...
"El més exacte seria qualificar-lo de “revolució de la
ironia”. D’aquella ironia que Ferrater Mora qualificava de “reveladora i
transformadora”. Una ironia que, alhora que fa clara la consciència
dels propis límits i elimina les temptacions d’arrogància i supèrbia
impedint que es caigui en el fanatisme, també transforma la desesperació
en
capacitat d’acció. Diu Ferrater Mora a "Les formes de la vida catalana"
: “La ironia és així un mètode per tal de defugir la desesperació i
sobreviure-la; és una tàctica que assoleix, amb la deguda paciència, les
victòries més insospitades. El ressorgiment continu de la vida catalana
per damunt l’onada de la fatalitat i de la tragèdia prové en gran part
d’aquesta actitud irònica, actitud que seria erroni estimar com a
merament negativa, perquè les úniques coses que nega són la falsia i
l’aparença”.
"TOT I QUE EM RESISTEIXO a
donar per bona l’existència d’un caràcter nacional, en canvi sí que
coincideixo amb Ferrater Mora que és aquest sentit de l’humor irònic el
que explica millor tant la resistència en el combat per la independència
com la més que previsible victòria. Un particular sentit de l’humor
-incomprensible per a l’adversari- que ha expressat millor que qualsevol
altre relat polític aquesta “voluntat de persistència” i la “flexible
fermesa”, per dir-ho en els termes del filòsof, que els catalans hem
demostrat aquests darrers deu anys.
"LA MEVA OPINIÓ és que la ironia no és tan
sols allò que ens ha permès arribar sans i estalvis on som, sinó que
seguirà sent la millor arma per resistir els embats finals d’aquest
camí. Per això, m’ha semblat genial que encetéssim l’any amb aquell
viral: “Bona entrada d’any 2017, i bona sortida d’Espanya 2017”."
SALVADOR CARDÚS
http://www.ara.cat/opinio/salvador-cardus-ironia-independencia_0_1717028301.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara
(Jaume Vicens i Vives a "Notícia de Catalunya", pàg 207:
"Esprement la quinta essència de la catalanitat, Josep Ferrater i Mora ha cisellat magistralment, en termes de la més bona època orsiana, les característiques de les nostres formes de vida. Recordem·les. De bon antuvi, la continuïtat, o sigui el sentit de la pervivència, motivat doblement per l'arrelament a Europa - consciència històrica - i per l'acostament a Castella - permanència ètica fora de tota contingència. Segonament el seny, rebaixat de graduació com a actor psicològic, però encara situant·nos al bell mig de la nostra vida i perfeccionable per la prossecució del que és just, convenient i correcte. Després, la mesura, com a actitud individual que retruca sobre el seny, en fa viables les maniestacions i ensems determina la tendencialitat del català cap a realitats concretes, eficaces i profundes. I en darrer lloc, la ironia, forma vital que permet els redreçaments i anul·la la gangrena de la passió i del fanatisme. El seny, la mesura i la ironia es troben al servei de la continuïtat, expressada en la fòrmula <<que tot el que ha passat no ha passat inmotivadament, i que tot el que s'ha esdevingut haurà d'ésser incorporat d'alguna manera, sense perdre res d'essencial, al futur.>> "
(Jaume Vicens i Vives a "Notícia de Catalunya", pàg 207:
"Esprement la quinta essència de la catalanitat, Josep Ferrater i Mora ha cisellat magistralment, en termes de la més bona època orsiana, les característiques de les nostres formes de vida. Recordem·les. De bon antuvi, la continuïtat, o sigui el sentit de la pervivència, motivat doblement per l'arrelament a Europa - consciència històrica - i per l'acostament a Castella - permanència ètica fora de tota contingència. Segonament el seny, rebaixat de graduació com a actor psicològic, però encara situant·nos al bell mig de la nostra vida i perfeccionable per la prossecució del que és just, convenient i correcte. Després, la mesura, com a actitud individual que retruca sobre el seny, en fa viables les maniestacions i ensems determina la tendencialitat del català cap a realitats concretes, eficaces i profundes. I en darrer lloc, la ironia, forma vital que permet els redreçaments i anul·la la gangrena de la passió i del fanatisme. El seny, la mesura i la ironia es troben al servei de la continuïtat, expressada en la fòrmula <<que tot el que ha passat no ha passat inmotivadament, i que tot el que s'ha esdevingut haurà d'ésser incorporat d'alguna manera, sense perdre res d'essencial, al futur.>> "
Cita de Cuca de Llum)
Altres articles a la Cuca de Llum sobre el caràcter català:
Altres articles a la Cuca de Llum sobre el caràcter català:
> Com és el caràcter català. Dos llibres clàssics: Notícia de Catalunya de Vicens i Vives, i "Les formes de la visa catalana" de Josep Ferrater Mora
> "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" entrevista a Josep Fontana
> Cómo ve Gabriel Magalhães a los catalanes, por Enric Juliana
> "Per facilitar l'equilibri o l'aliança calia repartir el poder. I aquest repartiment no ha estat possible", per Antoni Puigverd
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada