7 de gener del 2023

L'autoestima dels catalans i la seva llengua.



És  l'únic únic sistema per recuperar una llengua: recuperar la nostra estima com a catalans, i parlar català sempre. Ja està, no hi ha més: som a casa nostra i fem respectar les nostres costums, no ens hem d'adaptar' a les de ningú altre!

 
Els de la banda del país flamenc del regne de Bèlgica fa temps que ho tenen clar, al seu país NO es parla ni un borrall de francés, ho he viscut en persona. O els hi parles flamenc, o sinó anglés, el francés fan veure que no l´entenen. Ja ho crec que en saben, l´han estudiat a l´escola, però els walons (els de parla francesa) van ferir els sentiments dels flamencs temps enrera, i ara aquestos es neguen en rodó a parlar francés.
 
Jo no goso judicar RES ni ningú,  només voldria posar de relleu que els flamencs  amb  aquest comportament es fan  valdre: reaccionen  mostrant la seva autoestima i no la seva submissió.   
 
I per què és tan important l'autoestima? Considerant els atacs contra la  llengua catalana, bé podem considerar-los com una guerra, de vegades oberta i d'altres soterrada, però guerra al cap i a la fi.  La guerra és l'art de la decepció, l'art de desanimar al contrari a seguir lluitant. Si el contrari no se sent segur, no se sent capaç, senzillament no comença la guerra. Es comprén ara els atacs dient que "el català no val res, és lleig, és un dialecte"? (No ho és perquè és una llengua amb literatura i ben antiga).  O bé "és una llengua de pagesos". O bé "els catalans parleu com gossos: dieu au au"? Com pot dir-te algú que la llengua amb que parlaves amb la teva mare és lletja?? Què ho veieu que son tàctiques de desvalorització? S'han practicat a fons durant el franquisme, era una cosa que estava  a l'ambient. Jo ho recordo, quan tenia 7-8 anys vaig sentir: "el català és lleig, és una llengua de pagesos, una llengua que només serveix per dir tacos". Li vaig dir a la meva mare perquè em van sorprendre aquests comentaris sentits al col.legi, donc a casa i amb la família el parlavem i no veia que visquèssim a pagés. La mare em va explicar que el català no és un dialecte com es deia, perquè els dialectes són només orals, i en canvi el català tenia literatura.

La repressió durant el franquisme contra la llengua i cultura catalanes va ser tan brutal, que explicar ara algunes anècdotes sembla que mig inventis, sembla inverosímil. Estaven prohibides les sardanes, els catalanistes en posaven una amb un tocadiscos al carrer i la ballaven, quan  arribaven els policies,  cames ajudeu-me!
 
Per suposat estava prohibit fer un ús del català en públic. Als organismes oficials, al costat de les guixetes hi havia un cartell que deia: "Hable ud la lengua del imperio" (sic), o bé: "Hable ud en cristiano". No ha arribat al meu coneixement cap disculpa per part del "Gobierno", són uns deures que tenen pendents.
 
Aquestes tàctiques per fer perdre l'autoestima via la dita "violència pasiva", violència psicològica o "guerra soterrada", són la part més invisible, més desconeguda d'altres violències més visibles pels que vivim a Catalunya: el greu desequilibri de la balança fiscal, d'uns 16.000 milions d'euros/any; les anul.lacions pel Tribunal Suprem de moltes lleis catalanes aprovades pel nostre Parlament, inclosa una retallada de l'Estatut del 2006 que ja havia estat aprovat pel Parlament català,  i també pel poble català en un referèndum; la censura de premsa escrita i la de TV3; la manca d'inversions en sanitat i altres infrastructures d'obra pública com ara trens de Rodalies que s'espatllen tant sovint per manca de manteniment, vies pendents de desdoblar com ara la Vic-Barcelona, el coll d'ampolla de via única entre Vandellòs fins a Tarragona; no avancen o ho fan de manera lentíssima les obres del molt esperat AVE per l'arc mediterrani que hauria de transportar les mercaderies des dels ports a les ciutats de l'UE, la Generalitat valenciana no para de reclamar-lo... I moltes més! Per exemple el drenatge dels beneficis de l'aeroport del Prat i del port de Barcelona cap a altres fins que no són millorar-los; tenim la xarxa elèctrica pública REE i la d'Endesa obsoletes per manca de manteniment; no es permet la interconnexió de les TV públiques valenciana, catalana ni balear. Tot això sense voler ser exhaustius...
 
De tàctiques de desvalorització i guerra psicològica per fer dubtar de la pròpia vàlua com a col.lectiu podem esmentar-ne algunes. I per què ho fem? Perquè les coses cal saber com funcionen,  per anar pel món cal saber les tendències que apareixen de manera constant a la història durant molts d'anys. 
 

 
Per tal de menystenir-nos el franquisme també negava que els catalans haguèssim tingut una història pròpia ni desenvolupat un perfil col.lectiu propi com catalans, un estil, un tarannà: la identitat catalana. Tots els polítics de l'oligarquia de l'altiplà segueixen sent franquistes en aquest punt, ja ho crec, ho han amagat fins que el procés d'independència els ha obligat a definir-se. Ni pensar-hi que existeixi una identitat, una cultura catalana, ni una literatura en català! Ui no! Això sí que no! Només s'acceptava algún detall però que es veiés folklòric,  antic, sense futur. 
 
A les escoles, com la meva, per soposat no s'explicava ni la història de Catalunya, ni la d'Espanya, ni la d'Europa més enllà de l'invasió de Napoleón. La  industrialització de Catalunya, la Renaixença, la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera la Guerra Civil, ni esmentar-ho. Això tan curosament amagat, deu ser que és important, no us sembla?


 
Recordo com explicava Ramon d'Abadal i de Vinyals l'autorització de la censura per publicar una biografia de l'Abat Oliba en català el 1948; va haver de ser publicat dins una col.lecció només per socis i només 350 exemplars, no va poder tenir una venda pública, fins a la reedició del 1962.
 
Un exemple d'ara mateix. Per l'ambient creat per la censura i altres mètodes subterrànis de control de l'opinió publicada, fa que en certs ambients costi d'admetre en públic que sóm independentistes. Tot i que a les eleccions del 14 Febrer 2021 els vots a favor són el 52% !!

Tàctiques per mantenir-nos callats, mesells, amb una certa intranquil.litat indefinida al cor, una mena de por de no ser acceptat, de no ser valorat ni estimat, un sentiment indefinit d'inseguretat del que no en sóm conscients. El sistema els hi funciona, la manera d'anular.lo senzillament és ser-ne conscient i passar de la seva opinió.
 
Fora dubtes!
 
"La qüestió és que l'esclau no es vegi les orelles i romangui mancat d'ànim alliberador, debatent-se entre contradictoris dubtes. (...) però allò que no admeten mai és que el català s'interpreti com un tipus humà distinguit." Què ben definit per Carles Muñoz-Espinalt !!!
 
No perdem la seguretat col.lectiva, la seguretat en nosaltres mateixos, junts podem fer tantes coses! Els catalans d'ara hem "descobert" que, entre tots, fent equip, hem fet un referèndum, el de l'1-Octubre 2017, ens hem reconegut a nosaltres mateixos!!!  
 
"Però la violència espanyola i, sobretot, la decisió popular que va fer possible el referèndum, aquella gran victòria sobre la repressió que va deixar el món admirat i ens va fer sentir poderosos i lliures, va convertir el primer d’octubre de 2017 no en una eina més, sinó en un moment fundacional. Únic." (Vicent Partal. Vilaweb)
 
 
Sobretot sobretot, no perdem l'ànim, la moral de victòria, perquè és això exactament el que volen. No permetem cap  sentiment de desconfiança sobre el que sóm capaços de fer: això és el que es pretén amb el conjunt de tàctiques - en anglés en diuen "to bully", ficar-se amb algú, pèndre-li el pel, en resum, abusar d'ell. Ens en sortirem de tot allò que ens proposem, -la independència o el que sigui-. Pel treball en equip n'estem molt dotats, la capacitat d'organitzar-nos és un tret característic dels catalans !!!    Via fora!!!
Cuca de Llum.
 
 
Articles de tema similar, a la Cuca de Llum:
 
 
 

 
 
 
 
(Aquesta entrada ha rebut 130 visites)
 
 
 
 
__