El Parlament de Catalunya està debatent una reforma del sistema
electoral català que podria acabar per no canviar en el que és essencial
el sistema actual
11-maig-2015 -L’escriptor italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa a la seva novel•la Gatopardo
va treure a la llum una realitat que la ciència política fa temps que
estudia: l’habilitat dels governants de “canviar-ho tot perquè res
canviï”. Un fenomen que explica com el poder tendeix a presentar com una
reforma quelcom que, si bé altera de forma superficial les estructures
de poder, conserva, intencionadament, el seu element essencial, gràcies
al qual tot continua sent igual. Un terme que, d’altra banda, ben bé es
podria aplicar a la nova llei electoral catalana que s’està debatent
actualment a les corts catalanes.
Tot i que la setmana passada el Parlament català va admetre a tràmit aquesta reforma, el més lluny que s’ha arribat mai per reformar aquest sistema en els últims
35 anys, el debat ha tornat a posar en evidència la falta de consens
entre els diferents partits.
Una dissidència que faria impossible aconseguir la majoria de dos
terços necessaris per aprovar la nova norma, que podria provocar que la
reforma finalment no renovés res en el que és essencial i que, en el cas
d’aprovar-se, només retocaria petites coses. Unes renovacions que,
d’altra banda, es podrien regular més fàcilment en altres marcs legals.
Propostes que no conflueixen
Mentre el Partit Socialista de Catalunya (PSC), el Partit Popular
(PP) i Ciutadans (C’s) s’oposen a una llei que no modifiqui a fons el
sistema electoral, CiU i ERC, en canvi, rebutgen que el sistema canviï
cap a un recompte únic i més proporcional que acabi amb l’actual
sobrerepresentació dels territoris menys poblats que tant els beneficia.
La norma que s’ha tramitat i que ells proposen, per tant, només preveuria la creació d’una Sindicatura Electoral catalana que fes les funcions de junta
electoral. Una reforma que permetria que en unes possibles “eleccions
plebiscitàries”, no fos la junta electoral espanyola l’òrgan supervisor
del sufragi.
La llei també comportaria la introducció de mesures d’estalvi com
l’enviament únic de propaganda i redefiniria alguns requisits i
condicions dels diputats com que els parlamentaris no poguessin ser
senadors. Coses que, com ja s’ha dit, podrien regular-se mitjançant una
altra llei més senzilla.
En aquest sentit, PP, PSC i C’s han acusat CiU i ERC d’elevar aquesta
reforma de forma precipitada per a després no canviar res essencial i
per “consolidar el model actual” perdent “una oportunitat més per
aprovar una nova llei electoral”. Quim Arrufat de la CUP també ha
criticat la postura del govern i ha atacat els partits per “realitzar el
debat amb calculadora a la mà”.
Jaume Bosch, d’Iniciativa Catalunya Verds, ha assegurat que la seva
formació és partidària que es tiri endavant una norma que millori
l’administració electoral sense retocar el sistema més enllà de la
introducció de llistes desbloquejades. Un llistes en les quals, els
ciutadans podrien moure l’ordre dels candidats, però no escollir
persones de diferents partits.
Pel que fa al sistema de llistes obertes, és a dir, a què els
electors puguin escollir lliurement quins representants volen, siguin
del partit que siguin, elaborant la seva pròpia llista, tal com es fa al
Senat espanyol, cap partit el proposa per la complexitat que suposaria
pels ciutadans.
Què model proposa cada partit?
CiU defensa l’anomenat ‘sistema alemany’, en què la composició del
Parlament sorgeixi de l’encreuament de dues votacions: una general a una
llista de partit com fins ara en cada una de les vuit circumscripcions
–vegueries– i una altra sobre un candidat de proximitat –54 districtes
uninominals–.
ERC agafa com a model l’informe sobre una llei electoral que un grup
d’experts va elaborar el 2007, que no recomana els districtes
uninominals –perquè a Catalunya la població està distribuïda de manera
molt desigual– i aposta per les circumscripcions i el recompte per
vegueries i per les llistes electorals desbloquejades.
Per contra, el PSC vol un sistema de doble urna: una papereta per
elegir el partit a cada demarcació –set en total–, i una altra per
elegir el candidat de cada districte uninominal; proposa 57 districtes
en el qual cadascun englobi una població d’entre 120.000 i 180.000
habitants i no és gaire partidari de les llistes desbloquejades perquè
són una “mesura cosmètica” que no tindrà efectes.
El PP també veu amb bons ulls que el districte uninominal –amb menys
demarcacions– convisqui amb el sistema actual de vot a la llista de
partit en les quatre circumscripcions, s’inclina per un recompte únic
dels suports rebuts a tot Catalunya, i avala la incorporació com a
novetat de les llistes desbloquejades.
El model d’ICV-EUiA s’inspira en què s’utilitza als Països Baixos, en
què els partits presentarien llistes en les vuit vegueries però la
distribució d’escons es realitzaria a través d’un recompte únic que sumi
els vots d’un partit a tot Catalunya i distribueixi després els escons
pel territori en funció dels suports en cada circumscripció.
Per la seva banda, C’s marca com a línia vermella la necessitat que el
vot de tots els ciutadans valgui el mateix –màxima proporcionalitat–,
per a la qual cosa demana una actualització del cens i proposa per
compensar que les províncies menys representades tinguin de bon
començament dos diputats més.
http://www.cucadellum.org/2015/05/la-llei-electoral-supera-les-esmenes-la.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada