9 de febrer de 2021

La llengua catalana, la història i l´autoestima dels catalans




És l'únic únic sistema per recuperar una llengua: recuperar la nostra estima com a catalans, i parlar català sempre. Ja està, no hi ha més: som a casa nostra i fem respectar les nostres costums, no ens hem d'adaptar' a les de ningú altre!
 
Els de la banda del país flamenc del regne de Bèlgica fa temps que ho tenen clar, al seu país NO es parla ni un borrall de francés, ho he viscut en persona. O els hi parles flamenc, o sinó anglés, el francés fan veure que no l´entenen. Ja ho crec que en saben, l´han estudiat a l´escola, però els walons (els de parla francesa) van ferir els sentiments dels flamencs temps enrera, i ara aquestos es neguen en rodó a parlar francés.
 
Jo no goso judicar RES ni ningú,  només voldria posar de relleu que els flamencs  amb  aquest comportament es fan  valdre: reaccionen  mostrant la seva autoestima i no la seva submissió.   
 
I per què és tan important l'autoestima? Considerant els atacs contra la  llengua catalana, bé podem considerar-los com una guerra, de vegades oberta i d'altres soterrada, però guerra al cap i a la fi.  La guerra és l'art de la decepció, l'art de desanimar al contrari a seguir lluitant.  Si el contrari té sentiments de desconfiança sobre les seves capacitats, senzillament no fa la guerra. Es comprén ara els atacs dient que "el català no val res, és lleig, és un dialecte"? (No ho és perquè és una llengua amb literatura i ben antiga).  O bé "és una llengua de pagesos". O bé "els catalans parleu com gossos: dieu au au"? Com pot dir-te algú que la llengua amb que parlaves amb la teva mare és lletja?? Què ho veieu que son tàctiques de desvalorització? S'han practicat a fons durant el franquisme, era una cosa que estava  a l'ambient. Jo ho recordo de quan tenia 7-8 anys: "el català és lleig, és una llengua de pagesos, una llengua que només serveix per dir tacos". Li vaig dir a la meva mare perquè em van sorprendre aquests comentaris sentits al col.legi, donc a casa i amb la família el parlavem i no veia que visquèssim a pagés. La mare em va explicar que el català no és un dialecte com es deia, perquè els dialectes són només orals, i en canvi el català tenia literatura.

La repressió durant el franquisme contra la llengua i cultura catalanes va ser tan brutal, que explicar ara algunes anècdotes sembla que mig inventis, sembla inverosímil. Estaven prohibides les sardanes, els catalanistes en posaven una amb un tocadiscos al carrer i la ballaven, quan  arribaven els policies,  cames ajudeu-me!
 
Per suposat estava prohibit fer un ús del català en públic. Als organismes oficials, al costat de les guixetes hi havia un cartell que deia: "Hable ud la lengua del imperio" (sic), o bé: "Hable ud en cristiano". No ha arribat al meu coneixement cap disculpa per part del "Gobierno", són uns deures que tenen pendents.
 
Respecte a altres tàctiques de desvalorització podem per exemple esmentar-ne alguna, sense cap pretensió de ser exhaustiu. I per què? Perquè les coses cal saber com funcionen,  per anar pel món cal saber les tendències que apareixen de manera constant a la història durant molts d'anys. 
 

Per tal de menystenir-nos el fran-quisme també negava que els catalans haguéssim tingut una història pròpia, ui no! Això sí que no! Per soposat no s'explicava a la meva escola ni la història de Catalunya, ni la d'Espanya més enllà de l'invasió de Napoleón. La  industrialització de Catalunya, la Renaixença, la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera la Guerra Civil, ni esmentar-ho. Això tan curosament amagat, deu ser que és important, no us sembla?
 
 Recordo com explicava Ramon d'Abadal i de Vinyals l'autorització de la censura per publicar una biografia de l'Abat Oliba en català el 1948; va haver de ser publicat dins una col.lecció només per socis i només 350 exemplars, no va poder tenir una venda pública, fins a la reedició del 1962.

Cuca de Llum.
 
 Articles de tema similar, a la Cuca de Llum:
 
 
 
 
 
 
 

Cap comentari: