Quan el primer contingent enemic arriba a Montjuïc agafa per sorpresa als defensors però la descoordinació amb la resta d'assaltants fa que es puguin recompondre i respondre a l'atac, concentrant el foc i delmant un rere l'altre els terços que arriben. Mentrestant, al portal de Sant Antoni, la cavalleria francesa surt a l'encontre de l'enemic seguida de la infanteria catalana. Llavors, la cavalleria hispànica carrega -impetuosa- contra els franco-catalans ignorant el parany on està a punt de caure. Mentre la cavalleria francesa maniobra per envoltar-la, els catalans reculen fins al peu de la muralla, des d'on la resta de defensors poden disparar còmodament contra els genets hispànics, que perden llur comandant i s'ha de retirar.
A Montjuïc, les tropes hispàniques -havent caigut molts dels seus oficials i perdent munició i energies- queden frenades mentre Barcelona envia reforços als defensors a través de la trinxera que lliga la muntanya i la ciutat per la banda de mar. Finalment, al migdia, els assaltants es repleguen.
A la tarda, Los Vélez intenta un nou atac centrat ara en Montjuïc. La fortificació, tot i ser força senzilla, ha estat ràpidament reforçada amb peces d'artilleria, soldats i molts barcelonins que hi han pujat per ajudar. Davant del nou assalt, els defensors sotmeten als atacants a un foc continuat que els impedeix avançar; en aquesta situació, un inesperat contraatac dels franco-catalans -que carreguen muntanya avall- trenca la moral de les tropes hispàniques que fugen perdent homes, armes i banderes. L’endemà, l'odiat marquès de Los Vélez -humiliat- emprèn la retirada cap a Tarragona.
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l' Esguard Històric
> enllaç al blog:
http://esguardhistoric.blogspot.com
............
Al llibre de Joan Samsó "El mecenatge cultural a Catalunya durant el s. XX" Ed. Proa. Barcelona. 2005. (251 pàgs). A la pàg 96 he trobat aquesta curiosa dada:
Capítol 7. La llengua i la literatura catalanes a la primera postguerra 1939-1951-..."La política d'assimilació va seguir tenint la col·laboració d'escriptors autòctons, sia en els actes culturals oficials o en l'organització dels premis literaris que estimulaven la literatura en castellà, com el Premio Eugenio Nadal, creat per l'Editorial Destino el 1944, el qual esdevindria la principal referència de la nova narrativa de consum en castellà; o com el premis Ciutat de Barcelona, instituïts per l'Ajuntament barceloní el 1949, també per estimular "la novelística espanyola" i lliurats significativament el 26 de gener..."
.............
>> Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641
>> Totes les entrades sobre la Guerra dels Segadors, de l'Index de matèries de la blog:
- Guerra dels Segadors (11)
Llegiu una crònica d'aquells dies finals de la guerra civil 1936-39:
(Post amb 127 visites)
__

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada