Gustau Nerín
Foto: Bogaerts, Rob / Anefo CC 0 1.0 Universal
Barcelona. Diumenge, 2 de juny de 2019
El 1995 el filòsof i semiòleg Umberto Eco va pronunciar una xerrada
a un simposi a la Universitat de Colúmbia. El text més tard seria
publicat com a article, i ara, tres anys després de la mort d'aquest
intel·lectual italià, Ara Llibres ha volgut publicar-lo en català, en un
volum independent, en traducció de Maria Llopis. L'ha titulat,
senzillament, Contra el feixisme.
El bressol del feixisme
Eco, nascut el 1932, era, en el fons, un fill del feixisme (del
primer feixisme, l'original, com apuntava ell mateix). Comença el seu
assaig explicant que als 10 anys va guanyar un premi literari de les
joventuts feixistes amb un text en què assegurava estar disposat a morir
per "la glòria de Mussolini i el destí immortal d'Itàlia". Però la
guerra va trastocar les seves conviccions i es va convertir en un sòlid
antifeixista, que sempre plantaria cara als totalitarismes.
Alerta amb les indefinicions
Eco vol recordar que el feixisme és molt ampli, justament perquè no
parteix d'una ideologia tancada, sinó que es transforma contínuament.
"Es pot jugar al feixisme de moltes maneres i el nom del joc no canvia".
I compara el feixisme espanyol i l'italià, posant molt l'accent en el
fet colonial: "Traieu al feixisme [italià] l'imperialisme i obtindreu
Franco o Salazar; traieu-ne el colonialisme i tindreu el feixisme
balcànic".
Identificar el feixisme etern
Eco en el seu assaig intenta identificar els factors que uneixen tots
els feixismes, o, com ell ho defineix, l'ur-feixisme, el feixisme
etern. N'identifica una quinzena, entre ells el culte a la tradició,
basat en la recerca d'una suposada veritat primitiva; el rebuig de la
modernitat i del racionalisme; el culte a l'acció; la condemna de
l'esperit crític; el rebuig a la diferència; el nacionalisme i la
xenofòbia; l'aposta per la lluita permanent; el despreci de la feblesa;
el masclisme... I acaba amb una advertència: el feixisme s'adapta als
temps i muta de llenguatge: la propera vegada no vindrà amb el mateix
uniforme. L'única forma d'evitar que es reprodueixi és combatre'l
contínuament.
Reivindicació de la Resistència
Umberto Eco inclou a la seva reflexió un elogi de la resistència
antifeixista italiana. Per a Eco no té sentit qüestionar la seva
eficàcia bèl·lica en la lluita antifascista; allò essencial és el seu
"significat moral i psicològic". Per desgràcia, a l'Estat espanyol, la
transició no va saber valorar a aquells que havien resistit al
franquisme. A la democràcia li va costar reivindicar les víctimes, i va
fer-ho tard i malament, però encara va ser més incapaç de reivindicar
els lluitadors per la llibertat (potser per culpa de l'empremta d'ETA).
Oblidar als herois que van combatre al feixisme a l'Estat espanyol només
podia tenir un efecte: debilitar la democràcia.
Discursos per a convençuts
Diuen que alguns capellans, en trobar-se amb les esglésies gairebé
buides, recriminen als pocs feligresos que la gent ja no vol anar a
missa. Els pobres assistents a la cerimònia han de rebre les crítiques
destinades als que no hi van i que no escoltaran mai al capellà. De la
mateixa forma, probablement aquells que compren un llibre titulat Contra el feixisme són
molt conscients de que cal combatre permanentment al feixisme. Però al
carrer hi ha centenars de milers de persones, milions, disposats a
simpatitzar amb l'ur-feixisme, o com a mínim amb alguns aspectes
d'aquest. Molts d'aquests estan, fins i tot, decidits a votar-lo. I no
tenen la mínima intenció de comprar el llibre d'Eco per repensar-s'ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada