Una portada que desemmascara al Tribunal de Comptes
’Ara' obre la portada d’aquest dijous amb una primícia que aixeca molts dubtes sobre la rectitud i la imparcialitat del Tribunal de Comptes
en l’informe sobre l’acció exterior de la Generalitat del 2011 al 2017,
per la que reclama 5,4 milions d’euros en fiances a 34 exalts càrrecs
del Govern. Diu el diari que l’òrgan fiscalitzador, en un informe del
2016, no va qüestionar l’acció exterior catalana entre el 2011 i el 2014 ni tampoc hi va veure cap malversació comptable. És un simple fet. Aquest fet, però, corrobora el vot particular
d’una de les conselleres de l’organisme, que qüestiona les conclusions
de l’informe sobre (o contra?) l’acció exterior de la Generalitat del
2011 al 2017, en afirmar que la Generalitat no va excedir les seves
funcions i que el tribunal no ha fet bé la seva feina.
Imatge del diari ARA
Com més es coneix
l’actuació del Tribunal de Comptes, més obvi és el caràcter arbitrari, infundat i tendenciós
de l’informe —que sembla una fabricació més de la causa general contra
l’independentisme— i més es posa en solfa la mateixa existència i
actuació d’aquest ens, com ha raonat l’Institut d’Estudis de
l’Autogovern en un estudi recent.
..."no sempre que el Tribunal de Comptes ha analitzat l’acció exterior de
Catalunya l’ha qüestionat, ja que hi ha un informe previ del juliol del
2016 en què després d’analitzar l’activitat de totes les autonomies,
inclosa Catalunya, l’òrgan no alerta sobre cap activitat concreta que li
sembli sospitosa." Cita del diari ARA.
>> 11.07.2021
(....) I ara, sant tornem-hi, se suposa que
per rescabalar les arques públiques dels diners destinats a una acció
exterior que era del tot legal, regular i transparent. Després de massa
dies d’un silenci que començava a ser alarmant, finalment el govern va
anunciar amb quines mesures pensava ajudar els treballadors de la
Generalitat sotmesos a la persecució del Tribunal de Cuentas. Amb aquest
afany, encomiable, que tenim de fer les coses ben fetes, no són unes
mesures ad hominem
sinó que introdueixen criteri i tindrien sentit fins i tot en una
conjuntura diguem-ne de normalitat institucional. Ara veurem si el
mateix Tribunal, el Constitucional o qui sap si l’advocacia de l’estat
mateix ho accepten com un mal menor o, entossudits a acarnissar-se
contra nosaltres, entrebanquen aquesta primera solució per fer-la
inviable.
Si fos així, encara seria més clar
quina és la voluntat de diàleg de l’estat espanyol. I seria, també, del
tot evident que l’únic que compta és, justament, la voluntat de l’estat i
tots els seus tentacles, i no les pantomimes que pugui fer el gobierno
de torn ara disfressat de poli bo ara essent el més dolent de tots. I
finalment seria clar, transparent i límpid i tot que, ens hi posem com
ens hi posem, estem fent front a una causa general que persegueix
l’ofec, la repressió i, al capdavall, l’extinció de l’independentisme i
els qui el defensem.
Per llegir l'article sencer:
---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada