Josep Maria Salrach ja va explicar que la conquesta de la Catalunya Nova per part de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó (1137-1162), donarà els seus límits actuals al territori i unificarà internament la nació.
És el moment de consolidació territorial d'una entitat que, ja a partir d'aquest moment, perviurà durant segles amb unes mateixes dimensions. En realitat, aquest és el naixement de Catalunya tal i com la coneixem (no de la llengua ni el gentilici).
També, segons explica, és el moment de cohesió del Regne d'Aragó. Encara més, jo afegiria a aquesta llista la nació francesa, en el benentés que tots aquests procesos són paral·lels i coincideixen en el temps aproximadament. De fet, parlem d'un moment històric en que el territori, amb el poble que l'habita, supera la seva concepció púrament patrimonial, per esdevenir nació.
La Campanya de la conquesta
La conquesta de les terres al sud dels comtats catalans (la futura Catalunya Nova) es va dur a terme en diverses fases sota el lideratge de Ramon Berenguer IV:
Conquesta de Tortosa (1148): El 30 de desembre de 1148, després d'un setge que havia adquirit el caràcter de Croada (amb la participació de catalans, aragonesos, occitans, genovesos i ordes militars com els Templers i Hospitalers), la ciutat de Tortosa fou conquerida, assegurant la desembocadura de l'Ebre. Ramon Berenguer IV va obtenir la legitimitat papal per a l'empresa.
Conquesta de Lleida (1149): L'any següent, el 24 d'octubre de 1149, les hosts de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell van prendre Lleida i Fraga, donant control sobre la conca del riu Segre.
Finalització (1153-1154): La conquesta es va donar per finalitzada amb la caiguda de la fortalesa de Siurana (al Priorat), l'últim reducte musulmà al nord de l'Ebre, entre el 1153 i el 1154.
Establiment dels Límits
Aquestes conquestes van fixar la nova frontera amb Al-Àndalus a la línia dels Ports de Beseit i el riu de la Sénia. Aquesta línia fronterera, aproximadament, coincideix amb la divisòria històrica entre el Principat de Catalunya i el Regne de València (amb el riu Sénia com a límit), i va suposar una expansió significativa del territori sota control del Casal de Barcelona.
Aquest territori recentment conquerit va ser anomenat Catalunya Nova per diferenciar-lo dels comtats originals d'origen carolingi, la Catalunya Vella (al nord del Llobregat, el Cardener i el Segre mitjà).
Unificació Interna i Consolidació Nacional
Es va iniciar un procés de repoblament i colonització de les noves terres per part de famílies cristianes, no només de la Catalunya Vella, sinó també d'Occitània i altres llocs. El comte va atorgar Cartes de Poblament i franqueses (llibertats i bones condicions per a la terra) per atreure colons. Això va fomentar la barreja de poblacions dels antics comtats, contribuint a una unificació interna que trencava les antigues divisions feudals. La gent de diferents comtats es trobava i interaccionava en un territori nou sense fronteres internes preexistents.
En aquest procés de repoblament i explotació agrícola, va ser crucial l'ajuda de l'orde del Cister, amb la fundació de monestirs com els de Poblet i Santes Creus, que esdevingueren grans centres econòmics i de colonització.
La solidesa territorial i militar de la nova Catalunya (amb la conquesta finalitzada) va ser la base per a la creació de la Corona d'Aragó.
https://www.youtube.com/watch?v=aIgWne2Ofns
És el moment de consolidació territorial d'una entitat que, ja a partir d'aquest moment, perviurà durant segles amb unes mateixes dimensions. En realitat, aquest és el naixement de Catalunya tal i com la coneixem (no de la llengua ni el gentilici).
També, segons explica, és el moment de cohesió del Regne d'Aragó. Encara més, jo afegiria a aquesta llista la nació francesa, en el benentés que tots aquests procesos són paral·lels i coincideixen en el temps aproximadament. De fet, parlem d'un moment històric en que el territori, amb el poble que l'habita, supera la seva concepció púrament patrimonial, per esdevenir nació.
La Campanya de la conquesta
La conquesta de les terres al sud dels comtats catalans (la futura Catalunya Nova) es va dur a terme en diverses fases sota el lideratge de Ramon Berenguer IV:
Conquesta de Tortosa (1148): El 30 de desembre de 1148, després d'un setge que havia adquirit el caràcter de Croada (amb la participació de catalans, aragonesos, occitans, genovesos i ordes militars com els Templers i Hospitalers), la ciutat de Tortosa fou conquerida, assegurant la desembocadura de l'Ebre. Ramon Berenguer IV va obtenir la legitimitat papal per a l'empresa.
Conquesta de Lleida (1149): L'any següent, el 24 d'octubre de 1149, les hosts de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell van prendre Lleida i Fraga, donant control sobre la conca del riu Segre.
Finalització (1153-1154): La conquesta es va donar per finalitzada amb la caiguda de la fortalesa de Siurana (al Priorat), l'últim reducte musulmà al nord de l'Ebre, entre el 1153 i el 1154.
Establiment dels Límits
Aquestes conquestes van fixar la nova frontera amb Al-Àndalus a la línia dels Ports de Beseit i el riu de la Sénia. Aquesta línia fronterera, aproximadament, coincideix amb la divisòria històrica entre el Principat de Catalunya i el Regne de València (amb el riu Sénia com a límit), i va suposar una expansió significativa del territori sota control del Casal de Barcelona.
Aquest territori recentment conquerit va ser anomenat Catalunya Nova per diferenciar-lo dels comtats originals d'origen carolingi, la Catalunya Vella (al nord del Llobregat, el Cardener i el Segre mitjà).
Unificació Interna i Consolidació Nacional
Es va iniciar un procés de repoblament i colonització de les noves terres per part de famílies cristianes, no només de la Catalunya Vella, sinó també d'Occitània i altres llocs. El comte va atorgar Cartes de Poblament i franqueses (llibertats i bones condicions per a la terra) per atreure colons. Això va fomentar la barreja de poblacions dels antics comtats, contribuint a una unificació interna que trencava les antigues divisions feudals. La gent de diferents comtats es trobava i interaccionava en un territori nou sense fronteres internes preexistents.
En aquest procés de repoblament i explotació agrícola, va ser crucial l'ajuda de l'orde del Cister, amb la fundació de monestirs com els de Poblet i Santes Creus, que esdevingueren grans centres econòmics i de colonització.
La solidesa territorial i militar de la nova Catalunya (amb la conquesta finalitzada) va ser la base per a la creació de la Corona d'Aragó.
https://www.youtube.com/watch?v=aIgWne2Ofns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada