7 de juliol del 2021

El Compromís proclamat a Casp el 28 de juny de 1412

 

 "Vibrant",  entrada a Facebook 29.06.2021
 
La visió fatalista que defineix el Compromís de Casp com a principi de la fi de Catalunya és errada. Respon a una vella insistència a fer-nos creure que la castellanització a casa nostra és encara més reculada en el temps.

El Compromís proclamat a Casp el 28 de juny de 1412 és considerat, més de sis segles després de l’esdeveniment, molt fosc i tèrbol. Tampoc no fou un afer intern, les circumstàncies internacionals pesaren en tot l’afer. L’Església i exèrcits estrangers seguiren de ben a prop el desenvolupament dels fets. No tenim documents del mateix esdeveniment i és probable que les cròniques posteriors n’amaguin detalls i en promoguin visions parcials per construir una narrativa. Hi ha fins i tot debat entre els historiadors nostrats. El poder disputat era colossal: el tro amb més poder del Mediterrani. El Compromís mobilitzà poderosos pretendents que arribaren a les armes per defensar els drets que tenien sobre la Corona. Hi hagué morts, traïcions, maquinacions, canvis de plans, guerra, divisió i confrontació entre institucions, nobles, oligarques i el mateix poble.

La mort sense descendència legítima de Martí I l’Humà i el posterior Compromís de Casp suposà l’entronització d’una dinastia que, malgrat ser d’origen parcialment castellà (Ferran d'Antequera també era nét de Pere el Cerimoniós per via materna), inaugurà al nostre país una època daurada de pactisme en el qual madurà la nostra identitat nacional i les nostres institucions. Vingueren anys de contrastos, d’esplendor i de foscor, de fets transcendentals com ara la conquesta de Nàpols (1442) o la tràgica Guerra Civil (162-1472) o el desenvolupament del constitucionalisme català.
 
Recordem com anys després, en morir Isabel la Catòlica, l’oligarquia castellana expulsaria a Ferran el Catòlic al crit de «viejo catalanote, vuelvéte a tu nación».

Tenim la percepció que sobre aquest afer històric encara no està tot dit. Que hi penseu?...
 
 
Jo sóc Espartac: (un altre lector de Facebook diu)
Poc es parla de la traïció a les aspiracions de Jaume d'Urgell des de la ciutat Comtal.
 
 
--