Membre de la Lliga de Catalunya, el gran partit del catalanisme conservador, ingressa al Centre Nacional Català (1899) i és un dels fundadors de la Lliga Regionalista (1901), que després de la pèrdua de Cuba i del "tancament de caixes" planteja ja la necessitat d'assolir l'autonomia de Catalunya.
A més, dirigeix el diari “La Veu de Catalunya”, càrrec pel qual és empresonat uns dies arran del breu “Separatisme al Rosselló” (1902), traducció de l’original francès de “L’Indépendant” sobre les protestes dels vinyataires rossellonesos. Aquesta estada a presó, seguida d’un arrest domiciliari, podria haver-li causat la malaltia de Basedow, per la que ha de retirar-se al sanatori francès de Durtol fins al 1904.
Escollit membre de la Diputació de Barcelona (1905), coincidint amb l’aparició de la Solidaritat Catalana publica “La nacionalitat catalana” (1906), on reivindica un Estat Català federat amb “les altres nacionalitats d’Espanya”. L’any 1907 esdevé president de la Diputació de Barcelona, funda l’Institut d’Estudis Catalans i treballa per la unió administrativa de les quatre províncies catalanes.
El projecte es materialitza en la Mancomunitat de Catalunya (1914), que -presidida per Prat de la Riba- modernitza el país i el dota d’infraestructures i serveis públics. L’any 1917, encara en el càrrec, la malaltia que arrossega se li agreuja i mor a la casa natal de Castellterçol l’1 d’agost.
📸 Prat de la Riba (1910-1915). Napoleón fotògrafs. AFB
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada