Josep Casulleras Nualart - 31.05.2022 - Vilaweb
Just el dia abans de fer-se pública la sentència del TSJC
que imposa un mínim del 25% a totes les escoles de Catalunya, hi va
haver un canvi de la normativa del tribunal. Gràcies a aquest canvi, el
president de la sala contenciosa administrativa, Javier Aguayo Mejía,
va poder presidir el tribunal que va deliberar i va dictar la
sentència. Això ha alertat entitats en defensa de la llengua, que han
comprovat que tant aquella nova normativa com la que hi havia vigent
fins aleshores permetien que els presidents de sala poguessin presidir
les seccions “per a la deliberació, votació i resolució” en els casos
que tinguessin “una especial transcendència econòmica, social o
mediàtica”. És a dir, que la capacitat de decidir si forma part d’una
deliberació recau personalment en el president de la sala.
Això
contravé el principi del jutge predeterminat per llei, un dret
fonamental recollit a la constitució espanyola i al Conveni Europeu dels
Drets Humans. Per això ara s’ha constituït un front judicial que ha
presentat un incident de nul·litat de la sentència. El front és integrat
per diverses entitats en defensa de la llengua, com ara la Plataforma
per la Llengua, Òmnium, la Intersindical, la USTEC, l’ANC i el SEPC, amb
la col·laboració del Consell per la República.
Javier Aguayo no formava part de la secció cinquena del TSJC, que era
la que deliberava sobre la demanda del govern espanyol contra la
Generalitat per imposar més castellà a l’escola. Però aquesta normativa
interna li ho permetia. Es van alterar les normes de repartiment dels
casos entre els jutges, una qüestió fonamental per a respectar el dret
fonamental al jutge predeterminat. Segons aquestes normes, un jutge no
pot triar mai quin cas coneixerà; les normes de repartiment han de
respectar el caràcter aleatori, i el fet que Aguayo prengués part
d’aquesta deliberació vulnerava les normes.
Els responsables de les entitats que han comparegut avui al Col·legi
de Periodistes per presentar aquesta estratègia de front comú judicial
han lamentat que la Generalitat no hagi compartit cap mena d’informació
sobre l’estratègia que duu a terme, com ara si ja sabia que la presència
del jutge Aguayo era una irregularitat que hauria de portar a la
nul·litat de la sentència, o bé si ha presentat també un incident de
nul·litat. Perquè la Generalitat és l’única part personada, com a part
demandada, i teòricament hauria hagut de saber si hi havia hagut cap
canvi en la composició de la sala que havia de decidir sobre la demanda.
Aquestes
entitats van demanar de personar-se en la causa judicial del 25%, tan
bon punt van comprovar que l’entitat espanyolista Asamblea por una
Escuela Bilingüe hi era admesa. Encara no n’han tingut cap mena de
resposta, però han decidit de presentar igualment aquest incident de
nul·litat. En el cas que cap d’aquestes entitats no sigui admesa, el
recurs no tindria recorregut al TSJC, i aleshores haurien de recórrer al
Tribunal Constitucional espanyol. O bé al Tribunal Europeu dels Drets
Humans.
Algunes notícies relacionades, una selecció perquè obviament aquest tema ha aixecat ampolles:
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada