Entrevista al catedràtic de Dret Constitucional, jurista
progressista espanyol que condemna les retallades a l’Estatut
Abel Dega - Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 1 de novembre de 2022.
Madrid. Dimarts, 1 de novembre de 2022.
Si a algú li fes falta fer una llista d’espanyols que han condemnat les
retallades de l’Estatut de Catalunya, fora bo que la llista l’encapçalés
algú com Javier Pérez Royo. Catedràtic en Dret Constitucional i comentarista polític, va titllar aquella sentència del Tribunal Constitucional de “cop d'estat”. L’any 2017, uns mesos abans de l’1-O, va ser entrevistat per aquest diari, i va afirmar que “el referèndum a Catalunya era inevitable”. ElNacional.cat
ha tornat a conversar amb ell, i explica que ja no pensa de la mateixa
manera sobre una segona consulta. No obstant això, diu que cal tenir la mirada fixada a Escòcia. Afirma, també, que una derogació (i no una reforma) del delicte de sedició pot servir de clau per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Per què costa tant renovar el CGPJ?
No només costa renovar aquest òrgan. El que passa és que a Espanya li costa molt reformar la Constitució. Aquesta és la gran patologia constitucional espanyola: l’absència de reformes de la Constitució. A través de les reformes és com es renova la legitimitat d’origen, que és d’on parteix el sistema polític. Això a Espanya no s'ha aconseguit mai, i aquesta és la gran diferència que tenim amb molts altres països.
No només costa renovar aquest òrgan. El que passa és que a Espanya li costa molt reformar la Constitució. Aquesta és la gran patologia constitucional espanyola: l’absència de reformes de la Constitució. A través de les reformes és com es renova la legitimitat d’origen, que és d’on parteix el sistema polític. Això a Espanya no s'ha aconseguit mai, i aquesta és la gran diferència que tenim amb molts altres països.
I per què costa tant reformar-la?
Això ens passa des del principi de tot, des de la Constitució de Cadis,
quan es passa de l’Antic Règim a un de constitucional. I la tendència
s’ha mantingut al llarg de la història perquè els diversos cicles
constitucionals s’assemblen tots entre ells, ja que comencen amb un
impuls de canvi liberal, progressista i democràtic, però acaba amb una
reacció conservadora. Estem parlant de cicles de duració molt curta i
breu. Sempre es parla molt de la Transició, i el cert és que s’hauria de
fer alguna cosa més que allò.
La manera actual de designar els membres del CGPJ és democràtica?
Sí, completament. El que no seria democràtic és que els jutges es triïn a ells mateixos.
Sí, completament. El que no seria democràtic és que els jutges es triïn a ells mateixos.
Per tant, vostè no està d’acord amb la recomanació que fa Europa?
És que la idea dels jutges escollint els membres del CGPJ no té legitimitat democràtica. Els jutges només tenen legitimitat democràtica per a l’exercici de la funció jurisdiccional. És a dir, que quan el jutge aplica la llei en un cas concret, hi ha legitimitat perquè està sotmès a l’imperi de la llei, i no a la seva voluntat. És per això que a les sentències el jutge ha d’explicar quina és la llei que aplica i quina interpretació en fa.
És que la idea dels jutges escollint els membres del CGPJ no té legitimitat democràtica. Els jutges només tenen legitimitat democràtica per a l’exercici de la funció jurisdiccional. És a dir, que quan el jutge aplica la llei en un cas concret, hi ha legitimitat perquè està sotmès a l’imperi de la llei, i no a la seva voluntat. És per això que a les sentències el jutge ha d’explicar quina és la llei que aplica i quina interpretació en fa.
Els jutges només han d’aplicar justícia, doncs.
I res més que això. Una altra cosa és que els jutges facin propostes i després siguin les Corts les que prenguin les decisions. Això sí que és una fórmula viable.
I res més que això. Una altra cosa és que els jutges facin propostes i després siguin les Corts les que prenguin les decisions. Això sí que és una fórmula viable.
Escòcia pot ser un punt de referència per a Catalunya de cara a un nou referèndum, molt millor que el Quebec
Uns mesos abans de celebrar-se l’1-O vostè va ser entrevistat
per aquest diari, i afirmava que un referèndum a Catalunya era
“inevitable”. Pensa el mateix d’una segona consulta?
Tal com s’ha desenvolupat el tema… arribo a la conclusió contrària. Jo no veig que ara mateix sigui factible celebrar un referèndum, perquè a Catalunya s’ha produït un deteriorament d’una magnitud enorme. Ha de passar molt de temps perquè es pugui arribar a qualsevol mena de pacte amb aquest tema.
Tal com s’ha desenvolupat el tema… arribo a la conclusió contrària. Jo no veig que ara mateix sigui factible celebrar un referèndum, perquè a Catalunya s’ha produït un deteriorament d’una magnitud enorme. Ha de passar molt de temps perquè es pugui arribar a qualsevol mena de pacte amb aquest tema.
Fa uns dies el president Aragonès posava sobre la taula la
possibilitat de fer una llei de claredat. Això seria possible a l’estat
espanyol?
És molt difícil que això penetri a les institucions que haurien d’acabar prenent la decisió. Al Canadà es va fer la llei després de dos referèndums, d’una consulta i d’un Tribunal Suprem que va fer un dictamen que possiblement és el més complet sobre com s’hauria de fer un referèndum d’independència en un estat democràticament constituït. Però tot allò s’ha quedat en una proclamació teòrica i no sembla que hàgim d’estar pendents d’un futur referèndum al Canadà. Penso que serà més important el que puguem veure a Escòcia.
És molt difícil que això penetri a les institucions que haurien d’acabar prenent la decisió. Al Canadà es va fer la llei després de dos referèndums, d’una consulta i d’un Tribunal Suprem que va fer un dictamen que possiblement és el més complet sobre com s’hauria de fer un referèndum d’independència en un estat democràticament constituït. Però tot allò s’ha quedat en una proclamació teòrica i no sembla que hàgim d’estar pendents d’un futur referèndum al Canadà. Penso que serà més important el que puguem veure a Escòcia.
La dificultat més gran d’ara mateix del nacionalisme català és que està molt dividit
A Escòcia?
Sí, sembla que els escocesos volen fer un altre referèndum, però encara s’ha de veure com es resol tot el terratrèmol polític que viu actualment el Regne Unit. Ja veurem com s’acaba plantejant, però Escòcia pot ser un punt de referència per a Catalunya de cara a un nou referèndum, molt millor que el Quebec. Pot tornar a reobrir el debat, perquè últimament veiem que allò que passa en un país europeu influeix en un altre estat del mateix continent. Ara a ningú li passarà pel cap anunciar una rebaixa d’impostos (riu).
Sí, sembla que els escocesos volen fer un altre referèndum, però encara s’ha de veure com es resol tot el terratrèmol polític que viu actualment el Regne Unit. Ja veurem com s’acaba plantejant, però Escòcia pot ser un punt de referència per a Catalunya de cara a un nou referèndum, molt millor que el Quebec. Pot tornar a reobrir el debat, perquè últimament veiem que allò que passa en un país europeu influeix en un altre estat del mateix continent. Ara a ningú li passarà pel cap anunciar una rebaixa d’impostos (riu).
Pel que diu, també caldria resoldre el terratrèmol polític català.
La dificultat més gran d’ara mateix del nacionalisme català és que està molt dividit i que és minoritari en el conjunt de la societat catalana. Ha guanyat les eleccions a través d’una majoria absoluta pels pèls i amb una abstenció enorme… Penso que la manera com estan dividides les dues parts -bé, tres- de l’independentisme català és terrible. És que entre ERC i convergents hi ha la mateixa guerra que entre PP i PSOE.
La dificultat més gran d’ara mateix del nacionalisme català és que està molt dividit i que és minoritari en el conjunt de la societat catalana. Ha guanyat les eleccions a través d’una majoria absoluta pels pèls i amb una abstenció enorme… Penso que la manera com estan dividides les dues parts -bé, tres- de l’independentisme català és terrible. És que entre ERC i convergents hi ha la mateixa guerra que entre PP i PSOE.
Puigdemont ja no està interessat a fer política, amb la derogació de la sedició podria tornar a casa
Creu que la taula de diàleg ha estat útil?
Era un mecanisme necessari perquè feia falta posar fi a la situació anterior, que era 155 o res. Alguna cosa s’havia de fer. Això em fa pensar en el delicte de sedició, per exemple.
Era un mecanisme necessari perquè feia falta posar fi a la situació anterior, que era 155 o res. Alguna cosa s’havia de fer. Això em fa pensar en el delicte de sedició, per exemple.
S’ha de reformar o derogar?
Derogar! És un delicte predemocràtic
Derogar! És un delicte predemocràtic
Creu que derogar aquest delicte podria ser útil per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya?
Sí! En primer lloc, Carles Puigdemont se’n podria anar ja cap a casa. A mi em fa l’efecte que és un senyor que ja no està interessat a fer política, i que està allà perquè no té cap altre remei. A més, això permetria que el nacionalisme català es reorganitzés, sense haver de tenir sempre aquest punt de referència.
Sí! En primer lloc, Carles Puigdemont se’n podria anar ja cap a casa. A mi em fa l’efecte que és un senyor que ja no està interessat a fer política, i que està allà perquè no té cap altre remei. A més, això permetria que el nacionalisme català es reorganitzés, sense haver de tenir sempre aquest punt de referència.
Vostè sempre ha estat molt crític amb la retallada de
l’Estatut. Creu que el conflicte polític es podria resoldre tornant a
l’Estatut?
Es tracta d’un problema molt difícil, perquè el que va fer el Tribunal Constitucional va ser una barbaritat. Aquell Estatut s’havia creat seguint tots els procediments previstos a la Constitució, i el TC no hauria d’haver admès a tràmit el recurs que es va interposar. El pitjor d'allò que va passar amb l’Estatut és que es va trencar l’invent del 78.
Es tracta d’un problema molt difícil, perquè el que va fer el Tribunal Constitucional va ser una barbaritat. Aquell Estatut s’havia creat seguint tots els procediments previstos a la Constitució, i el TC no hauria d’haver admès a tràmit el recurs que es va interposar. El pitjor d'allò que va passar amb l’Estatut és que es va trencar l’invent del 78.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada