28 de gener de 2022

Per què se salvarà el català

 



David González • 16 de desembre del 2021 - El Nacional -
 
 El català se salvarà perquè el seu futur no depèn d’un militar, un policia, un ministre, un jutge o un (presumpte) Defensor del Pueblo, que de tot n’hi ha hagut al llarg de la història en la (frustrada) pretensió d’anihilar-lo o residualitzar-lo, sinó de que mantingui la vocació i el tremp d’unir la gent. Com més gent millor. Vingui d’on vingui i vagi on vagi. No debades, el català és un idioma que serveix, bàsicament, per tirar a terra murs interiors i fronteres exteriors. Justament per això rep de valent i justament per això també pot afrontar el principal repte que té al davant: la globalització. I fins i tot fer-ho amb més garanties d’èxit de les que se li suposen i ensenyen les estadístiques, francament catastròfiques.

El català, com deia amb un somriure, aquella Norma que va dibuixar l’enyorat Lluís Juste de Nin, continua sent cosa de tots. Si és cosa d’uns quants no se’n sortirà. O podrà aspirar, a tot estirar, a un enterrament digne en el panteó de les llengües -no és inevitable- de fossilització lenta però segura. Hi pensava aquest dijous, en tot plegat, mentre seguia el col·loqui organitzat per El Nacional.cat “El català en perill? El català en acció!”, on tots els convidats, gent que ho té molt clar, van voler parlar més de què fem amb el català, nosaltres, que no del que li volen fer ells -que ja ho sabem-. Per entendre’ns, més de com ens posicionem a Netflix -però també al forn quan anem a buscar el pa- que de quants vots arreplegaran Pablo Casado o Pedro Sánchez per dir-nos nazis o per firmar-nos un xec amb tinta invisible a canvi d’uns pressupostos de l’Estat.

És cert que, com sosté el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, si no espavilem, si els polítics d'aquí no es posen les piles, el català ho tindrà fumut en el món global. Aquest és el nou camp de batalla. 40 anys de política lingüística pròpia, de normalització i immersió a les escoles, no han evitat que, com va assenyalar Arnau Rius, creador de la plataforma en català Canal Malaia, el català hagi perdut una generació, la generació Z, la dels joves que fa un quart de segle van inaugurar l'era 2.0. El coneixen, però no el fan servir. Es tracta, ara, de no perdre la següent generació, l’Alfa, la que ve. Com? Les llengües amb estat propi, com va remarcar la periodista i exdirectora de l'editorial La Galera Iolanda Batallé, l’islandès, per exemple, suren. I és possible, com va postil·lar Cuixart que, els últims anys “buscant l’Estat hem perdut una mica la nació”. Sí i no. Vet aquí el drama, i l'oportunitat. Perquè en el fons, en un món postnacional, global-local, si voleu, ja no n’hi ha prou, per salvar-se, amb tenir una televisió "nacional”, una TV3 -que també- en la llengua “nacional”. No tenim Club Super3 o Tres Bessones del món de Netflix, HBO Max o Filmin, perquè, com cantava Raimon, no són d'eixe món, d'aquest món d'ara. Ergo s'hauran de buscar alternatives.

El català és un idioma que serveix, bàsicament, per tirar a terra murs interiors i fronteres exteriors. Justament per això rep de valent, i justament per això també pot afrontar el principal repte que té al davant: la globalització.

Deia Cuixart parafrasejant Joan Fuster que el castellà va entrar a les cases per la ràdio i que ara es tracta que el català torni per l’audiovisual. Cal que la propera Rosalia que siguem capaços de produir o fabricar, per dir-ho a la manera de Foucault, col·loqui un trap o el que sigui a les plataformes globals en la llengua del seu poble. Que l’escoltin els joves o no tan joves de Sant Esteve Sesrovires, però també de Vallecas i d’Atlanta. Sense demanar passaport. És la manera com tots ells consumeixen nit i dia els grans hits del trap llatí, que no estan fets en la “lengua del imperio” sinó en una llengua que sona i es distorsiona i es rima bé. Y ya.

Sí, el català està fatal, no cal posar-hi més sucre del compte. El català, com ja ha començat a ser-ho el castellà i ho és des de fa dècades l’anglès haurà de ser postnacional, o sigui global. S'haurà de desterritorialitzar per reconquerir el seu territori-mare. Cal globalitzar la nació tant com sigui possible encara que sembli i ho pintin com un contrasentit. I per on es comença? Com es fa això? Es tracta, com va apuntar Batallé, que la gent ho vulgui i que, a més a més, sigui en català. Cal desacomplexar-nos per recuperar l’ús de la llengua al carrer, a l’escola, a l’oficina, al llit. Però, sobretot, cal desacomplexar-los. Com més gent desacomplexada, millor. Indigneu-vos, espavileu-vos, desacomplexem-nos (tothom). El català sempre ha servit per això. És com aquella noia que -ho va explicar Blanca Pujals, de Viena Edicions- va mirar un llibre de la parada i va dir: “Me lo compro en catalán”. I si això és així, llavors, segur que sí.  

https://bit.ly/3yuyK2A