema de llistes obertes, és a dir, a què els electors puguin escollir lliurement quins representants volen, siguin del partit que siguin, elaborant la seva pròpia llista, tal com es fa al Senat espanyol, cap partit el proposa per la complexitat que suposaria pels ciutadans.

El sistema per a elegir el Senat espanyol és un exemple de llistes obertes. Tot i això, està demostrat que la majoria de gent vota a tots els senadors del mateix partit
 
Què model proposa cada partit?
CiU defensa l’anomenat ‘sistema alemany’, en què la composició del Parlament sorgeixi de l’encreuament de dues votacions: una general a una llista de partit com fins ara en cada una de les vuit circumscripcions –vegueries– i una altra sobre un candidat de proximitat –54 districtes uninominals–.

ERC agafa com a model l’informe sobre una llei electoral que un grup d’experts va elaborar el 2007, que no recomana els districtes uninominals –perquè a Catalunya la població està distribuïda de manera molt desigual– i aposta per les circumscripcions i el recompte per vegueries i per les llistes electorals desbloquejades.
 
Per contra, el PSC vol un sistema de doble urna: una papereta per elegir el partit a cada demarcació –set en total–, i una altra per elegir el candidat de cada districte uninominal; proposa 57 districtes en el qual cadascun englobi una població d’entre 120.000 i 180.000 habitants i no és gaire partidari de les llistes desbloquejades perquè són una “mesura cosmètica” que no tindrà efectes.

El PP també veu amb bons ulls que el districte uninominal –amb menys demarcacions– convisqui amb el sistema actual de vot a la llista de partit en les quatre circumscripcions, s’inclina per un recompte únic dels suports rebuts a tot Catalunya, i avala la incorporació com a novetat de les llistes desbloquejades.

El model d’ICV-EUiA s’inspira en què s’utilitza als Països Baixos, en què els partits presentarien llistes en les vuit vegueries però la distribució d’escons es realitzaria a través d’un recompte únic que sumi els vots d’un partit a tot Catalunya i distribueixi després els escons pel territori en funció dels suports en cada circumscripció.

Per la seva banda, C’s marca com a línia vermella la necessitat que el vot de tots els ciutadans valgui el mateix –màxima proporcionalitat–, per a la qual cosa demana una actualització del cens i proposa per compensar que les províncies menys representades tinguin de bon començament dos diputats més.

http://www.cucadellum.org/2015/05/la-llei-electoral-supera-les-esmenes-la.html

Cap comentari: