Carles Castellanos,
històric dirigent de l’esquerra independentista, carrega amb duresa i
claredat contra la maniobra de “l’Aliança d’Esquerres” impulsada per
Podemos/Colau des de fora de la CUP i pels sectors afins a Gabriela
Serra i Anna Gabriel dins la organització.
En un article publicat a Llibertat.cat diu “No
hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir ni pitjor cec que el qui
no hi vol veure. Aquests dies estic realment en estat de xoc perquè els
qui s’han esforçat més per a sabotejar l’acumulació de forces
independentista aconseguida al llarg dels darrers anys, i estan
treballant per una aliança amb sectors no independentistes per a assolir
una suposada “aliança d’esquerres” es presenten ara com grans defensors
de la independència …. Com s’entén això?”
...
“Ho hem exposat en diferents articles: No hauríem d’oblidar que els
diferents sectors de l’esquerra espanyolista (alguns disfressats d’amics
de l’independentisme) estan interessats a evitar una ruptura realitzada a partir de la base sociopolítica de l’independentisme (ERC, CDC, CUP) i advoquen per una “aliança d’esquerres” (fora de l’independentisme) que trenqui aquesta base sociopolítica tot allunyant l’opció independentista de la majoria,
oferint com a objectiu la perspectiva d’una reforma espanyola que diuen
que faria possible un referèndum o que es proposaria de recomençar “un
nou procés” indefinit que seria “més esquerrà”. El fet és però que l’aliança amb Podemos i derivats, o amb Podemos i ERC (en el cas dubtós que ERC volgués), o amb Podemos i el PSC-PSOE etc. no
fan possible ni la modificació del marc estatal ni una acumulació de
forces de caire independentista que pugui portar a una ruptura amb
l’Estat espanyol.
...
En resum, sabem que en el context de l’Estat espanyol, l’única
possibilitat de canvi social substancial està en funció de les
oportunitats noves que s’obriran amb els processos d’independència que
es podran anar articulant com l’actual lluita per la independència de Catalunya i el procés de construcció de la República Catalana.
El dilema es presenta, donc, com una sola
opció possible. O ruptura política independentista amb la possibilitat
de canvi social que comportarà. O diferents expressions del reformisme
espanyolitzant, sense perspectives de canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada