Quan el primer contingent enemic arriba a Montjuïc agafa per sorpresa als defensors però la descoordinació amb la resta d'assaltants fa que es puguin recompondre i respondre a l'atac, concentrant el foc i delmant un rere l'altre els terços que arriben. Mentrestant, al portal de Sant Antoni, la cavalleria francesa surt a l'encontre de l'enemic seguida de la infanteria catalana. Llavors, la cavalleria hispànica carrega -impetuosa- contra els franco-catalans ignorant el parany on està a punt de caure. Mentre la cavalleria francesa maniobra per envoltar-la, els catalans reculen fins al peu de la muralla, des d'on la resta de defensors poden disparar còmodament contra els genets hispànics, que perden llur comandant i s'ha de retirar.
A Montjuïc, les tropes hispàniques -havent caigut molts dels seus oficials i perdent munició i energies- queden frenades mentre Barcelona envia reforços als defensors a través de la trinxera que lliga la muntanya i la ciutat per la banda de mar. Finalment, al migdia, els assaltants es repleguen.
A la tarda, Los Vélez intenta un nou atac centrat ara en Montjuïc. La fortificació, tot i ser força senzilla, ha estat ràpidament reforçada amb peces d'artilleria, soldats i molts barcelonins que hi han pujat per ajudar. Davant del nou assalt, els defensors sotmeten als atacants a un foc continuat que els impedeix avançar; en aquesta situació, un inesperat contraatac dels franco-catalans -que carreguen muntanya avall- trenca la moral de les tropes hispàniques que fugen perdent homes, armes i banderes. L’endemà, l'odiat marquès de Los Vélez -humiliat- emprèn la retirada cap a Tarragona.
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l' Esguard Històric
> enllaç al blog:
http://esguardhistoric.blogspot.com
............
Al llibre de Joan Samsó "El mecenatge cultural a Catalunya durant el s. XX" Ed. Proa. Barcelona. 2005. (251 pàgs). A la pàg 96 he trobat aquesta curiosa dada:
Capítol 7. La llengua i la literatura catalanes a la primera postguerra 1939-1951-..."La política d'assimi-lació va seguir tenint la col·laboració d'escriptors autòc-tons, sia en els actes culturals oficials o en l'organització dels premis literaris que estimulaven la literatura en castellà , com el Premio Eugenio Nadal, creat per l'Editorial Destino el 1944, el qual esdevindria la principal referència de la nova narrativa de consum en castellà; o com el premis Ciutat de Barcelona, instituïts per l'Ajuntament barceloní el 1949, també per estimular "la novelística espanyola" i lliurats significativament el 26 de gener..."
.............
>> Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641
>> Totes les entrades sobre la Guerra dels Segadors, de l'Index de matèries de la blog:
- Guerra dels Segadors (11)
Llegiu una crònica d'aquells dies finals de la guerra civil 1936-39:
(Post amb 84 visites)
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada